S'agreuja la crisi a Cuba davant el bloqueig petrolier dels Estats Units i la caiguda de Nicolás Maduro al capdavant de Veneçuela, soci estratègic. El govern cubà ha avisat les aerolínies internacionals que operen a l'illa caribenya que a partir d'aquest dilluns el país es quedarà sense combustible per a avions. El missatge oficial de les autoritats cubanes a pilots i controladors especifica que el dèficit de querosè afecta els principals aeroports del país, incloent-hi el José Martí de l'Havana i els de Varadero, Cienfuegos, Santa Clara, Camagüey, Cayo Coco, Holguín, Santiago i Manzanillo.
Per al moment, les aerolínies afectades —principalment nord-americanes, espanyoles, panamenyes i mexicanes— no han comunicat com afrontaran aquesta situació, que podria generar alteracions en rutes, freqüències i horaris a curt termini. En situacions similars prèvies, les aerolínies havien salvat el problema readaptant les seves rutes de sortida de l'illa amb escales extra per omplir el dipòsit a Mèxic o República Dominicana. De fet, la falta de combustible per a avions no és una circumstància nova per al país: s'ha donat de manera puntual en els últims mesos i es va donar durant la dècada dels noranta durant el denominat com a “període especial” després de la caiguda del bloc soviètic.
La majoria dels vols que connecten l'illa amb l'exterior enllacen amb Florida, als Estats Units (Miami, Tampa, Fort Lauderdale), Espanya (Madrid), Panamà (Ciutat de Panamà) i Mèxic (Ciutat de Mèxic, Mèrida, Cancún). Cuba també té connexions regulars amb Bogotà (Colòmbia), Santo Domingo (República Dominicana) i Caracas (Veneçuela), entre altres capitals llatinoamericanes. Diversos d'aquests països havien advertit recentment als seus ciutadans sobre els riscos de viatjar a Cuba en les actuals circumstàncies, a causa de les apagades i l'escalada de tensions amb els Estats Units sota el govern de Donald Trump. Plou sobre mullat per al maltractat sector turístic cubà, en crisi des de la pandèmia de la COVID-19 i llastat per les dificultats econòmiques del país i les sancions estatunidenques.
Després del cop a Veneçuela, Trump asfixia Cuba
Trump signà el passat 29 de gener una ordre presidencial que amenaçava amb aranzels aquells països que subministressin petroli a Cuba, després d'al·legar que l'illa era un perill de seguretat nacional per als Estats Units. La decisió ha suposat encara més pressió sobre l'illa, poc després que la captura del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, per ordre de Trump, suposés el tall del subministrament de petroli d'aquell país a Cuba. Llavors, el mandatari nord-americà instà el règim de l'Havana a negociar “abans que sigui massa tard”. En aquest context, el govern cubà que presideix Miguel Díaz-Canel ha assegurat que està obert a un diàleg amb Washington.
Cuba produeix a penes un terç de les seves necessitats energètiques. Per a la resta recorria a importacions de Veneçuela —que el 2025 van suposar al voltant d'un 30% del total— i, en grau més baix, de Mèxic i Rússia. Davant la pèrdua del seu principal subministrador, el govern cubà va anunciar aquesta setmana un dur pla d'emergència per mirar de subsistir: un paquet de restriccions que incloïa el final de la venda de dièsel, racionament del combustible, la reducció dels horaris d'hospitals i oficines estatals i el tancament d'alguns hotels. Es tracta d'un pla de supervivència davant l'escenari de “zero petroli”.
L'illa agonitza i adopta un pla de supervivència davant l'escenari de "zero petroli"
La situació al país és complicada després de sis anys de crisi econòmica i amb escassetat de béns bàsics com aliments i medicines, així com talls de llum cada cop més recurrents i grans volums de població que es veuen obligats a emigrar. A això se suma aquesta nova crisi energètica, que ja ha paralitzat el transport públic als hospitals, de les benzineres a les fàbriques i les universitats. Els talls elèctrics són una constant i algunes ciutats han optat per distribuir l'escassa energia amb talls rotatius.
El Govern de Mèxic, país amic, ha anunciat aquest diumenge l'enviament de més de 814 tones de queviures a Cuba per vaixell com un símbol de “solidaritat i ajuda humanitària” davant la pressió de Trump. No obstant això, aquests dies el país centreamericà ha reconegut que ha frenat els enviaments a l'illa per evitar l'activació d'aranzels per part dels Estats Units. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va admetre la setmana passada que l'illa portava des del desembre sense rebre combustible de l'exterior per les pressions dels EUA.
Díaz-Canel condemna la política "agressiva i criminal"
“És condemnable que una potència (...) assumeixi una política tan agressiva i tan criminal” cap a un país petit, va afirmar Díaz-Canel en una inusual intervenció televisada davant mitjans oficials del país i alguns estrangers seleccionats. El president cubà va assegurar que el bloqueig petrolier tindrà conseqüències serioses al país, per al que s'estan posant en marxa una sèrie de mesures d'emergència que “demanaran esforços”. “És asfixiar-nos completament”, va afegir. “Si no resistim, què farem? Ens rendirem?”, es va preguntar Díaz-Canel.