La proposta d'Ursula von der Leyen d'incorporar el Canadà a la Unió Europea com a primer membre associat ha topat amb l'oposició d'Alemanya, Itàlia i altres estats membres, que han frenat la iniciativa davant la manca de concreció sobre les seves implicacions. La presidenta de la Comissió Europea havia posat aquesta possibilitat sobre la taula al setembre, en ple acostament diplomàtic entre Brussel·les i Ottawa arran de les tensions comercials amb els Estats Units de Donald Trump. La idea, però, no ha convençut diversos governs europeus, que han rebutjat que la proposta aparegui en la declaració final de la cimera entre la Unió Europea i el Canadà, prevista per a aquest dijous i divendres a Mont-real.
Alemanya i Itàlia no han estat les úniques capitals que han expressat reserves davant la iniciativa de Von der Leyen. França i Grècia també han pressionat perquè es retirés qualsevol referència a la figura de membre associat, una exigència que finalment s'ha imposat en la versió de la declaració aprovada aquest dimecres a la tarda pels estats membres. Segons han explicat a l'ACN fonts de diversos governs europeus, el principal obstacle és la falta d'una definició precisa d'aquest estatus i de les conseqüències que comportaria tant per al Canadà com per a la mateixa Unió Europea.
Les capitals discrepants consideren que, abans d'oferir una fórmula d'integració sense precedents, cal obrir un debat sobre el seu abast i les obligacions que podria generar. Tot i això, les mateixes fonts insisteixen que el bloqueig no s'ha d'interpretar com un rebuig a l'acostament amb Ottawa, sinó com una demanda d'aclariments previs.
Cimera UE - Canadà
La cimera de Mont-real reunirà els principals responsables polítics de la Unió Europea i del Canadà en una cita que coincideix amb el desè aniversari de la signatura de l'Acord d'Associació Estratègica. Serà la 21a trobada d'aquest tipus i comptarà amb la participació de la presidenta Von der Leyen; el president del Consell Europeu, António Costa, i el primer ministre canadenc, Mark Carney, acompanyats de comissaris europeus i ministres canadencs. Malgrat les discrepàncies sobre la figura de membre associat, Brussel·les manté l'ambició d'establir amb Ottawa una relació més profunda que qualsevol altra associació desenvolupada fins ara amb un país de fora de la UE.
Dear @MarkJCarney we want to bring the relationship with Canada to the highest level possible. I would like to work with you on opening the door for Canada to being the first associate member of the EU. And create a common prosperity and economic security space. https://t.co/GqIjGBz6aY
— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) September 16, 2026
"Volem crear més prosperitat a banda i banda de l'Atlàntic i aconseguir més seguretat per a tothom", assenyalen fonts diplomàtiques. L'acostament també té una dimensió econòmica important: segons la Comissió Europea, els intercanvis comercials entre les dues parts han crescut un 80% durant l'última dècada, en un període marcat per l'entrada en vigor, el 2017, de l'acord de lliure comerç CETA.