El Ministeri de Defensa ha revocat les llicències a l’empresa israeliana Rafael Advanced Defense Systems i a la seva filial espanyola PAP Tecnos per fabricar a Espanya míssils antitancs Spike LR2. Aquesta decisió suposa la suspensió d’un contracte clau adjudicat fa gairebé dos anys —valorat en més de 230 milions d’euros— que preveia la producció de 168 sistemes de míssils d’última generació per a les Forces Armades espanyoles. El motiu principal és la voluntat del Govern de reduir la dependència tecnològica d’empreses israelianes en matèria de defensa en plena escalada d'acusacions internacionals a Israel i d'aïllament al país liderat per Benjamin Netanyahu.
Aquesta mesura s’inscriu en el nou pla industrial de Defensa, que aposta per la sobirania tecnològica i la desconnexió progressiva d’Israel com a soci militar. La secretària d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce, ha admès que encara hi ha programes en curs amb dependències tecnològiques d’empreses israelianes, però ha assegurat que el Ministeri ja està treballant per assolir l’“objectiu zero” dependència. Un dels exemples més rellevants és el programa SILAM de llançacoets, on també s’estan buscant alternatives a la tecnologia israeliana d’Elbit. La decisió de revocar les llicències arriba després que Espanya paralitzés el comerç d’armes amb Israel el 7 d’octubre de 2023, coincidint amb l’inici del conflicte fruit de l'atac de milicians palestins a una festa a Israel. Tot i això, fins ara es mantenien contractes actius amb Rafael Advanced Defense Systems i altres empreses israelianes, especialment per l’absència d’alternatives viables en el mercat europeu o internacional.
Context internacional: tothom margina al bully
Aquesta reorientació de la política de defensa espanyola s’inscriu en un context internacional marcat per l’aïllament creixent del govern de Benjamin Netanyahu. Diversos aliats històrics d’Israel, com la Unió Europea, el Regne Unit o el Canadà, han endurit el to envers Israel recentment i han impulsat mesures de pressió davant la crisi humanitària a Gaza, incloent-hi la revisió o suspensió d’acords i l’amenaça de represàlies si no s’aixequen les restriccions a l’ajuda humanitària. Fins i tot als Estats Units, mà dreta d'Israel per excel·lència, s’han produït gestos de distanciament en la gestió de la crisi. L'exclusió internacional de Netanyahu s’ha accentuat arran de les ordres de detenció emeses per la Cort Penal Internacional contra ell i el seu exministre de Defensa, Yoav Galant, acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat. Aquesta situació ha generat una onada de rebuig diplomàtic i ha reforçat la pressió perquè els països membres de l’ONU evitin qualsevol col·laboració que pugui contribuir a l’ocupació israeliana dels territoris palestins.
Mentrestant, sobre el terreny, la situació humanitària a Gaza continua sent dramàtica. L’exèrcit israelià ha estat acusat de matar desenes de civils als punts de distribució d’ajuda alimentària, convertint aquests espais en zones de risc mortal per a la població. Segons diverses fonts, només en els primers dies de funcionament d’aquests punts, més d’un centenar de palestins han mort i centenars més han resultat ferits. Metges i treballadors humanitaris han denunciat davant Nacions Unides que la distribució d’ajuda és sistemàticament obstaculitzada i que la fam s’utilitza com a eina de càstig col·lectiu.
Aquesta política generalitzada es pot categoritzar de “gir contra el bully”: després d'anys fent d'observadors orgullosos i/o passius de les seves baralles, Europa i Estats Units comencen a fer gestos que indiquen un canvi de rols. El llarg suport d'Occident, que fa més de vint anys que entrega xecs en blanc i fa els ulls grossos amb les guerres d'Israel a l'Orient Mitjà (sovint perpetrades en benefici del bloc transatlàntic), pot començar finalment a donar senyals de desgast. Les grans potències mundials van girant l'esquena conjuntament a un país que té —de manera cada vegada més evident— les mans molt tacades de sang.