Un mes després de l’operació nord-americana que va culminar amb la captura de Nicolás Maduro i la seva esposa Cilia Flores, Veneçuela encara viu entre la incertesa i l’esperança d’un possible canvi polític. Alguns ciutadans confien que la sortida del líder de llarga durada obri la porta a la reconstrucció d’institucions i la garantia de drets; altres, en canvi, dubten que la nova fase anunciada com a “transició” pugui convertir-se en democràcia efectiva.
Caracas reflecteix aquesta barreja d’emocions. L’economia dona senyals contradictoris: el preu de la carn i el pollastre han baixat, els preus immobiliaris han pujat un 22% i les aerolínies comencen a tornar al país, inclosa American Airlines. Tot i això, les restriccions de visats i les deportacions continuen sent una preocupació important.
Els canvis de Delcy Rodríguez
Delcy Rodríguez, que ocupa la presidència interina després que el Tribunal Suprem declarés l'“absència forçada” de Maduro, ha fet més de 28 canvis significatius dins de les Forces Armades Nacionals Bolivarianes i ha començat a modificar el gabinet. La diplomàcia també s’ha activat: l’ambaixada dels Estats Units a Caracas ha reprès activitats amb Laura Dogu com a encarregada d’afers, mentre Veneçuela ha designat Félix Plasencia com a representant a Washington. Els objectius són clars: estabilització, recuperació econòmica i reconciliació política.
Però els experts alerten que la transició encara és incipient. Benigno Alarcón, analista polític a la CNN, sosté que no hi ha un govern efectiu, no s’han canviat les regles institucionals i el control de les forces de seguretat roman centralitzat. Segons ell, Rodríguez i els seus aliats pretenen allargar els terminis constitucionals per mantenir el poder, ajornant eleccions fins que els resultats els siguin favorables.
La població, a l'espera
La població observa amb esperança i cautela. Algunes figures de l’oposició han tornat a aparèixer públicament després de mesos d’exili, mentre ciutadans com Carlos Núñez, també a la CNN, valoren positivament la llibertat de presos polítics com a primer pas. Altres, com Jessica Díaz, expressen desconfiança i fins i tot desitgen el retorn de Maduro.
L’ambient general és de vigilància i prudència. Tot i els canvis econòmics i les primeres accions del govern interí, la represa d’activitats i la llibertat de presos no garanteixen una transformació immediata. La pressió internacional, especialment dels Estats Units, és rellevant, però la legitimitat final només vindrà de la ciutadania a través del vot i la demanda de democràcia.
Veneçuela camina així entre esperança i cautela, amb una societat que observa atentament cada moviment, conscient que la transició serà complexa i que només el temps determinarà si els canvis es consolidaran.