Diversos investigadors especialitzats en l'impacte sociotecnològic de la intel·ligència artificial han començat a alertar sobre les conseqüències a llarg termini de l'automatització massiva en l'arquitectura cognitiva de l'ésser humà. Enfront de la visió obertament pragmàtica de certs executius que deleguen en la IA la gestió integral de les seves agendes i decisions quotidianes, la comunitat científica adverteix que l'ús intensiu i continuat d'aquestes eines corre el risc de danyar de forma progressiva el lliure albir, el raonament crític i la presa autònoma de decisions.
En declaracions concedides a l'espai informatiu CBS News, un grup interdisciplinari d'experts ha posat el focus en el preocupant concepte de "desapoderament gradual" (gradual disempowerment). Aquesta noció descriu la pèrdua progressiva de la capacitat d'actuació i resolució humana sense l'auxili constant d'algorismes intel·ligents. Es tracta d'un fenomen singular que no requereix que els sistemes informàtics desenvolupin intencions de domini ni autoconsciència, sinó que sorgeix de la pròpia decisió voluntària d'usuaris, empreses i institucions públiques de cedir la seva autoritat operativa en favor de l'eficiència algorítmica.
Riscos cognitius i pèrdua de l'autonomia individual per l'ús de la IA
Jay Chooi, fundador de la firma Robocurve, assenyala que aquest fenomen de desapoderament ha de posicionar-se en l'avantguarda del debat ètic i tecnològic contemporani. Segons Chooi, l'amenaça real per a la societat no resideix en la hipòtesi d'una rebel·lió deliberada de les màquines, sinó en la gradual exclusió de l'ésser humà dels seus propis processos decisionals mitjançant l'automatització invisible de les tasques diàries. En aquesta mateixa línia d'anàlisi, enginyers de la companyia Anthropic apunten que l'assistència contínua mitjançant sistemes de visió per computador i dispositius associats pot acabar per habituar la població a actuar sota la guia constant d'instruccions dictades per IA.
Per la seva banda, Jan Kulveit, investigador de la Universitat Carolina de Praga, subratlla que la pèrdua d'autonomia constitueix un procés sistèmic impulsat per corporacions i governs que troben clars incentius econòmics i institucionals per transferir competències analítiques als algoritmes. Al seu torn, la investigadora Margaret Mitchell, de la plataforma Hugging Face, complementa aquesta perspectiva alertant sobre l'impacte neurològic directe: la manca d'exercitació habitual de destreses intel·lectuals provoca l'atròfia accelerada d'aquestes capacitats, desencadenant una dependència funcional difícil de revertir.
El consens científic conclou així que la intel·ligència artificial no necessita desenvolupar voluntat pròpia per subordinar el criteri humà, sinó que n'hi ha prou que la societat continuï cedint-li sistemàticament la responsabilitat de pensar i triar. El debat entorn del desapoderament gradual conclou que el risc més gran de la intel·ligència artificial no és la pèrdua de control davant d'una màquina conscient, sinó l'atròfia voluntària de les capacitats analítiques de l'ésser humà.