Les pròximes eleccions generals al Regne Unit se celebraran abans del 2025, si el primer ministre Rishi Sunak aconsegueix esgotar la legislatura. És per aquests comicis que el govern de Nicola Sturgeon té previst celebrar un referèndum d'autodeterminació de facto, el seu pla B després que el Tribunal Suprem hagi impedit fer la consulta sense l'aval de Londres. A l'espera que el seu partit, l'Scottish National Party (SNP), acabi de perfilar l'estratègia per al segon referèndum en un congrés extraordinari l'any que ve, tot són especulacions. D'una banda, la primera ministra escocesa s'ha entestat en el fet que la via cap a la independència ha de ser "legal", encara que se li hagin acabat les opcions per fer-ho sense un acord previ amb el govern britànic. De la mateixa manera, rebutja que la votació que tenia preparada per a l'octubre de 2023 es faci 'a la catalana', és a dir, unilateralment, perquè ha de ser reconegut internacionalment. Amb tot, feia setmanes que es preparava per a un veredicte negatiu de l'Alt Tribunal tot suggerint que convertiria les eleccions generals vinents en un referèndum de facto. Com es podria fer?
Sturgeon planteja un referèndum de facto a Escòcia
Després del bloqueig al segon referèndum per part dels tribunals britànics, Nicola Sturgeon té molt poques opcions per mantenir-se dins el marc constitucional del Regne Unit i tornar a posar les urnes. Tot i assegurar que convertir els comicis generals vinents en un referèndum de facto és l'"opció més evident" per continuar el procés, no queda tan clar com implementaria el resultat en cas que obtingués la majoria. I aquesta és, precisament, una de les qüestions: quin seria el resultat mínim per cantar victòria? La majoria parlamentària-- que el seu partit ja té-- o més del 50% del vot popular? De la mateixa manera, pactar una coalició a favor del 'sí' podria no ser un escenari gaire realista tenint en compte les desavinences entre l'SNP i el partit de l'exprimer ministre Alex Salmond (Alba). A més, Sturgeon haurà d'assumir que la resta de partits no-independentistes no se sumaran a la campanya del referèndum de facto i, per tant, corren el risc que la població no s'ho prengui com Sturgeon voldria.
Encara necessitarien l'aval de Londres
Alguns sectors del nacionalisme escocès critiquen l'estratègia de Sturgeon perquè depèn, d'una manera o altra, del consentiment de Londres. Tal com ja es va veure en la resolució del Suprem de la setmana passada, el tractat de devolució d'Escòcia diu que el parlament escocès a Holyrood no té competències per convocar un referèndum d'autodeterminació, perquè és un poder constitucional reservat exclusivament per a Westminster. De fet, en el cas el govern escocès va argumentar que posar les urnes no implicaria implementar el resultat automàticament, el que significa que confiaven en el poder polític del resultat per convèncer Londres d'acceptar-lo. D'aquesta manera, hi ha dubtes sobre com es podria implementar el mandat si, a últimes instàncies, ha de pactar amb el govern britànic o esperar que es generi prou pressió política. Aquest darrer escenari també sembla improbable si guanyés el 'sí' al referèndum de facto per molt poc marge, tal com s'espera que passi.