Han passat només sis mesos des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca aquell 20 de gener, però semblen haver estat sis anys. El vertiginós ritme amb el qual ha operat l'Administració Trump durant el seu nou periple per la presidència dels EUA no ens ha permès descansar ni un dia i ja ha esgotat a tot el món. Cada matí ens hem llevat amb una de les seves ocurrències, improvisacions, amenaces o declaracions. Des de rebentar els mercats mundials amb els aranzels en el famós Liberation Day, fins a exercir una repressió molt gran sobre el col·lectiu LGTBIQ+, passant per voler fer servir la força militar per annexionar el Canadà, la creació d'una criptomoneda mem anomenada TrumpCoin que va fracassar estrepitosament, fingir una ruptura amistosa amb Elon Musk i acabar insultant-se i amenaçant-se per X, o acusar els immigrants de menjar gossos. Tot plegat dibuixa un escenari tan insòlit com inquietant, on la realitat política sovint supera la ficció.
Més de 77 milions de nord-americans van fer president Donald Trump en les passades eleccions del 5 de novembre de 2024, superant la candidata demòcrata Kamala Harris. Durant aquella campanya presidencial, on quasi és assassinat per un franctirador de 20 anys que va estar a 0,6 cm de provocar un terratrèmol mundial sense precedents, Donald Trump, una de les coses que més va prometre va ser posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna en 24 hores. Com era d'esperar, això no ho ha complert, i està lluny de fer-ho. De fet, un dels episodis més vergonyosos en relació amb aquest conflicte va ser la seva trobada amb Volodímir Zelenski a la Casa Blanca, on el president ucraïnès va ser víctima d'una emboscada mediàtica orquestrada per Trump en un espectacle que va vorejar la humiliació diplomàtica.
Premi Nobel de la Pau
Seguint amb la plana internacional, Trump també va prometre mediar en el conflicte a l'Orient Mitjà per posar una pau exprés i un alto el foc real i durador. Però s'ha acabat alineat completament amb Israel fins al punt de voler fer una neteja ètnica per buidar la Franja de Gaza i aixecar un paradís turístic de la mà de Benjamin Netanyahu, qui el va proposar com a candidat per guanyar el Premi Nobel de la Pau. Fa uns mesos, el magnat americà va publicar un vídeo fet amb intel·ligència artificial anomenat "Trump Gaza", on se’l veia a ell i a Netanyahu en una piscina enmig d’un resort de luxe, presentant la Franja com un paradís turístic, esborrant tota traça de la destrucció.
El col·lapse econòmic mundial
Un dels moments més delirants dels primers mesos del nou mandat va ser el famós Liberation Day, una jornada que Trump va presentar com l’alliberament d’Amèrica del “segrest comercial xinès”, però que, en realitat, va desencadenar un col·lapse coordinat de les borses a tot el món. En un sol dia, Trump va imposar aranzels del 100% a productes tecnològics i industrials provinents de la Xina, Corea del Sud i, també, aranzels a la Unió Europea. L’argument oficial era posar fi a dècades de “relacions comercials injustes”, però les conseqüències van ser immediates i es van produir caigudes a totes les borses globals i va haver-hi una escalada de tensions diplomàtiques. Davant la pressió de les empreses nord-americanes i el risc d’una guerra comercial a gran escala, l’Administració Trump va fer marxa enrere parcial al cap de dues setmanes, paralitzant i prorrogant els aranzels a Europa però mantenint-los per a la Xina i altres països asiàtics. Tot i la rectificació, la confiança en el lideratge econòmic dels Estats Units ha quedat greument tocada.
La política migratòria
En aquest nou mandat, Donald Trump ha intensificat les polítiques migratòries més dures del seu primer pas per la Casa Blanca. Ha reactivat els programes de deportació exprés, ha eliminat l’estatus especial per a menors no acompanyats i ha reduït els límits d’admissió de refugiats a mínims històrics. A més, ha ampliat les funcions de la policia migratòria, permetent detencions preventives sense necessitat d’ordre judicial en zones designades com a “fronteres internes”, incloent-hi ciutats universitàries i campus educatius. Un dels girs més controvertits ha estat el tractament dels estudiants internacionals. L’Administració Trump ha restringit l’emissió de visats per a nous estudiants de determinats països al·legant “riscos de seguretat i infiltració ideològica”. També ha imposat un sistema de controls reforçats sobre els programes d’investigació en ciències i tecnologia, i ha impulsat auditories a universitats amb alts percentatges d’estudiants estrangers per avaluar la seva “lleialtat nacional”.