La Cort Penal Internacional (CPI) ha estat distingida amb el premi Sàjarov a la llibertat de consciència, que concedeix anualment el Parlament Europeu per reconèixer persones i organitzacions que treballen en defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals. Creat el 1988, el guardó ret homenatge a l’activista i dissident soviètic Andrei Sàjarov, defensor de les llibertats i dels drets humans. La distinció valora la tasca de la CPI, un tribunal internacional amb seu a la Haia que investiga i jutja persones acusades de cometre crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi i el crim d’agressió.
Un tribunal permanent per combatre la impunitat
La CPI va néixer el 2002, arran de l’Estatut de Roma, aprovat el 1998, amb l’objectiu d’evitar que caps d’estat, comandaments militars o altres responsables quedessin fora de l’abast de la justícia per la comissió dels crims més greus. És el primer tribunal penal internacional permanent i compta amb 125 estats membres. La seva jurisdicció li permet jutjar persones, i no pas estats, quan els sistemes judicials nacionals no poden o no volen actuar de manera efectiva. Actualment, investiga conflictes i situacions en diversos punts del món, entre els quals hi ha Ucraïna, Palestina i l’Afganistan.
Un dels elements centrals de la candidatura són les pressions exercides per l’administració del president dels Estats Units, Donald Trump, contra la institució i els seus membres. Washington ha imposat sancions a jutges i fiscals de la Cort i, el 9 d’octubre, va ampliar-les a la mateixa institució. Aquestes mesures amenacen el funcionament de l’organisme i han generat preocupació a Europa per les conseqüències que poden tenir sobre la independència judicial. La Unió Europea ha defensat la necessitat de protegir la capacitat operativa de la CPI i garantir que pugui continuar investigant sense ingerències externes.
Les actuacions de la Cort relacionades amb la guerra de Gaza també formen part d’aquest context. El novembre de 2024, la CPI va emetre ordres de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l’exministre de Defensa Yoav Gallant, per presumptes crims de guerra i crims contra la humanitat. La Cort també va emetre una ordre contra Mohammed Deif, dirigent de l’ala militar de Hamàs, per presumptes crims de guerra i contra la humanitat. Aquestes decisions han situat la justícia internacional al centre del debat polític i han contribuït a les tensions entorn de la institució.
Les pressions internacionals contra la Cort
Les actuacions de la CPI també han provocat reaccions d’altres governs. El març de 2023, la Cort va emetre una ordre de detenció contra el president rus, Vladímir Putin, per la seva presumpta responsabilitat en la deportació il·legal de menors ucraïnesos des de territoris ocupats per Rússia. Moscou va rebutjar la decisió i va respondre amb mesures contra membres de la institució. Aquests episodis, juntament amb les sancions impulsades per l’administració de Donald Trump, il·lustren les dificultats a què s’enfronta la justícia internacional quan les seves investigacions afecten dirigents polítics i militars en actiu.
Paral·lelament, cal recordar que a principis de mes, Navi Pillay, antiga magistrada de la Cort Penal Internacional, va ser distingida amb el Premi Nobel de la Pau de 2026, en reconeixement de la seva trajectòria en defensa dels drets humans i la justícia internacional. Al llarg de la seva carrera, Pillay ha destacat per la seva tasca en la lluita contra la impunitat pels crims més greus i en la defensa de les víctimes de violacions dels drets humans.