A Tshaghtsharan, capital de la província afganesa de Ghor, els matins comencen amb una escena que resumeix el col·lapse silenciós d’un país. Centenars d’homes s’amunteguen en una plaça polsegosa esperant que algú els ofereixi feina per unes hores. Alguns tornaran a casa amb l’equivalent a dos o tres euros a la butxaca. La majoria no trobarà res. El que està en joc no és només un sou: és si els seus fills podran menjar aquell dia.

La crisi humanitària que travessa l’Afganistan ja no es mesura només en estadístiques. Es mesura en decisions impossibles. En nenes convertides en moneda de supervivència. En pares que prefereixen entregar una filla abans que veure-la morir de fam. “Estic disposat a vendre les meves filles”, explica Abdul Rashid Azimi, un pare de la regió de Ghor entrevistat per la BBC. Abraçat a les seves filles bessones de set anys, admet entre llàgrimes que no veu cap altra sortida. La seva idea és casar-les o entregar-les com a treballadores domèstiques a canvi de diners suficients per alimentar la resta de la família durant uns anys.

Gairebé cinc milions de persones a un pas de la fam extrema

La imatge és devastadora perquè no és excepcional. Segons dades de l’ONU, tres de cada quatre afganesos no poden cobrir les necessitats bàsiques. Més de 4,7 milions de persones es troben a un pas de la fam extrema. La retirada progressiva de l’ajuda internacional després del retorn dels talibans al poder, sumada a la sequera i al col·lapse econòmic, ha convertit moltes zones del país en territoris de supervivència.

Fa només uns anys, milions de famílies rebien farina, oli o complements alimentaris gràcies als programes humanitaris occidentals. Avui, aquest suport pràcticament ha desaparegut. Les Nacions Unides alerten que l’ajuda internacional rebuda aquest any és un 70% inferior a la del 2025.

Les conseqüències es veuen especialment als hospitals. A la unitat neonatal principal de Tshaghtsharan, els llits estan saturats de nadons prematurs i infants amb desnutrició severa. Algunes famílies abandonen els tractaments perquè no poden pagar els medicaments ni continuar ingressades. Una de les escenes més colpidores relatades per la BBC és la d’una criatura prematura que va morir poques hores després de néixer perquè la mare només havia pogut alimentar-se amb pa i te durant l’embaràs.

Els talibans culpen occident

Mentrestant, els talibans atribueixen la situació a l’herència deixada per vint anys d’ocupació occidental. Però la comunitat internacional també responsabilitza el règim islamista de l’aïllament del país, especialment per les restriccions imposades a les dones i les nenes, que han provocat la retirada de molts donants internacionals.

La tragèdia afganesa evidencia una contradicció incòmoda per a Occident. Mentre la guerra d’Ucraïna o la tensió al Pròxim Orient concentren bona part de l’atenció política i mediàtica global, l’Afganistan s’enfonsa lluny dels focus. La pobresa extrema s’ha normalitzat fins al punt que vendre una filla per pagar una operació mèdica ja no es presenta com una aberració, sinó com una estratègia de supervivència.

El drama no és només humanitari. És també moral i polític. Perquè darrere de cada nena venuda hi ha el fracàs acumulat de vint anys d’intervenció internacional, la incapacitat del règim talibà per sostenir el país i el progressiu cansament d’una comunitat internacional que sembla haver deixat l’Afganistan enrere.