Les eleccions presidencials anticipades de Corea del Sud, previstes pel pròxim dimarts 3 de juny, arriben en un moment de màxima tensió política i econòmica. La destitució del president Yoon Suk-yeol després de decretar la llei marcial i la crisi institucional resultant, han deixat el país en una situació d’inestabilitat sense precedents des de la democratització. El nou president haurà de gestionar una economia en retrocés, la pressió militar de Corea del Nord i, sobretot, l’impacte dels nous aranzels imposats per Donald Trump als productes sud-coreans —que estan pausats fins al 8 de juliol. La pressió nord-americana sobre Corea del Sud, amb aranzels específics del 25% sobre productes clau com l’acer, l’alumini i, especialment, els automòbils (sector fonamental per a l’economia exportadora sud-coreana), s'ha sumat a la situació ja complexa del país asiàtic, que busca apaivagar tensions.
Els tres principals candidats representen les tres opcions clau davant la crisi aranzelària: prudència, diligència o resistència. Lee Jae-myung (Partit Demòcrata) aposta per la prudència, defensant una negociació pausada i integral per evitar concessions precipitades. Kim Moon-soo (Partit del Poder del Poble) encarna la diligència, proposant una resolució ràpida i una major alineació amb els Estats Units per protegir els interessos econòmics i de seguretat. Finalment, Lee Jun-seok (Partit de Nova Reforma) opta per la resistència, mantenint una postura escèptica i suggerint que Corea del Sud ha de suportar la pressió, confiant que la política aranzelària de Trump no es podrà sostenir a llarg termini.
Tres opcions determinants: els camins de Corea del Sud
Lee Jae-myung és el representant del Partit Demòcrata i actualment lidera les enquestes apostant per una estratègia de cautela i negociació multilateral. Defuig acords precipitats amb Washington i advoca per coordinar-se amb altres països afectats pels aranzels, alertant que una cessió ràpida podria comprometre els interessos nacionals. Manté la importància de l’aliança bilateral amb els EUA, però rebutja condicions desequilibrades, especialment si es vinculen qüestions de defensa i comerç. Kim Moon-soo (líder del partit del president destituït, Partit del Poder del Poble) defensa una resolució ràpida del conflicte i aposta per negociar directament amb Trump, fins i tot incrementant la contribució sud-coreana al manteniment de les tropes nord-americanes. Presenta la seva bona relació amb Trump com un actiu diplomàtic i considera que reforçar l’aliança amb els EUA és clau per a la seguretat i la competitivitat del país. En aquesta línia, també ha criticat la postura més ambigua de Lee Jae-myung envers la Xina i Taiwan. En últim lloc, Lee Jun-seok és el candidat pel Partit de Nova Reforma, i mostra un escepticisme estratègic apostant per una posició lleugerament més bel·ligerant. Creu que les polítiques aranzelàries de Trump no són sostenibles a mitjà termini i que Corea del Sud ha de resistir la pressió i jugar al desgast del seu rival, mantenint una estratègia calculada i demanant més temps de negociació. Segons ell, la pressió interna als EUA podria forçar Trump a retrocedir, i precipitar-se seria un error.
Impacte econòmic i pressió social interna
Els aranzels del 25% imposats per l’administració Trump sobre sectors clau de la indústria sud-coreana, especialment l’automòbil, l’acer i l’alumini, han tingut un fort impacte en l’economia del país, que ja es troba en recessió. El sector automobilístic, que representa prop del 27% de les exportacions sud-coreanes cap als Estats Units, és un dels més afectats, i empreses com Hyundai estudien apujar preus als EUA per compensar l’entrada en vigor d’aquestes noves tarifes. Les exportacions totals podrien caure gairebé un 5% aquest any, amb descensos encara més pronunciats en l’electrònica i l’automoció, mentre el sector empresarial pressiona el govern per trobar una solució ràpida que minimitzi els danys econòmics.
Tanmateix, la crisi aranzelària no és l’únic maldecap per a Corea del Sud. El país es troba en una conjuntura internacional complexa, marcada per la pressió militar de Corea del Nord, la creixent influència econòmica de la Xina i una administració nord-americana imprevisible, amb Trump disposat a redissenyar les aliances a l’Àsia-Pacífic. Aquest escenari d’incertesa global i malestar intern fa que el resultat de les eleccions sigui decisiu per definir l’estratègia sud-coreana davant Washington i el futur de la seva economia exportadora. Així, els candidats no només competeixen per la presidència, sinó també per la capacitat de Corea del Sud de defensar els seus interessos en un entorn internacional que s'ha manifestat clarament incert.