Cuba fa setmanes que viu pràcticament sense subministrament de combustible procedent de l’exterior. El president Miguel Díaz-Canel ha confirmat aquest dijous que l’illa no rep petroli des del desembre passat a conseqüència de les pressions exercides pels Estats Units sobre els països i empreses que tradicionalment proveïen el règim de l’Havana. En una compareixença televisada poc habitual davant mitjans oficials i alguns periodistes estrangers, el mandatari ha denunciat la situació i ha assenyalat directament Washington. “És condemnable que una potència (…) assumeixi una política tan agressiva i tan criminal” cap a un país petit, ha afirmat. Díaz-Canel ha advertit que el bloqueig energètic tindrà repercussions greus en la vida quotidiana dels cubans i que el govern ja prepara mesures d’emergència que “demanaran esforços” a tota la població. “És asfixiar-nos completament”, ha remarcat, abans de preguntar-se: “Si no resistim, què farem? ¿Ens rendirem?”.
Díaz-Canel ha advertit que aquest “bloqueig energètic” dels Estats Units pot “afectar la producció i transport d’aliments, el transport públic, el funcionament dels hospitals, les institucions de tota mena, les escoles, la producció de l’economia i el turisme”. Davant d’aquest escenari, el president ha explicat que l’executiu ja ha activat mesures d’emergència inspirades en les “indicacions” de Fidel Castro durant l'anomenat període especial, arran de la caiguda del bloc soviètic. En aquest marc, Díaz-Canel ha recuperat l’expressió de l’“opció zero”, el pla de supervivència plantejat als anys noranta per afrontar un escenari de “zero petroli”, que preveia un racionament extrem i fórmules d’autosuficiència com prioritzar la producció d’aliments, recórrer a la tracció animal, cuinar amb carbó vegetal i reduir al mínim el transport motoritzat, entre altres mesures.
30.000 barrils menys
L’ofensiva militar dels Estats Units a Caracas del 3 de gener, que va acabar amb la captura del president Nicolás Maduro, ha tingut un efecte immediat a l’Havana. Més enllà del cop polític a un aliat clau a la regió, Cuba ha vist com s’estroncava un flux energètic que era essencial per al funcionament de l’illa. Diversos experts calculen que, dels 110.000 barrils diaris que Cuba necessita per cobrir les seves necessitats energètiques, Veneçuela li n’hauria aportat aproximadament 30.000 al llarg del 2025, una dependència que ara queda en l’aire. I Washington ha apujat encara més la pressió, ja que el 29 de gener, Donald Trump va signar una ordre presidencial que amenaçava amb aranzels tots els països que subministrin petroli a Cuba.
En aquest context, Trump va assegurar dilluns que la Casa Blanca manté converses amb el govern de l’Havana per tancar un acord que posi fi a l’embargament de petroli i faciliti que els cubans residents als Estats Units puguin tornar a visitar el seu país. “Molts [cubans] voldrien almenys visitar els seus familiars, i crec que estem a prop d’aconseguir-ho. El cas és que estem negociant amb els líders cubans en aquest moment”, va dir el president nord-americà davant la premsa al Despatx Oval. En paral·lel, el mandatari va insistir a descriure la situació econòmica de Cuba com a límit i la va atribuir a la manca de recursos externs. “És una nació fallida, no reben diners de Veneçuela ni de cap altre lloc”, va dir Trump.