Un robatori de més de 6.300 milions de dòlars en criptomonedes, un grup de pirates informàtics presumptament vinculat a Corea del Nord i una acusació que ha acabat obrint un nou front de tensió entre Pyongyang i Washington. El que va començar com un dels ciberatacs més importants de la història del sector financer digital ha adquirit una dimensió geopolítica després que l'FBI assenyalés el règim de Kim Jong-un com a responsable de l'operació contra Binance, la plataforma d'intercanvi de criptomonedes més gran del món.
L'atac es va produir el 29 d'octubre i va permetre sostreure aproximadament 6.360 milions de dòlars en actius digitals de carteres de Binance distribuïdes en deu xarxes de criptomonedes. Segons l'empresa d'anàlisi blockchain TRM Labs, els diners van sortir de les carteres en uns vint minuts. La investigació inicial de Binance apuntava a un possible ordinador compromès, però posteriorment es van detectar altres punts d'entrada. L'FBI va atribuir l'operació al grup TraderTraitor, una unitat de pirates informàtics vinculada a Corea del Nord.
Una font de finançament sota les sancions
L'acusació no és nova. Des de fa anys, els Estats Units, Corea del Sud i el Japó denuncien que Corea del Nord utilitza grups de pirates informàtics per robar criptomonedes i obtenir divises al marge de les sancions internacionals. Aïllat econòmicament i amb importants restriccions comercials, el règim hauria convertit els ciberatacs en una via per aconseguir recursos destinats, segons les investigacions occidentals, a finançar els seus programes nuclears i de míssils balístics.
Les xifres ajuden a entendre la dimensió del fenomen. Segons l'empresa d'anàlisi Chainalysis, els grups vinculats a Corea del Nord van sostreure 1.340 milions de dòlars en criptomonedes durant el 2024, repartits en 47 incidents. Un dels precedents més importants va ser el robatori de 1.500 milions de dòlars a la plataforma Bybit, el febrer del 2025, també atribuït per Washington a TraderTraitor.
Pyongyang ho nega i apunta contra Trump
La resposta nord-coreana ha arribat de la mà de Kim Yo-jong, germana del líder Kim Jong-un i una de les figures més influents del règim. En un comunicat difós per l'agència estatal KCNA, ha qualificat l'acusació nord-americana d'"absurda" i ha denunciat que Washington atribueix sistemàticament a Pyongyang els grans ciberatacs internacionals.
Kim també ha qüestionat els interessos de l'Administració Trump en la recuperació dels actius robats. La dirigent ha recordat que els Estats Units van crear el 2025 una reserva estratègica de bitcoins amb actius confiscats i ha insinuat que Washington podria tenir interès en els diners recuperats. No ha aportat, però, proves que vinculin l'Administració nord-americana amb el robatori.
Mentrestant, Binance assegura que assumirà les pèrdues dels clients. L'empresa va anunciar que havia reservat més de 6.340 milions de dòlars per reposar els actius sostrets i que, a 31 d'octubre, ja n'havia cobert aproximadament el 90%. També va informar que s'havien pogut congelar uns 3.000 milions de dòlars.
El cas torna a posar sobre la taula una realitat cada vegada més present en la geopolítica: els conflictes entre estats també es lliuren a través de les xarxes digitals. I, en el cas nord-coreà, el ciberespai s'ha convertit en un possible instrument per esquivar l'aïllament econòmic i obtenir recursos en un sistema financer internacional del qual el país està pràcticament exclòs.