La crisi política als Països Baixos ha fet col·lapsat el govern i amb la fi d'aquest Executiu arriba també la del primer ministre Mark Rutte. Aquest dilluns, Rutte ha anunciat que posa fi a la seva carrera política, després de ser 13 anys primer ministre. És a dir, tampoc serà en candidat en les imminents eleccions al país. "Hi ha hagut especulacions els últims dies sobre els meus motius. L'única resposta és: Països Baixos", ha afirmat Rutte, ja que el passat divendres afirmava "tenir energia" encara per liderar un altre gabinet. 

El canvi d'opinió sobtat ha agafat per sorpresa a molts holandesos que veuen com, de cop i volta, el primer ministre dels darrers 13 anys plega veles. El polític liberal, que va liderar quatre governs des del 2010 i tres van haver de dimitir abans del final de la legislatura, va anunciar la seva retirada en un discurs parlamentari previ a un debat sobre els motius que van portar a la caiguda de la coalició de centredretes que va governar Països Baixos des del gener del 2022. Rutte només va finalitzar una de les quatre legislatures que va liderar des de la seva arribada per primera vegada al Govern el 2010 i va ser la coalició amb els socialdemòcrates PvdA entre el 2012 i el 2017

Quines diferències han acabat amb el govern dels Països Baixos?

La coalició de centredreta ha caigut. La notícia es va donar a conèixer el passat divendres. Malgrat diverses diferències, la gota que ha fet vessar el vas ha estat la reforma de la política d'asil de refugiats. Rutte va exigir als seus socis de govern una duríssima restricció del reagrupament familiar dels refugiats de guerra. 

El primer ministre posar sobre la taula limitar 200 els familiars de refugiats reagrupats al mes i un període d'espera de dos anys abans que puguin viatjar als Països Baixos. Aquesta proposta ha estat considerada inviable pels progressistes D66, però sobretot per Unión Cristiana (CU), un soci per al qual el respecte a la família és una línia vermella.

Fa mesos que Països Baixos intenta assolir un acord sobre com reformar el seu sistema d'asil, però suspendre el dret a reunificar pares, fills i parella ja va ser un tema inacceptable per a D66 i CU. Rutte s'ha caracteritzat per una política de refugiats molt estricta, fins al punt que pretenia  distingir entre refugiats personalment i permanentment amenaçats (per motius polítics, religiosos o d'orientació sexual) i aquells que fugen del seu país per un conflicte armat “temporal”, sobre els quals s'assumeix que marxaran quan acabi la guerra al seu país. Es tracta, però d'una aproximació molt reduccionista per processos de migració refugi molt complexos.