Un estudi acabat de dur a terme per l’equip científic de l’Adrift Lab ha revelat dades alarmants sobre l’impacte del plàstic en la fauna marina a Lord Howe Island, una illa remota a la costa oriental d’Austràlia. La investigació se centra en les baldrigues brunes (flesh-footed shearwaters), una espècie d’au marina particularment vulnerable, especialment durant la seva etapa de cria. Els científics han descobert que moltes cries arriben a ingerir centenars de fragments de plàstic, amb alguns exemplars que han acumulat fins a 778 peces dins del seu sistema digestiu.
La problemàtica dels plàstics
Aquesta ingestió massiva no només provoca bloqueigs intestinals o fam induïda, com es pensava anteriorment, sinó que també té conseqüències molt més profundes i insidioses en l'àmbit cel·lular i sistèmic. Els investigadors han identificat una nova condició mèdica coneguda com a plasticosis, causada per la ingesta constant de plàstic. Aquesta afecció produeix la formació de teixit cicatricial a l’interior de l’estómac, alterant greument la capacitat de les aus per absorbir nutrients i digerir l’aliment de manera adequada.
Els efectes del plàstic, però, no es limiten només a l’aparell digestiu. Les anàlisis de sang han revelat alteracions en les proteïnes associades a funcions cerebrals, que poden ser un signe de neurodegeneració. Segons l’estudi, les aus presenten marcadors similars als que es detecten en humans amb Alzheimer o altres formes de dany neurològic. Això suggereix que l’exposició al plàstic pot tenir efectes molt més amplis del que es pensava, afectant òrgans com el cervell, el fetge i els ronyons.
Oceans saturats de plàstic
Aquestes troballes posen de manifest una realitat inquietant: els oceans estan saturats de plàstic, i aquest residu està penetrant en la cadena tròfica d’una manera devastadora. El cas de les baldrigues brunes serveix com a símbol del que podria estar passant amb moltes altres espècies marines arreu del món, des de peixos fins a mamífers marins. A diferència d'altres formes de contaminació, el plàstic no es descompon fàcilment i pot romandre a l’entorn durant dècades, provocant danys acumulatius i de llarga durada.
Els científics responsables de l’estudi reclamen accions urgents per fer front a aquesta crisi. Proposen reduir la producció global de plàstic, implementar polítiques eficaces de reciclatge i establir mesures de protecció als hàbitats marins més vulnerables. També subratllen la importància de la conscienciació pública i de la responsabilitat individual per reduir el consum de plàstic d’un sol ús.
En definitiva, la situació observada a Lord Howe Island és un toc d’alerta. La contaminació per plàstic no és un problema llunyà ni abstracte: ja està tenint efectes directes sobre la biodiversitat del planeta. Si no s’actua amb rapidesa i contundència, els impactes podrien ser irreversibles, no només per a la vida marina, sinó per a la salut dels ecosistemes globals i, en última instància, per a la nostra pròpia supervivència com a espècie.