El règim talibà de l’Afganistan ha aprovat una nova legislació sobre el divorci que, segons activistes i organismes internacionals, podria consolidar legalment els matrimonis infantils i restringir encara més els drets de les dones. La normativa, publicada recentment pel govern islamista, ha provocat una forta reacció de grups feministes i de Nacions Unides, que denuncien un nou pas en la degradació sistemàtica de les llibertats femenines al país.

La nova llei estableix limitacions molt severes perquè una dona pugui divorciar-se sense el consentiment del marit. Diverses organitzacions afirmen que això afectarà especialment les nenes obligades a casar-se de manera prematura, ja que si posteriorment denuncien que el matrimoni va ser forçat, podrien no obtenir el divorci si el marit s’hi oposa. A la pràctica, això equivaldria a donar reconeixement legal als matrimonis infantils, una pràctica que ha augmentat de forma alarmant des del retorn dels talibans al poder l’any 2021.

Matrimonis forçats, en augment

Actualment, no existeixen dades oficials sobre matrimonis forçats o de menors a l’Afganistan, però diferents investigacions independents apunten a un increment molt important dels casos. Diversos activistes vinculen aquest augment amb la prohibició imposada pels talibans que impedeix a les nenes continuar estudiant més enllà dels 11 anys. Sense accés a l’educació ni expectatives laborals, moltes famílies opten per casar les filles a edats molt primerenques, sovint per motius econòmics o de pressió social.

Algunes estimacions informals calculen que prop del 70% de les adolescents que han quedat fora del sistema educatiu han estat empeses a matrimonis precoços o forçats. D’aquestes unions, aproximadament dues terceres parts involucrarien menors de 18 anys. Organitzacions de drets humans alerten que aquesta situació incrementa els casos de violència domèstica, embarassos de risc i problemes psicològics greus entre les víctimes.

La Missió d’Assistència de les Nacions Unides a l’Afganistan (UNAMA) ha advertit que la nova legislació “erosiona encara més els drets de dones i nenes” i reforça la discriminació sistèmica dins del sistema legal afganès. Segons la representant de l’organisme, Georgette Gagnon, el decret forma part d’una estratègia més àmplia dels talibans per limitar l’autonomia femenina i restringir l’accés de les dones a la justícia.

Protestes, tot i el perill

La indignació també s’ha fet visible als carrers de Kabul, on s’han registrat protestes de grups de dones malgrat el risc de represàlies. Activistes afganeses acusen el règim de convertir la discriminació en una estructura legal consolidada. “Els talibans no treballen per garantir seguretat ni justícia, sinó per institucionalitzar decrets misògins i eliminar les llibertats humanes”, denunciava una activista identificada amb el nom de Fatima.

El govern talibà, però, ha rebutjat totes les crítiques. Un portaveu oficial va assegurar a la televisió estatal que les protestes provenen de persones “hostils a l’islam i al sistema islàmic”. Aquesta resposta reflecteix la línia dura mantinguda pel règim des de la seva arribada al poder, marcada per restriccions constants als drets femenins, com la prohibició d’accedir a estudis superiors, treballar en molts sectors o circular sense acompanyament masculí en determinades situacions.

Les conseqüències d’aquesta política ja són visibles sobre el terreny. Aquest mateix mes, una noia de 15 anys va morir a la província de Daikundi després de mesos patint agressions físiques del seu marit. Segons la família, la menor havia estat obligada a casar-se amb un cosí i, tot i els episodis continus de violència, els líders locals insistien que havia de continuar dins del matrimoni. El cas ha tornat a posar el focus internacional sobre la situació extrema que viuen moltes nenes afganeses sota el règim talibà.