La taxa d'atur a Dinamarca està en mínims històrics, un 3,3% d'aturats que representen 140.000 persones en un país de 3,6 milions d'habitants en edat laboral. A la contra, la demanda és molt alta i de forma urgent, es necessiten 32.000 treballadors per ocupar diferents càrrecs i sectors, des de l'hosteleria passant per la construcció, la logística, el transport de mercaderies o el de passatgers, com conductors de taxis i autobusos. Aquesta crida també es reflecteix en el portal web més gran on es publica la borsa de treball actual del país, Jobindex, on cada dia s'ofereixen mil places de feina.

Perfil del treballador

Tot plegat, provoca que el nombre d'ofertes de feina a Dinamarca estigui al seu nivell més alt des de fa més d'una dècada, segons les noves xifres publicades. El segon trimestre del 2021 es van registrar un total de 53.500 vacants del sector privat, un augment de 14.000 respecte al trimestre anterior i el nombre més alt en els 11 anys que s'han registrat les dades, segons Statistics Denmark. Les dues tendències són una evidència de com s'ha resolt l'impacte econòmic del coronavirus, segons Jeppe Juul Borre, economista sènior d'Arbejdernes Landsbank: "És un plaer veure que l'economia danesa s'ha mogut tan bé". Ara bé, els extrems mai són bons i alerta l'altra cara de la moneda: "Cada cop més empreses denuncien una manca de mà d'obra".

La necessitat de mà d'obra s'ha convertit en un tema de discussió política les darreres setmanes. A principis d'aquesta setmana, el govern va presentar propostes que, segons afirma, augmentaran el nombre de treballadors al mercat. Aquestes propostes inclouen retallar el pagament mensual estàndard de l'assegurança d'atur per als nous graduats, així com escurçar el període d'elegibilitat. El govern argumenta que això animarà els graduats universitaris a ocupar feina abans, inclòs el treball no qualificat fora de la seva àrea d'especialització, si cal.

Polítiques migratòries

Unes mesures que estan lluny de retornar a les lleis anteriors. La principal raó d'aquesta manca de mà laboral és una llei que prohibeix la contractació de treballadors de fora de la Unió Europea que no rebin un salari anual de 450.000 corones daneses (60.500 euros) i provoca una manca per cobrir els llocs de treball menys qualificats.  Aquesta mena de polítiques han anat acompanyades d'altres molt crítiques per la seva rigidesa contra els immigrants. El govern socialdemòcrata de Dinamarca, encapçalat per la primera ministra Mette Frederiksen, va ser dels primers en avisar a la UE que el seu govern retiraria el permís de residència a persones refugiades procedents de Síria. Al·lega que el país, concretament les zones controlades pel règim sirià, ja són "un lloc segur".

Aquest ha estat el primer país europeu que ha fet aquest pas, criticat per la Unió Europea i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). De moment, l'Executiu es nega a reduir el mínim salarial per a treballadors extracomunitaris i el seu ministre d'Ocupació, Peter Hummelgaard, ja va deixar clar que "la prioritat del govern és donar feina a les persones que estiguin a Dinamarca i no en tinguin".

Fotografia de portada: imatge de recurs de banderes daneses