De la mateixa manera que Irlanda va iniciar el seu procés d'independència al mig de la Primera Guerra Mundial, el 1916, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat que la guerra d'Ucraïna no altera la seva previsió que l'any vinent convocarà el segon referèndum sobre la independència. Sturgeon ha insistit que el projecte seguirà endavant tot i la invasió russa d'Ucraïna. La primera ministra ha desmentit d'aquesta manera el líder de l'SNP al Parlament de Westminster, Ian Blackford, que va suggerir ahir que el calendari per a la consulta hauria de ser flexible a causa del conflicte militar d'Ucraïna. Sturgeon ha assegurat en una entrevista a l'emissora LBC, que la previsió es manté intacta. "Els meus plans i el meu pensament no han canviat. Hem de recordar, sobretot, la sort que tenim de viure en una democràcia lliure on podem presentar el nostre argument per un canvi constitucional polític, on podem argumentar aquest cas amb convicció sigui quina en sigui la nostra opinió, i després podem confiar en el fet que la gent decideixi", ha afegit.

La primera ministra també ha subratllat que la independència d'Escòcia permetria que el país tingui un paper més important en la resposta humanitària. Sturgeon s'ha referit d'aquesta manera a les crítiques que han rebut el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, i la secretària de l'Interior britànica, Priti Patel, per haver-se negat a retirar la necessitat de visats als refugiats ucraïnesos. La setmana passada va transcendir que només s'havien acceptat 50 sol·licituds de visat. La xifra ha pujat a 760 aquest dimecres, però els mitjans britànics parlen de caos i confusió als centres de repartiment de refugiats a Europa continental. "Una de les motivacions del meu suport a la independència és veure que Escòcia pot jugar un paper més important, encara que sigui un país petit, en la construcció d'un món més pacífic, essent un soci internacional progressista i constructiu que aculli els refugiats. Escòcia ha de ser un santuari, un país que veu els beneficis que podem obtenir de tenir gent que vingui aquí i faci una contribució a la nostra societat. De fet, tots aquests problemes que tenim en aquests moments, crec que s'han centrat amb claredat per la tragèdia que s'està vivint a Ucraïna".

Escòcia ha decidit obrir la cinquena oficina en territori europeu per preparar-se per al segon referèndum d'autodeterminació. El hub arribarà a Copenhaguen aquesta primavera, coincidint amb el moment en què la primera ministra Sturgeon té previst "aprofundir en el debat constitucional" amb Londres. Aquest moviment es dona en el marc de l'estratègia del Partit Nacionalista Escocès (SNP) per estrènyer llaços amb els estats membres de la Unió Europea i, més concretament, amb els països nòrdics. A Europa, Escòcia ja té oficines a Berlín, Brussel·les, Dublín i París. Encara que l'objectiu dels hubs a Europa és estendre la influència d'Escòcia entre els estats membres, el govern té clar que amb això no volen "exportar el debat sobre la independència" a aquests països, sinó establir estructures per a un possible nou estat: “El propòsit de les oficines representatives del govern escocès és continuar les connexions pràctiques i mútuament beneficioses entre Escòcia i altres països", ha explicat un expert analista