Fet insòlit per partida doble. L’execució de Christa Gail Pike, condemnada a mort per un assassinat comès el 1995, hauria estat la primera execució d’una dona a Tennessee en més de 200 anys. Però l’intent s'ha acabat convertint en un cas excepcional per una altra raó: Pike ha sobreviscut després de rebre dues dosis de pentobarbital, el fàrmac utilitzat en la injecció letal.
Pike, de 50 anys, va ser traslladada en ambulància després de l’intent d’execució. Segons els seus advocats, continuava viva i se la podia sentir roncar darrere de la cortina de la cambra d’execucions. L’estat no hauria informat de la seva situació mèdica hores després dels fets.
Tennessee death row inmate Christa Pike has been taken to hospital after her heart was still beating following two lethal injections during her execution, her lawyer says. Full story: https://t.co/uQkxu9Z4wA pic.twitter.com/yy8IWTFOgu
— BBC News (World) (@BBCWorld) October 1, 2026
Un episodi sense precedents?
Robin M. Maher, directora executiva del Death Penalty Information Center, ha qualificat l’episodi de "singular i sense precedents". Segons Maher, altres set persones han sobreviscut a problemes mèdics durant execucions als EUA perquè els equips no van aconseguir accedir a una vena, però cap havia sobreviscut després de rebre els fàrmacs destinats a provocar la mort.
Els testimonis dels mitjans presents a la presó de màxima seguretat de Riverbend, a Nashville, han explicat que la cortina de la cambra s'havia obert a les 19.27 h. Pike estava lligada a una llitera i continuava conscient. En un moment determinat, hauria aixecat el cap i preguntat als funcionaris si el seu braç havia de sentir-se d’aquella manera. A les 20.26 h se li hauria administrat la segona dosi. Poc després, els testimonis encara podien sentir-la roncar.
Una execució polèmica
L’execució havia començat el dia envoltada d’incertesa judicial. Una hora abans de l’hora prevista, un tribunal federal d’apel·lacions havia ordenat suspendre-la per revisar si durant la sentència s’havien tingut prou en compte les denúncies de Pike sobre abusos sexuals patits durant la infància. El Tribunal Suprem dels EUA va anul·lar posteriorment aquesta suspensió i va permetre que l’execució continués. Tres magistrats liberals van dissentir de la decisió.
Pike no nega haver matat Colleen Slemmer, una companya de 19 anys del centre de formació laboral on estudiaven a Knoxville. El crim, comès quan Pike tenia 18 anys, va adquirir una gran notorietat per la violència de l’assassinat i per la presència d’un pentagrama gravat al cos de la víctima, en ple clima de la denominada "pànic satànic" dels anys vuitanta i noranta.
Els advocats de Pike han defensat que la seva edat, els abusos que afirma haver patit i els seus problemes de salut mental haurien d’haver estat tinguts en compte en la condemna. El seu company sentimental, que tenia 17 anys en el moment dels fets, va ser condemnat a cadena perpètua amb possibilitat de llibertat condicional. Pike, en canvi, va rebre la pena de mort.
Polèmica servida a Tennessee
El cas arriba després d’un altre fracàs de Tennessee. Al maig, l’estat va cancel·lar l’execució de Tony Carruthers després que els funcionaris passessin més d’una hora intentant, sense èxit, col·locar-li una via intravenosa. Pike hauria estat la primera dona executada a Tennessee en més de dos segles. Als Estats Units, les dones representen aproximadament l’1% de totes les execucions des de la reinstauració de la pena de mort el 1976.