La crisi diplomàtica entre Turquia i Alemanya continua escalant, dues setmanes després del cop d'estat fallit que va pretendre treure del poder al president turc, Recep Tayyip Erdogan. Amb una purga encara en marxa en tots els sectors influents del país – escoles, universitats, exèrcit, mitjans de comunicació- la manifestació pro-Erdogan d'aquest diumenge a Colònia s'ha convertit en la cirereta del pastís.

Entre 30.000 i 40.000 persones, segons càlculs de les forces de seguretat, es van citar a la vora del Ring sota el lema "Sí a la democràcia, no al cop". De fet, del 60% dels votants al Parlament el novembre va elegir l'APK, Partit Justícia i Desenvolupament, que lidera Erdogan.

Però el tret, que buscava ser una demostració de força dels mateixos ciutadans del país, i un clar gest cap al govern d'Angela Merkel, que recentment ha amenaçat que si aprova la pena de mort li vetarà l'entrada a la UE, els va sortir per la culata als concentrats.

La prohibició expressa, dictaminada pel Tribunal Constitucional alemany, de retransmetre per pantalla gegant un missatge en directe d'Erdogan, va caldejar els ànims dels diplomàtics turcs. Les reaccions han arribat des d'Ankara, però també des de l'ambaixada turca a Berlín, on aquest dilluns – ahir no estava a la ciutat - està citat un diplomàtic alemany, a qui se li exigiran explicacions.

"Inacceptable". Així és com va qualificar la prohibició el portaveu del president, Ibrahim Kanil. Per a Kanil, es tracta, curiosament, d'una "violació de la llibertat d'expressió i el dret a reunió". Llibertats que, a Turquia, estan suspeses pels tres mesos d'estat d'excepció i una purga contra presumptes opositors al règim que ja porta a la seva esquena a més de 60.000 víctimes.

No és la primera

El 2 de juny, el govern turc ja va cridar a consultes a l'ambaixador a Berlín, després de la declaració alemanya que va qualificar de "genocidi" la matança a les minories cristianes d'Armènia de 1915, perpetrades per l'Imperi Otomà. Llavors Erdogan ja va advertir que això "afectaria greument les relacions turc-alemanyes.

La tensió ja va créixer llavors, en ple bloqueig de les negociacions pel pacte amb el país i la UE per frenar l'arribada de refugiats a Grècia. Si bé el primer ministre turc, Binali Yildrim, va dir que no influiria en el pacte, això "va posar a prova l'amistat" entre Ankara i Berlín.

El fet és que els fills dels otomans rebutgen el terme "genocidi" i només descriuen la situació com una reacció emmarcada en un context de violència màxima.