El primer gran examen al rendiment de l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump, durant els dos últims anys, se celebra aquest dimarts a les urnes de les eleccions de mig mandat en les quals els estatunidencs renovaran la totalitat de la Cambra de Representants i un terç dels escons del Senat. En un context marcat per l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà i el bloqueig de l'estret d'Ormuz, una pujada dels preus del petroli i l'augment del cost de la vida, les últimes enquestes donen un ampli avantatge al Partit Demòcrata, a l'oposició de Trump.
La popularitat del president, que va aconseguir atraure l'any 2024 el vot de sectors històricament demòcrates com els votants d'origen llatinoamericà, ha caigut en picat durant aquest any, sobretot des de l'inici de la guerra contra l'Iran i l'augment de costos que ha provocat. Segons alguns analistes, aquest descontentament general, també entre els votants trumpistes, està empenyent les possibilitats dels demòcrates en estats tradicionalment republicans com Texas, Carolina del Nord, Alaska, Iowa i Kansas.
Els col·legis electorals començaran a obrir als primers estats de la costa est cap a les 13 hores de Catalunya, és a dir, cap a les sis del matí hora local, i romandran oberts fins a les set o vuit del vespre. Els primers resultats, per tant, es podran conèixer a partir de la una de la matinada de dimecres en l'hora de Catalunya. Més de 240 milions d'estatunidencs estan cridats a les urnes de cara a aquestes eleccions, però més de 50 milions de persones ja han exercit el seu dret a vot de forma avançada per correu.
El cost de la vida i l'economia, al centre de la campanya
L'economia i el cost de la vida tornen a ser en aquesta ocasió un dels principals problemes que els estatunidencs citen per tenir en compte a l'hora d'emetre el seu vot. Des de l'abril de 2025, quan Trump va imposar aranzels a les importacions de productes de la gran majoria de països del món, els productors i les indústries estatunidenques han sofert un important augment dels costos que ha generat pèrdues en sectors com la ramaderia i l'agricultura. Per altra banda, altres costos per a les indústries com els combustibles i els fertilitzants han continuat augmentant a causa de la guerra contra l'Iran iniciada aquest mes de febrer.
Segons les últimes dades disponibles del mes d'octubre, la inflació avança al ritme del 3,7% anual als Estats Units. La pujada dels preus de la gasolina també impacta directament la gran majoria de votants, raó per la qual Trump ha promès en les últimes setmanes que estendrà xecs i ajudes als sectors afectats si els republicans guanyen les eleccions d'aquest dimarts.
L'augment de la percepció de corrupció en l'administració també és un dels temes clau d'aquestes eleccions. Segons una enquesta del mes de setembre, el 89% dels ciutadans creuen que hi ha una corrupció generalitzada en el govern Trump, que ha afavorit amb perdons i clemència a aliats polítics, ha sol·licitat donacions a canvi de tractes favorables i, fins i tot, va llançar la seva pròpia criptomoneda al mercat. Els votants també denuncien un increment de la disfunció en la política i citen el temor a un augment de l'autoritarisme sota l'administració Trump com raons per anar a votar.
Contra "el poder de la IA"
Durant la campanya, una altra de les qüestions que ha anat guanyant pes en els discursos polítics, i com a preocupació dels electors, és el creixement de la intel·ligència artificial i el desenvolupament dels centres de dades al territori. Els analistes de la Brookings Institution indiquen que l'augment de la negativitat cap a la IA forma part d'una oposició més important contra el "poder de la IA" representants pels magnats de Silicon Valley i les grans empreses tecnològiques del sector. Les preocupacions inclouen l'augment de la desocupació a causa de la intel·ligència artificial generativa, l'augment de la vigilància massiva i els riscos contra la humanitat que pot plantejar en un futur i s'han concentrat en el rebuig a la construcció de centres de dades, que més d'un 70% dels estatunidencs rebutgen en la seva comunitat.
La política internacional i l'Iran
D'altra banda, la política internacional i els resultats en aquest camp de l'administració Trump són un dels altres grans temes de la campanya. Les amenaces expansionistes contra països aliats com el Canadà, Dinamarca —amb Groenlàndia—, Islàndia o Mèxic i, més endavant, la intervenció contra Veneçuela que va suposar la captura i detenció de l'aleshores president, Nicolás Maduro, van protagonitzar el primer any de la segona administració Trump. Aquest any, però, l'esclat de la guerra contra l'Iran el passat mes de febrer, amb la intervenció també d'Israel, ha dominat aquesta part de la política estatunidenca. Les negociacions per acabar la guerra i reobrir l'estret d'Ormuz, per on passava el 20% del comerç mundial de cru de petroli, fa mesos que estan estancades i, de moment, sembla que no es podran resoldre abans de conèixer els resultats d'aquestes eleccions.
La conclusió d'aquesta guerra, segons les últimes enquestes, ha passat per sobre de la immigració i el crim entre les principals raons que duran els estatunidencs a les urnes, i la majoria dels votants es mostren en contra de l'inici de la guerra i s'oposen a les accions militars estatunidenques contra l'Iran. L'augment dels costos industrials i del preu de la gasolina arran de l'esclat d'aquesta guerra han provocat una visió generalment negativa de la intervenció militar entre els votants, indiquen els analistes. Els Demòcrates han criticat l'inici de la guerra i les accions del Departament de Defensa i un 60% dels votants diuen que prefereixen els seus candidats per resoldre qüestions de política internacional.
Altres qüestions importants seran també les operacions d'ICE i la lluita contra la immigració il·legal iniciada per l'administració Trump que ha colpejat amb duresa les comunitats llatinoamericanes que, l'any 2024, van moure's inesperadament cap a la dreta refermant la victòria de Trump en aquelles eleccions presidencials. Ara, molts llatinoamericans es replantegen el seu sentit del vot i seran clau en algunes de les curses clau com l'elecció del senador per Texas i de representants a Florida.
Les enquestes posen els demòcrates al capdavant
Segons les últimes enquestes, els demòcrates estarien fins a set punts per sobre dels republicans en les preferències dels votants i es podrien endur la majoria de les curses clau que decidiran el control de la Cambra de Representants i del Senat. Ara per ara, els candidats del Partit Demòcrata estan al davant en les enquestes en sis dels set estats clau que determinaran el control de la cambra alta, el Senat. Concretament, els demòcrates lideren en les enquestes a Alaska, Iowa, Kansas, Ohio, Maine, Michigan i Texas i també guanyarien les carreres de Geòrgia, Minnesota i Nou Hampshire i podrien arrabassar un altre seient als republicans a Carolina del Nord. Per contra, els de Trump lideren en les enquestes a Carolina del Sud, Florida, Mississipi i Nebraska, tots estats que Trump va guanyar amb comoditat el 2024, però on les enquestes mostren enguany un escenari molt més apretat.
Pel que fa a la Cambra de Representants, els demòcrates tenen moltes possibilitats de guanyar una majoria de 218 dels 435 seients de la cambra baixa, que es renoven tots aquest dimarts. La qüestió és com podria arribar a ser de gran la seva majoria en aquesta cambra. Segons el Cook Political Report, els demòcrates podrien arribar a guanyar fins a 240 escons en aquesta branca del legislatiu, cosa que suposaria guanyar 25 districtes ara en mans de republicans, inclosos alguns on Trump va guanyar el 2024 còmodament. La impopularitat del president i de la guerra a l'Iran, els problemes econòmics amb la inflació i el descontentament per la seva gestió de la corrupció o la immigració han estat al centre de la campanya aquestes setmanes i, tot i que el president s'ha llançat a fer mítings en els estats clau, les enquestes indiquen, ara per ara, que no ha aconseguit energitzar prou la seva base per retenir el poder en disputa aquest dimarts.
A partir d'avui, però, la veu la tenen els més de 240 milions de persones cridades a participar en aquestes eleccions de mig mandat que determinaran si el partit de Trump reté o no el control del poder legislatiu. El mandatari ha promès ajudes econòmiques si aconsegueix aquesta fita, però també ha advertit que es convertirà en "l'home veto" si, per contra, i com apunten les enquestes, els demòcrates aconsegueixen el control d'aquest poder. En un escenari completament obert, l'atenció se centra en les carreres clau que podran determinar el control a les dues cambres i en els candidats que Trump ha posat a la diana. Aquest dimecres sortirem de dubtes, un cop es comencin a contar els vots, tot i que el procés es podrà allargar durant dies entre la tardança d'alguns estats en contar els vots i les amenaces que planegen sobre el procés de certificació dels resultats si aquests van en contra de l'administració federal.