Molt abans que les tropes russes posessin un peu en territori ucraïnès, es va començar a produir un èxode de diplomàtics i ambaixades davant de l'amenaça d'alguna acció militar russa. Els pitjors pronòstics es van complir, superant totes les expectatives, quan el 24 de febrer l'exèrcit rus va envair Ucraïna. Ara, però, el govern d'Eslovènia ha decidit tornar a tenir representació diplomàtica a Kíiv. "Eslovènia reenviarà la setmana que ve a Kíiv el seu representant diplomàtic i el seu equip. Tots són voluntaris. Intentem que la UE faci el mateix. Ucraïna necessita un suport diplomàtic directe perquè acabi com més aviat millor l'agressió i s'assoleixi la pau", ha anunciat el primer ministre, Janez Jansa.

Ja des de l'inici de la crisi a Ucraïna, abans de la invasió, els diplomàtics eslovens van ser dels darrers a abandonar el país. L'ambaixador eslovè, Tomaz Mencin, va marxar de la capital en començar els atacs russos contra la ciutat. El primer ministre Jansa, qui, juntament amb els seus homòlegs polonès i txec, va desplaçar-se dimarts a Ucraïna, va dir al seu retorn en la televisió pública eslovena que a la capital ucraïnesa quedaven només els ambaixadors de Polònia i del Vaticà i que els ucraïnesos se senten abandonats. "Si a tot el cos diplomàtic de la UE no hi ha ningú tan valent com ho és el diplomàtic del Vaticà, llavors no ens mereixem tenir diplomàcia", va sentenciar, segons recull Efe. Uns dies després, ha decidit actuar amb conseqüència i ha anunciat el retorn de la diplomàcia del seu país a Ucraïna. Justifica aquesta decisió i fa la petició a la UE perquè faci el mateix, perquè la diplomàcia existeix per "resoldre situacions, oferir la possibilitat de negociacions encara enmig d'atacs, no per viure entre banquets".

Sense rendir-se, sense corredor humanitari

Mentre es treballa des de la diplomàcia, els atacs sobre la població civil no s'aturen, especialment a Mariúpol. La ciutat portuària del mar d'Azov s'ha convertit en un dels principals objectius russos. Des de fa dies, el setge de les tropes russes no deixa ni un respir als ciutadans, que malviuen a la ciutat sense gas, subministraments i aigua. En les darreres hores, Rússia ha fet un ultimàtum a Ucraïna respecte a Mariúpol: l'exèrcit ucraïnès hauria d'entregar les armes i abandonar la ciutat abans del migdia d'aquest dilluns. L'executiu de Zelenski ha tancat la porta ràpidament a aquesta opció. Des del govern ucraïnès s'ha titllat de "deliri", "manipulació" i "retrocés" la proposta russa. 

Les forces armades ucraïneses no pensen entregar les armes als russos a Mariúpol, però tampoc tenen moltes vies d'acció, com el mateix govern ucraïnès va reconèixer fa dies. Les forces russes fa un parell de dies que han pres el control total del mar d'Azov, de manera que tenen completament envoltada la ciutat. Aquest és un dels possibles motius pels quals en els vuit corredors humanitaris anunciats aquest dilluns per Ucraïna no n'hi ha cap a Mariúpol.