Enmig de les immenses planures d'alta muntanya del sud del Kirguizstan, on el vent bufa sense obstacles i les carreteres semblen perdre's entre cims nevats, unes cúpules blanques emergeixen encara sobre l'horitzó. Per als viatgers que travessen la regió del Pamir, la seva aparició resulta gairebé irreal. Semblen una instal·lació extraterrestre abandonada o el decorat d'una pel·lícula de ciència-ficció. Però el seu origen és molt més terrenal: són una de les darreres empremtes visibles de la rivalitat geopolítica que va marcar bona part del segle XX.
Les estructures es troben als voltants de Sary-Tash, una petita localitat situada a més de 3.000 metres d'altitud, a prop de la frontera amb la Xina i no gaire lluny del Tadjikistan. Avui dia, la zona és coneguda principalment pels aventurers que recorren la carretera del Pamir, una de les rutes més espectaculars i remotes del món. Fa mig segle, però, aquest mateix paisatge ocupava un lloc destacat en els càlculs militars de Moscou.
Durant la Guerra Freda, la frontera oriental de la Unió Soviètica es va convertir en una de les principals preocupacions estratègiques del Kremlin. Tot i compartir una ideologia comunista, les relacions entre Moscou i Pequín es van deteriorar profundament durant la dècada dels seixanta. La ruptura sinosoviètica va transformar milers de quilòmetres de frontera en una zona de vigilància permanent, amb desplegaments militars, infraestructures de comunicació i sistemes de monitoratge destinats a controlar qualsevol moviment de l'altra banda.
Què se'n sap d'aquests documents?
És en aquest context que apareix la instal·lació de Sary-Tash. Documents desclassificats de la intel·ligència nord-americana mostren que ja a principis dels anys seixanta existia a la zona una base electrònica soviètica equipada amb antenes, sistemes de comunicació i edificis auxiliars. La seva ubicació estratègica, a tocar de la frontera xinesa i en una de les regions més elevades de l'Àsia central, fa pensar que la seva funció estava relacionada amb la vigilància i l'escolta de comunicacions.
Tanmateix, la documentació disponible continua sent limitada. La funció exacta de les cúpules mai no ha estat confirmada oficialment i encara avui existeixen diverses teories. Alguns investigadors les identifiquen com a radars de llarg abast; d'altres consideren que podrien haver allotjat sistemes d'intercepció de comunicacions o equips destinats a monitorar activitats militars a la frontera. Aquesta manca de certeses contribueix a alimentar el misteri que envolta el complex.
abandoned soviet-era radar domes, used as listening post near sary-tash in kyrgyzstan, most likely constructed to monitor the chinese border during the cold war.
— blackstar (@blackstarops) June 11, 2026
today, the base remains deserted at high altitude. pic.twitter.com/yPJpoYrlYe
Les característiques cúpules esfèriques no eren inusuals dins de les infraestructures militars de la Guerra Freda. La seva funció era protegir els equips electrònics de les condicions meteorològiques extremes sense interferir en els senyals que captaven o transmetien. En un entorn tan hostil com les muntanyes del Pamir, exposades a forts vents, tempestes de neu i temperatures sota zero durant gran part de l'any, aquestes cobertes eren essencials per garantir el funcionament dels sistemes.
La desaparició de la Unió Soviètica el 1991 va alterar completament l'equilibri geopolític de la regió. Moltes bases militars van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. La instal·lació de Sary-Tash va seguir el mateix camí. Els soldats van marxar, els equips van ser retirats o saquejats i les cúpules van quedar soles davant la immensitat de les muntanyes.
Territoris remots, però geopolíticament connectats
Avui, el silenci domina l'indret. Els únics visitants habituals són alguns pastors locals, excursionistes o viatgers que s'aturen encuriosits davant d'aquestes estructures monumentals. A internet, les fotografies de les cúpules han convertit el lloc en una petita icona de l'anomenat "turisme de la Guerra Freda", una tendència que atrau persones interessades a descobrir els vestigis abandonats dels antics conflictes globals.
Però més enllà del seu atractiu visual, les cúpules de Sary-Tash expliquen una història més profunda. Recorden una època en què fins i tot els territoris més remots de l'Àsia central estaven connectats a les grans tensions internacionals. Un temps en què les decisions preses a Moscou, Pequín o Washington condicionaven la vida de comunitats situades a milers de quilòmetres dels centres de poder.
Més de trenta anys després de la desaparició de l'URSS, les estructures continuen observant en silenci la frontera. Ja no escolten transmissions ni vigilen moviments militars. Però la seva presència persistent enmig de les muntanyes recorda que la Guerra Freda no només es va jugar als despatxos dels líders mundials. També va deixar rastres en llocs oblidats com Sary-Tash, on la història encara sembla resistir-se a desaparèixer.