L’estret d’Ormuz s’ha convertit en un dels principals escenaris de la guerra entre l’Iran i els Estats Units. Després de setmanes de declaracions contradictòries sobre qui controla aquesta via marítima estratègica, les dades sobre el trànsit de vaixells apunten a un canvi: Teheran està perdent capacitat per imposar les seves condicions, mentre Washington reforça la seva presència naval a la zona.
Segons dades de Kpler, empresa especialitzada en el seguiment del transport marítim i dels mercats energètics, més del 80% dels vaixells que han travessat l’estret durant les darreres dues setmanes ho han fet per la ruta situada davant de la costa d’Oman. Es tracta d’un canal de navegació autoritzat per les Nacions Unides que l’Iran rebutja.
Fa només un mes, pràcticament no hi havia trànsit per aquesta ruta. Ara, però, cada vegada més vaixells opten per desafiar les advertències iranianes i navegar sota la protecció de les forces navals nord-americanes. "Sembla cada vegada més que l’Iran ha perdut almenys parcialment el control de l’estret", ha afirmat Homayoun Falakshahi, responsable de l’anàlisi del cru a Kpler.
Les conseqüències econòmiques
El canvi de rumb també té conseqüències econòmiques. La reducció del trànsit per la ruta preferida per Teheran ha limitat la seva capacitat per cobrar peatges als vaixells, una pràctica que l’Iran havia utilitzat durant la primavera. Segons l’analista Dan Pickering, de Pickering Energy Partners, la ruta omanita és actualment l’opció que ofereix més garanties als operadors.
La situació, però, és més complexa que el relat que ofereixen els dos bàndols. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que Washington té "control total" de l’estret, però aquesta afirmació no encaixa completament amb les dades disponibles. L’Iran continua atacant vaixells i el trànsit de petroli encara es troba per sota dels nivells previs a la guerra.
A més, una part del trànsit podria no quedar registrada pels sistemes convencionals de seguiment. Alguns grans petroliers han apagat els seus transponedors durant setmanes per evitar ser detectats, un fenomen conegut com a "trànsit fosc".
Malgrat aquesta falta de visibilitat, el secretari d’Energia dels EUA, Chris Wright, va afirmar la setmana passada que el volum combinat de petroli que travessa Ormuz i el que és desviat per altres rutes arribava als 15 milions de barrils diaris. La xifra s’acosta als prop de 20 milions de barrils diaris que circulaven abans de la guerra.
En paral·lel, Oman i l’Iran mantenen converses per restablir la llibertat de navegació a l’estret, sense la participació dels Estats Units. El resultat d’aquestes negociacions podria alterar de nou l’equilibri a la zona.
Per ara, les dades apunten a una conclusió matisada: l’Iran no ha perdut completament el control d’Ormuz, però sí que sembla haver perdut capacitat per condicionar el trànsit com ho feia fa només unes setmanes. I això pot convertir-se en un dels primers indicadors d’un canvi en l’equilibri de forces de la guerra.