Seguint les directrius del règim castrista, milers de cubans han començat aquest dijous a donar l’últim comiat als militars que van morir durant els atacs dels Estats Units a Veneçuela, que van culminar amb la captura de l’expresident Nicolás Maduro. Les 32 caixes mortuòries han arribat a l’aeroport internacional José Martí de l’Havana després d’un recorregut de dues hores en vehicles militars que les han portat fins al Ministeri de les Forces Armades Revolucionàries (Minfar). Als carrers, llargues files de cubans han seguit el tràgic trajecte, fins i tot sota una forta pluja, amb aplaudiments i banderetes de l’illa caribenya. La majoria dels assistents anaven uniformats amb la tradicional armilla verda de l’exèrcit del règim, especialment a prop del Minfar. Segons explica l’agència Efe, l’ambient, en diversos moments, ha tingut més un to de coratge nacionalista i de reivindicació política que no pas de tristesa o de dol convencional.
Aquesta és la primera de dues jornades en què el règim cubà dedicarà tots els seus esforços a denunciar l’operatiu de Washington a Veneçuela i la captura de Maduro, que l’oficialisme ha qualificat repetidament de “segrest”. Demà divendres, el govern de l’illa encapçalarà una gran manifestació a la Tribuna Antiimperialista, una plaça situada davant l’ambaixada dels Estats Units a l’Havana que l’estat utilitza habitualment com a escenari per a actes de reafirmació política i de denúncia contra les polítiques nord‑americanes.
Un cop finalitzada la concentració en aquesta tribuna, està previst que comenci una “marxa del poble combatiu”, una iniciativa que recupera una tradició dels anys vuitanta impulsada originalment pel llavors president cubà Fidel Castro i que només s’ha utilitzat en poques ocasions des de llavors. La més recent d’aquestes marxes va tenir lloc el desembre del 2024 com a resposta a l’elecció de Trump com a president dels Estats Units, una convocatòria que va ser la primera d’aquest tipus en dècades. La jornada servirà als cubans per reforçar el missatge de rebuig envers l’actuació nord‑americana a la regió i pretén mostrar una unitat popular molt més enllà de les cerimònies oficials.
El paper de Cuba en la captura de Maduro
Diversos analistes havien apuntat que el primer cercle de seguretat personal de Maduro estava format principalment per militars cubans, una informació que ni Caracas ni l’Havana han arribat a reconèixer oficialment. Un informe del 2022 de l’ONU va concloure, després d’estudiar “acords escrits confidencials” entre Veneçuela i Cuba, que aquesta col·laboració en matèria de seguretat es remuntava al 2006. En aquest context, Trump va advertir diumenge a Cuba que ja no rebria més diners ni petroli veneçolans, assenyalant que l’illa ha estat “vivint durant anys” gràcies als recursos de Caracas a canvi de “serveis de seguretat” per als “dos últims dictadors”, en referència a Maduro i al seu predecessor Hugo Chávez.