Durant la baixa edat mitjana (segles X a XV); Flandes seria la gran fàbrica europea del tèxtil de luxe. Comprava llana a Castella, a Portugal, a Anglaterra i a Escòcia; i la transformava en la roba que lluïen les classes privilegiades d’arreu del continent. Fins i tot, les oligarquies de les societats que els proveïen de matèria primera. I aquesta tradició emprenedora, va generar una balança comercial més que favorable, que convertiria Flandes en un dels països més rics del continent.
Una riquesa que es transformaria en poder polític – el comtat independent de Flandes – i que es perpetuaria en forma de testimonis urbanístics i arquitectònics – Bruges, Gant, Anvers - i d’una riquíssima cultura gastronòmica i enològica – és el país amb més de 200 tipus diferents de cervesa –. I més de 20 de xocolata. Però, darrere la traça de les cases i dels carrers de la seva ciutat, que inspira el decorat d’un conte infantil; també, és un país amb una cicatriu important-. Els Camps de Flandes van ser un dels escenaris més mortífers de la I Guerra Mundial.
En els següents viatges anirem a Escòcia i la Pulla. Apuntat aquí i no t'ho perdis!
Quan el riu Escalda s’apropa a la desembocadura i forma un majestuós delta, Flandes deixa pas a Zelanda, el país dels molins de vent, dels pòlders i de la voluntat dels homes i de les dones per a controlar la mar. Zelanda, també va formar part de la nostra “descoberta”, se’ns va mostrar com aquella terra atractivament misteriosa, dominada pels cels de colors nítids i definits, i per planúries deltaiques, algunes guanyades pel riu que, durant mil·lennis hi ha abocat els seus sediments, i altres per l’acció i la determinació humana.
Tot això és el que vam anar a “descobrir”.
Bruges
Bruges va ser el nostre camp-base. I hi vam dedicar dos dies a “descobrir-la”. A Bruges no tan sols vam recórrer els carrers i places de la part històrica (Grote Markt, Vlamling Straat, Maria Straat, etc.); sinó que ens vam “perdre” per aquells carrerons més allunyats del brogit i que, també, expliquen la història de la ciutat i les connexions amb el nostre país. Vam anar a fins a Carmer straat, avui un recer de pau, de cases de conte, situat entre el canal i el riu, per a reviure les passes d’aquells catalans del segle XIV que hi van establir el primer Consolat de Mar fora de la conca mediterrània.
L'existència d’aquest consolat explica que Bruges, a finals de l’edat mitjana, va ser un empori fabril i comercial importantíssim, que girava al voltant del seu port fluvial, construït amb un sistema de canals que comunicaven amb el riu i amb el mar. I no vàrem perdre l’oportunitat de reviure aquella època, de barques que desestibaven llana en brut, fruits secs i armes; i que estibaven teixits de luxes. Vam navegar amb una barca que ens va “traslladar” a un escenari on, la imaginació ens feia veure i sentir els macips de costa, els fabricants, els armadors, els mercaders i els revenedors.
Bruges és la ciutat de les “tres torres”: els grans campanars de la ciutat que competien per a mostrar al món quin era el grup social local més poderós: el campanar dels mercaders (Belfort), el campanar dels nobles (Nostra Senyora) i el campanar de l’Església (Catedral). Però nosaltres, després d’aixecar la vista fins a quasi l’infinit (Nostra Senyora són 115 metres construïts amb maó cuit); la vam baixar per a “descobrir” les “Beguines”, un recer de pau al mig d’un petit bosc – al límit de la ciutat històrica – que, a l’edat mitjana, havia estat un refugi de dones desemparades.
Els Camps de Flandes i Ieper
La segona “descoberta” de la nostra “aventura”, la vam viure als Camps de Flandes i a la ciutat de Ieper. A Passendale, ens vam endinsar en l’escenari d’una de les batalles més llargues i mortíferes de la I Guerra Mundial (1914-1918). Vam transitar per les trinxeres, per les galeries soterrànies i per la línia del front d’aquella mortífera batalla. I pels cràters produïts per les explosions – avui coberts pel mantell silenciós que ha fabricat la natura – i pels cementiris militars, que formen línies inacabables de creus blanques que, com la memòria en el temps, es perden a l’horitzó.
Després de dinar en una petita i bonica casa de camp, ens vam dirigir a Ieper, una ciutat importantíssima durant l’edat mitjana – per la seva activitat fabril i comercial – però què, en l’actualitat, rendeix un record permanent a aquella massacre de la I Guerra Mundial. A Ieper, vam “carrerejar” per la trama urbana medieval; i, a la posta de sol, vam anar fins a la Porta de Menin, per a contemplar l’homenatge – anomenat “”Last Post “” (Última Carta) que cada dia de l’any des del 1919, es brinda a tots els homes – de tots els exèrcits – que van veure truncada la seva jove vida a Passendale.
Gant
Gant va ser la nostra tercera “descoberta”. Ens hi vam desplaçar en tren des de Bruges (unes Rodalies; puntual, ràpid, net i silenciós als antípodes de la ferralla de Renfe). Gant era el centre de poder dels comtes de Flandes; una nissaga fundada per Balduí “braç de ferro” – i Judit – besneta de Carlemany – cap allà al segle IX, i que serien els sogres de Guifré el Pilós – el fundador de la nissaga nacional catalana – i, per tant, els avantpassats dels nostres reis medievals. A Gant, vam anar fins al castell dels comtes per a contemplar la segona connexió amb la nostra història i amb el nostre país.
Després de l’atzarosa història de Balduí i Judit, Gant esdevindria un gran centre fabril i comercial medieval. I això és el que, també, vam anar a “descobrir”. Des del pont de Sant Miquel vàrem contemplar l’històric port fluvial i l’escenari que ens brindava la vista ens va transportar, a través del temps, al brogit de barques, macips, armadors, fabricants i mercaders. I de cervesers!!! Gant, durant l’edat mitjana, va ser una gran productora de cervesa, i la força del seu gremi es posaria de manifest amb la construcció del temple gòtic de Sant Miquel, proclamat patró dels cervesers.
Però el millor estava per arribar. Va ser després de dinar, en un restaurant de l’antic port fluvial, que ens vam dirigir a la catedral de Sant Bavó, per a “descobrir” el Políptic de Gant – també anomenat Retaule de l’Anyell Mistic –, una obra mestra de la pintura flamenca medieval i un tresor artístic mundial. A Sant Bavó, ens van lliurar uns visors per a contemplar l’evolució de la creació d’aquesta obra en 3D i, seguint la ruta del deambulatori del temple, ens vam submergir en la quotidianitat d’aquell segle XV dels germans Van Eyck i dels centenars de pintors que van treballar a les seves ordres.
Zelanda: el delta de l’Escalda.
En la nostra quarta jornada, ens vam endinsar al país de Zelanda (la província més meridional dels Països Baixos). Un viatge de 100 quilòmetres des del nostre camp-base de Bruges que ens conduiria a una de les regions més enigmàtiques d’Europa: Zelanda, amb els seus molins, les seves dunes, els seus pòlders i les seves terres sota el nivell del mar. A Zelanda, la nostra primera aturada va ser al Delta Projecte, un centre d’interpretació que explica la històrica lluita de la societat local contra el mar i la construcció de les grans obres d’enginyeria per a contenir la força de les aigües.
Després d’aquesta experiència ens vam adreçar al petit poble de Veere, construït sobre un braç de terra de sediment transportada pel riu. A Veere vam dinar en un fabulós restaurant que és una casa tradicional construïda a la punta d’aquesta barra, pràcticament sobre l’aigua. A Veere, com a Bruges o a Pasendale, ens vam “submergir” en la cultura gastronòmica del país. I després vam carrerejar per un poble, totalment allunyat dels grans centres turístics de la zona; que ha conservat, meravellosament, la seva traça urbanística i arquitectònica tradicionals del país.
La nostra “incursió” a Zelanda va culminar a Middelburg, una petita ciutat que és la capital del delta de l’Escalda. La nostra arribada a Middelburg coincidia amb la celebració d’un festival de música de cor, que es representava en diversos escenaris escampats per la part històrica de la ciutat. Si Veere ens havia explicat la lluita de la societat zelandesa contra la força devastadora de les aigües; Middelburg ens va explicar la importància de la V.O.C., la gran companyia colonial privada del segle XVII que va ser la més poderosa del món i que va arribar a tenir 50.000 empleats en nòmina.
Anvers
La nostra darrera “aventura” al país de Flandes, va transcórrer a Anvers, coneguda com la “capital dels diamants”. Tot i això, a nosaltres ens interessava aquella part menys coneguda i més reveladora de la ciutat més poblada de Flandes. I només arribar ens en vam anar al port i vam pujar a una miranda per a contemplar el segon port més gran d’Europa: més de 100 quilòmetres de molls d’embarcament. Després de contemplar aquella immensa massa portuària, vam agafar un tramvia urbà que ens conduiria fins al centre històric de la ciutat.
Durant aquell matí vam “carrerejar” pel centre i vam recordar el terrible saqueig de 1568, perpetrat pel duc d’Alba i pels Tercios hispànics, que se saldaria amb l’assassinat de 20.000 civils (la cinquena part de la població de la ciutat) i amb la creació de la sinistra divisa “Furia española” que pretenia enaltir aquella massacre. I ens vam endinsar en la històrica impremta cartogràfica Plantin-Moretus, que amb els Blaeu d’Amsterdam seria una de les dues successores d’Abraham Orterlius, el pioner de la cartografia moderna i el gran cartògraf de l’Era de les Navegacions.
Però, el millor, com ens havia passat a Gant, era per arribar. Després de dinar en un petit restaurant de la part històrica – i com en les anteriors ocasions, de “submergir-nos” en la gastronomia i en l'enologia locals – ens vam endinsar a la catedral d’Anvers, per a “descobrir” Rubens, el gran pintor flamenc del Barroc. La catedral d’Anvers és un dels grans receptacles del genial flamenc. I la contemplació de la seva depurada tècnica i de les seves exquisides formes, posaria la “cirereta” a la nostra experiència als països de Flandes i Zelanda.
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al correu següent: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge, i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.