Els Estats Units han llançat nous atacs contra l’Iran després que el president nord-americà, Donald Trump, assegurés que Teheran havia abatut un helicòpter AH-64 Apache, d’última generació, de l’exèrcit nord-americà a prop de l’estret d’Ormuz. L’incident, en què no hi va haver víctimes, ha elevat encara més la tensió en una zona clau per al trànsit mundial de petroli i ha posat en evidència la fragilitat de l’alto el foc vigent entre Washington i Teheran. Trump va anunciar aquest dimarts represàlies contra l’Iran per haver fet caure l’aparell nord-americà després que “aquesta nit els iranians han abatut un dels nostres altament sofisticats helicòpters Apache mentre patrullava a l'estret d'Ormuz (...). Dos pilots hi van ser involucrats, tots dos sans i estalvis”, va explicar el mateix Trump en una publicació a la xarxa TruthSocial. “No obstant això, els Estats Units han de respondre, per necessitat, a aquest atac”, va anunciar. El passat dilluns, també al golf d'Oman, l'exèrcit estatunidenc havia disparat a un vaixell petrolier per violar el bloqueig que Washington imposa des del 13 d'abril contra embarcacions que surten i arriben a ports iranians. En resposta, Teheran també ha atacat a les forces nord-americanes a Bahrain, Jordània i Kuwait, segons la Guàrdia Revolucionària.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) June 10, 2026
Les represàlies que anunciava Trump no van trigar a produir-se. Segons el Comandament Central dels Estats Units, el Centcom, els bombardejos es van fer “en legítima defensa” i per ordre del president nord-americà. L’organisme militar nord-americà va justificar l’operació com una represàlia pel que considera una agressió iraniana. “La missió és una resposta proporcional a l’agressió injustificada de l’Iran”, va afirmar el Centcom en un comunicat. Trump també va defensar la contundència de la resposta. “Crec que la resposta ha de ser molt forta, molt poderosa, i això és precisament el que és aquesta”, va declarar a ABC News. L’incident arriba en un moment especialment delicat. Des del 8 d’abril, Washington i Teheran mantenien un alto el foc fràgil, amb intercanvis puntuals que fins ara no havien fet descarrilar del tot les negociacions. L’objectiu diplomàtic continua sent reobrir plenament l’estret d’Ormuz, prolongar la treva i avançar cap a un acord sobre el programa nuclear iranià, inclosa la retirada d’urani enriquit i la renúncia de Teheran a disposar d’arma nuclear.
🇺🇸 Trump didn’t want to strike Iran at first.
— Mario Nawfal (@MarioNawfal) June 10, 2026
Then Hegseth and the Chief of Staff stepped in and convinced him.
He reportedly flipped and greenlit the response.
He listened to the team, then made the call.
Source: WSJ / Writers: Claudio, Daniel pic.twitter.com/o4iZOE9zlN
Els atacs nord-americans s’haurien dirigit contra defenses antiaèries, radars, estacions de control terrestre i instal·lacions de vigilància iranianes situades al voltant de l’estret d’Ormuz, segons la versió del Centcom. Mitjans iranians van informar d’explosions a l’illa de Qeshm, a la ciutat portuària de Sirik, a Bandar Abbas i a la zona de Jask, totes elles pròximes a aquest pas marítim estratègic.
Rescatats per un vaixell no tripulat
Un dels elements més nous de l’episodi ha estat el rescat dels dos tripulants de l’helicòpter. Segons el Centcom, els militars van ser rescatats sans i estalvis en unes dues hores prop de la costa d’Oman. L’operació hauria comptat amb un dron marítim de la Marina nord-americana, un Saronic Corsair, una embarcació autònoma de superfície de 7,3 metres. Es tractaria del primer ús conegut d’un vaixell militar no tripulat dels Estats Units per rescatar personal al mar.
NEW: Last night's rescue of two U.S. pilots marks the first U.S. use of an autonomous sea drone in real-world rescue — the 24-foot Corsair can travel over 1,000 nautical miles at speeds above 35 knots. pic.twitter.com/vzozs8V2Yv
— Polymarket (@Polymarket) June 9, 2026
"Trump sought to play down the helicopter incident, saying that it 'wasn’t a big deal' and stressing that 'the pilot is fine.'
— Aaron Rupar (@atrupar) June 9, 2026
The Apache crew spent two hours in the water as darkness fell. One senior US official described the crew’s escape from the downed aircraft as a 'hand of…
L’Iran nega que busqui una escalada
L’Iran nega haver buscat deliberadament una escalada, però no va dubtar a llançar una resposta als bombardejos nord-americans. El viceministre d’Afers Exteriors, Kazem Gharibabadi, va assegurar en una entrevista amb Al Jazeera que les forces iranianes no van atacar intencionadament l’helicòpter nord-americà i va atribuir l’incident al clima de tensió extrema a Ormuz, on qualsevol moviment pot convertir-se en una espurna militar. Tot i això, el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, va elevar el to contra Washington. “Preferim el llenguatge de la diplomàcia, però parlem altres llenguatges amb molta més fluïdesa. Si incompleixen els seus compromisos, passarem a utilitzar el llenguatge que millor dominem”, va escriure a X. Des de Teheran, el ministre d’Afers Exteriors, Abbas Araqchi, va advertir en un missatge a X que l’Iran “no deixaria cap atac ni cap amenaça sense resposta”.
Atacs a les forces dels EUA a Bahrain, Jordània i Kuwait
Poc després, el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va anunciar el llançament de míssils i drons contra objectius nord-americans a la regió, entre els quals la Cinquena Flota dels Estats Units a Bahrain i contra una base aèria a Jordània com a resposta als bombardejos nord-americans contra el sud de l’Iran, segons la seva pròpia comunicació. Segons Teheran, l’operació forma part d’una represàlia més àmplia després dels atacs de Washington al voltant de l’estret d’Ormuz. Kuwait, per la seva part, també va informar haver estat objecte d'un atac iranià.
La represàlia nord-americana no implica necessàriament la ruptura immediata de l’alto el foc, però sí que demostra fins a quin punt la situació és volàtil. El fet que no hi hagi hagut víctimes pot limitar l’abast de la resposta, però l’abatiment de l’Apache contradiu les afirmacions repetides de Trump que la capacitat militar iraniana havia quedat pràcticament destruïda. En un escenari com Ormuz, on conflueixen petroli, seguretat marítima, guerra regional i negociacions nuclears, un sol helicòpter pot ser suficient per tornar a encendre tota la regió.