El cordó sanitari continua funcionant a França i Europa respira alleujada. Emmanuel Macron ha aconseguit la reelecció de forma sòlida contra Marine Le Pen, la candidata de l'extrema dreta. El president de la República ha salvat una nova bola de partit, tot i que cada cop s'escurça més la distància en un país fracturat. Si fa cinc anys va gairebé duplicar la seva rival, amb un 66% contra 34%, aquest cop la distància ha estat de setze punts, 58,2% contra 41,8%. Tan bon punt s’han conegut les primeres estimacions, Le Pen ha trucat a Macron per a admetre la seva derrota. El president reelegit ha celebrat la seva victòria --la primera reelecció en dues dècades-- des del Camp de Mart de París, amb la Torre Eiffel al darrere. Fa cinc anys va ser la piràmide del Louvre.

El president ha arribat al Camp de Mart acompanyat de la seva dona Brigitte, d'infants i amb L'himne de l'aFlegria de fons. I ha celebrat la derrota de l'extrema dreta. Però no ha estat un dels seus discursos èpics, als quals té acostumats els francesos. El president reelecte ha constatat que el país està fracturat, que hi ha milions de francesos que no l’han votat, o que ho han fet amb una pinça al nas. “A partir d’ara no soc el president d’una part, sinó de tots”, ha assegurat Macron, que ha reblat: “La còlera i els desacords hauran de trobar una resposta i serà la meva responsabilitat”. En aquest sentit, ha garantit que el nou quinquenni “no serà de continuïtat”, sinó que perseguirà la invenció d’un nou “mètode” per a “cinc anys millors”.

S'ha complert el que pronosticaven totes les enquestes, que preveien un segon mandat per a Emmanuel Macron. Fins i tot el marge ha estat més ample del previst, tenint en compte el desgast del seu mandat i de les múltiples crisis. Però també és cert que l'extrema dreta creix en suports. Avui, la candidata de Reagrupament Nacional ha assolit un nou sostre: Jean-Marie Le Pen va fer el 18% el 2002, Marine Le Pen el 34% el 2017 i ara el 42% dels vots. Finalment, s'ha impedit la seva victòria, però no s'ha aturat el seu auge.

La mateixa Marine Le Pen de l’extrema dreta ha sortit al cap de deu minuts de les estimacions, ha admès la derrota, però també s’ha felicitat perquè després de “dues setmanes de mètodes deslleials, brutals i violents, les idees que nosaltres representem arriben a un cim”. Ha qualificat el resultat de "gran victòria". La líder de l'extrema dreta ha garantit que continuarà "el seu compromís amb França i els francesos". Ja té la vista posada en les legislatives.

FOTO: La candidata de l'extrema dreta, Marine Le Pen, ha trucat a Macron per a admetre la derrota (EFE)

Un símptoma del desgast d'Emmanuel Macron i de la desafecció general també és l'abstenció (28%), que ha estat la més alta des de 1969 en una segona volta presidencial.

La campanya ha estat marcada sobretot pel malestar social. La pèrdua de poder adquisitiu és avui la principal preocupació dels francesos. I és el que ha permès l’extrema dreta cavalcar i augmentar els seus suports, fent un discurs social que no feia el candidat a la reelecció. No ha estat fins a aquesta segona volta que Macron s'ha desplegat per feus de Mélenchon i ha fet gestos cap a l'esquerra, proposant per exemple la limitació dels preus del gas i l'electricitat. També, gràcies a la seva habilitat en els debats, ha aconseguit posar en relleu les relacions de Marine Le Pen amb el Kremlin i Vladímir Putin.

És la tercera vegada que Marine Le Pen es presenta a les eleccions presidencials, i va dir que seria l’última. Caldrà veure si és cert i com s’acabarà reorganitzant l’espai de l’extrema dreta. El que és segur és que Macron no repetirà el 2027, perquè legalment està limitat a dos mandats.

Brussel·les ha celebrat aquests resultats. Ho ha fet el president del Consell Europeu, Charles Michel, a través de Twitter: "Necessitem una Europa sòlida i totalment compromesa amb una Unió Europea més sobirana i més estratègica". També ho ha fet la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: "M'alegra poder continuar amb la nostra excel·lent cooperació. Junts farem avançar França i Europa".

Ara, les legislatives

D'aquestes eleccions en surt un país fracturat. I el cicle electoral a França no acaba aquest diumenge a la nit. Durant la primera meitat de juny, els dies 12 i 19, tindran lloc les eleccions legislatives per escollir una nova Assemblea Nacional. Sembla difícil que Emmanuel Macron repeteixi la majoria presidencial que va obtenir el 2017, fruit de l’onada de renovació que representava llavors el seu projecte. En cas que no hi hagi majoria, podria desembocar en un escenari de cohabitació. Ja han començat els moviments. A l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon ho planteja com una "tercera volta" que el converteixi en primer ministre. A l'altra banda, l'ultra Éric Zemmour ha reclamat una coalició "de la dreta i els patriotes".