Centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge a Santiago de Cuba, segona ciutat del país, sota el crit de "Corrent i menjar!", per protestar per l'escassetat d'aliments i les prolongades apagades diàries a l'illa, sumida en una profunda crisi des de fa tres anys. Segons testimonis personals obtinguts per Efe i missatges coincidents a xarxes socials, la protesta ha estat absolutament pacífica i iniciada per un grup de dones amb fills amb demandes materials, encara que també s'han sentit crits de caràcter polític com "Llibertat!" i "Pàtria i vida!", el lema de les protestes antigovernamentals de l'11 de juliol del 2021 (11J), les més nombroses en dècades.
La primera secretària provincial del Partit Comunista de Cuba (PCC, l'únic legal) a Santiago de Cuba, Beatriz Johnson, s'ha desplaçat fins al lloc dels fets per intentar parlar amb els manifestants i ha estat rebuda amb escepticisme, encara que ha anunciat l'arribada immediata de productes bàsics als cellers (botigues estatals de productes subvencionats). Es tracta d'una de les manifestacions antigovernamentals més grans registrades a Cuba des de l'11J, juntament amb les de les ciutats orientals de Nuevitas, el 2022, i Caimanera, el 2023. Per altra banda, el president del país ha culpat de les protestes als "enemics de la revolució" amb la voluntat de desestabilitzar el país.
Una protesta pacífica
La manifestació a la segona ciutat més gran de Cuba es va iniciar cap a les 3 de la tarda, quan un grup de mares van sortir al carrer amb els seus fills per demanar menjar i llet per als menors. Les seves queixes es van produir després d'una apagada de sis hores i que el corrent tornés momentàniament, per tornar a fallar poc després. A aquestes mares se'ls van anar afegint persones, entre elles altres dones, veïns i vianants, fins a arribar a ser-ne centenars. També hi van anar patrulles, amb agents que es van mantenir bàsicament alerta i en espera. Així mateix, s'hi van presentar agents de la seguretat de l'Estat vestits de civil.
Alguns policies van instar els manifestants a no gravar vídeos amb els seus mòbils (encara que uns quants es van difondre per xarxes socials) i també van impedir que la protesta es mogués cap al parc Céspedes, com pretenien algunes de les mares. Alguns manifestants van informar que havien vist un dron sobrevolant la zona. No hi ha testimonis de detencions durant la protesta.
Johnson va arribar quan ja hi havia diversos centenars de manifestants i va intentar calmar els ànims, tot i que molts van rebutjar-ne la presència i no van parar atenció al que intentava dir la representant del PCC. Aleshores, Johnson, acompanyada de set o vuit persones més i escortada per policies, va pujar al terrat d'una casa propera i va anunciar que a partir d'aquest dilluns arribaria als cellers el sucre i l'arròs del març, encara pendent de lliurament, per a la llibreta d'abastament (cartilla de racionament). També llet gratuïta per a cinc dies, fruit d'una donació. Johnson es va oferir, a més a més, a atendre personalment els manifestants i prendre nota dels seus problemes i les seves preocupacions, però sembla que ningú no va anar-hi. La protesta s'ha anat dissolent de manera pacífica amb el pas de les hores.
Problemes de connectivitat a l'illa
Tal com destaca Efe, es van notificar problemes de connectivitat al país, especialment a Santiago de Cuba, fet que en sectors opositors van considerar una acció deliberada governamental. De la mateixa manera, també es van registrar mobilitzacions a Palma Soriano (província de Santiago de Cuba) i Bayamo (Granma, també a l'orient). Els dies passats van transcendir altres protestes, encara que de menor escala, a diverses localitats a l'est del país. Els mitjans oficials no han informat de les protestes, encara que sí que se n'han fet ressò diversos perfils oficialistes a les xarxes socials.
Cuba fa més de tres anys que està sumida en una greu crisi econòmica amb escassetat de productes bàsics (aliments, combustible i medicines), inflació galopant, prolongades apagades diàries i una creixent dolarització, cosa que ha provocat una migració sense precedents i un fort descontent social. Les apagades s'han agreujat els dos últims mesos per les avaries de les obsoletes centrals de factura soviètica i la manca de combustible, amb taxes de dèficit de fins al 45% en els moments de més demanda. Els talls sumen més de 10 hores al dia a moltes províncies del país. La pandèmia, l'enduriment de les sancions nord-americanes i errors sistemàtics en política econòmica i monetària han agreujat els últims tres anys els problemes estructurals del sistema cubà.
La culpa de les protestes és dels "enemics de la revolució"
El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha acusat aquest diumenge els "enemics de la revolució" d'intentar "aprofitar" les protestes d'aquest diumenge a l'illa per manca de corrent i de menjar amb la voluntat de “desestabilitzar”. Díaz-Canel s'ha expressat així en xarxes socials en referir-se a les manifestacions amb diversos centenars de persones a les localitats Santiago de Cuba, Bayamo i Palma Soriano, en què es protestava per l'escassetat d'aliments i les prolongades apagades diàries. "Diverses persones han expressat la seva inconformitat amb la situació del servei elèctric i la distribució d'aliments. Aquest context s'intenta aprofitar per part dels enemics de la Revolució amb finalitats desestabilitzadores", ha escrit el president cubà.