Creixen els nervis a Dinamarca i l'OTAN després d'un nou "atac híbrid" contra un aeroport, el tercer de la setmana i el segon de manera consecutiva. L'aeroport d'Aalborg, al nord del país, ha tornat a tancar la matinada d'aquest dijous a divendres per l'albirament de drons a la zona, després de l'incident de la nit de dimecres a dijous. L'aeròdrom de la quarta ciutat danesa ha hagut de tancar entre les 23.40 i les 0.35 hores, fet que ha obligat a desviar dos vols, tot i que l'activitat d'aparells voladors no ha estat del tot confirmada. "No hem pogut trobar res, i no hem pogut verificar la presència de cap dron a la zona", ha dit Christian Tilsted, portaveu de la policia local, en declaracions a l'agència Ritzau.
L'aeroport de Copenhaguen va haver de tancar quatre hores la nit de dilluns a dimarts per un primer incident amb drons, i durant la matinada de dimecres a dijous es van albirar aparells als aeròdroms d'Aalborg, Esbjerg i Sønderborg, així com en la base aèria de Skrydstrup i en un quarter de Holstebro. En aquest segon incident, l'aeroport d'Aalborg ja es va veure obligat a tancar per primera vegada, i ara ho ha hagut de tornar a fer. Si bé tenen clar que es tracta d'un "atac híbrid" perpetrat per un "actor professional", les autoritats encara no han determinat qui hi ha al darrere... però la primera ministra, Mette Frederiksen, ja va apuntar cap al Kremlin des del primer moment. Sobretot, després dels de les violacions de l'espai aeri de l'OTAN a Estònia, Romania i Polònia, els ciberatacs als aeroports de Londres, Brussel·les i Berlín i les interferències en els GPS de la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, i la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen. Tot, atribuït a Rússia. I no oblidem que els Estats Units van interceptar diversos avions militars russos a prop d'Alaska aquest dijous.
Un vaixell de guerra rus, sospitós
Frederiksen va parlar després de tancar l'aeroport de Copenhaguen, i dos dels seus ministres ho van fer després que tanqués per primera vegada el d'Aalborg. El ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, va remarcar que "no hi ha cap amenaça militar directa" contra el país i que tampoc no es pot establir cap "connexió directa" amb Rússia, però sí que va assenyalar que "hi ha països o actors que poden tenir més interès que es redueixi el suport a Ucraïna". "L'objectiu d'aquests atacs és crear por i divisió en la població", va afegir el ministre de Justícia, Peter Hummelgaard. Davant les acusacions, i com ja és habitual, el Kremlin va negar tenir-hi res a veure.
Les autoritats daneses van informar dijous vespre que investiguen els moviments de diversos vaixells, entre els quals un vaixell de guerra rus. "És important per emfatitzar que no tenim informacions que ens permetin assenyalar qui hi ha darrere dels esdeveniments dels últims dies", va declarar el cap del Servei d'intel·ligència de Defensa, Thomas Ahrenkiel. El cap de la Policia Nacional, Thorkild Fogde, va insistir que han analitzat els moviments de la fragata Aleksandr Shabalin —que estava a tan sols dotze quilòmetres de la costa danesa, en aigües internacionals. "I les dades sobre quins vaixells han estat a quin lloc, d'on venen, si són part de la flota fantasma —els vaixells que Rússia fa servir per evadir les sancions internacionals—, etcètera, són ara part de la investigació", va afegir Fogde. Si bé han aconseguit una visió general "prou bona" sobre quin ha estat el trànsit de naus "tant amigues com menys amistoses", la realitat és que no hi ha les proves necessàries per abordar vaixells estrangers.
Guerra híbrida, actors estatals i mur antidrons
Per la seva banda, Frederiksen va ser entrevistada a la cadena pública de radiodifusió DR i va insistir en la idea que hi ha una "guerra híbrida" a Dinamarca. "Quan hom escolta el que diuen els serveis d'intel·ligència, no és que existeixi el que anomenaríem una amenaça militar immediata a Dinamarca", va declarar, tot i que va aclarir que sí que existeix aquesta mena de guerra híbrida: "És part d'un patró que estem observant també en altres països europeus".
La prudència impera entre les autoritats daneses, però el ministre letó d'Exteriors, Baiba Braze, ha informat a Reuters que Dinamarca ha traslladat a l'OTAN que rere els incidents amb drons hi ha "actors estatals". En mig de tot aquest nerviosisme, l'Aliança Atlàntica es reuneix aquest mateix divendres amb el comissari europeu de Defensa, el lituà Andrius Kubilius, i representants de nou Estats membre de la Unió Europea i Ucraïna per abordar la proposta de crear un "mur antidrons" per frenar les amenaces russes en el flanc oriental.