Israel i Hamàs, amb la mediació dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, van signar l’acord per implementar la primera fase del pla de pau de Donald Trump per a Gaza la matinada d’aquest dijous, i el govern del primer ministre Benjamin Netanyahu ha d'aprovar aquesta tarda l’acord que permetrà portar de tornada tots els 48 ostatges, 20 dels quals encara són vius. Un cop entri en vigor la implementació de l’acord, es procedirà a la suspensió total de les hostilitats de manera bilateral, cosa que no ha succeït encara, donat que la Defensa Civil de Gaza ha reportat diversos bombardejos israelians en el nord de Gaza després de l’anunci del pacte. Aquest alto el foc immediat recíproc, un cop entri en vigor oficialment l’acord, ha de ser supervisat pels mediadors, els Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia. A continuació, es procedirà a l’alliberament dels ostatges israelians a Gaza i un intercanvi per prop de 2.000 presoners palestins a Israel, en un termini fixat de 72 hores després de l’aprovació formal pública de l’acord per les parts. Les forces israelianes s’han de retirar fins a una línia acordada com a senyal de desescalada, i s’obriran corredors humanitaris supervisats per mediadors internacionals per a l’entrada d’ajuda a Gaza.
Les FDI es preparen per al retorn dels ostatges
El gabinet de seguretat d’Israel es reunirà a les 17.00 hores (una hora menys a Catalunya) per rebre informació sobre l’acord d’alto el foc a Gaza, i el govern en ple de Netanyahu es reunirà després per votar-lo. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han informat a través de les xarxes socials que “acullen amb satisfacció la signatura de l’acord pel retorn dels ostatges que es va signar durant la nit” i que el cap de l’Estat Major va comminar totes les forces, tant en les línies del front com en la rereguarda, “a preparar defenses sòlides i estar llestes per a qualsevol escenari”. Al mateix temps, el cap de l’Estat Major (el tinent general Eyal Zamir) va “ordenar preparar-se per liderar l’operació de retorn dels ostatges, que s’espera que es porti a terme amb sensibilitat i professionalisme”. En un comunicat, les FDI afirmen que "els soldats operaran d’acord amb les ordres de l’escala política i les etapes de l’acord, i amb responsabilitat mentre protegeixen els nostres soldats". També subratllen que "continuaran actuant per aconseguir els objectius de la guerra i protegir els ciutadans de l’Estat d’Israel en tots els fronts".
L’alliberament dels ostatges israelians que romanen a Gaza ha de començar, segons el calendari oficial, dins de les 72 hores posteriors a la ratificació pública de l’acord, és a dir, entre dissabte i dilluns. Algunes fonts pròximes a Hamàs, però, afirmen que el compte enrere regressiu de les 72 hores no començarà fins que les tropes israelianes no es retirin de les línies acordades a Gaza, que hauria de produir-se un cop l’acord sigui ratificat pel govern d’Israel. Primer seran alliberats els 20 ostatges que encara estan vius, i posteriorment es preveu l’entrega dels cossos dels que van morir durant el captiveri. Segons algunes informacions, Hamàs ha començat a traslladar els ostatges, que estan retinguts en diversos llocs del nord i el centre de Gaza, a localitzacions segures per preparar la seva entrega en els pròxims dies, i s’espera que els aproximadament 20 ostatges vius siguin alliberats al mateix temps.
El portaveu àrab de les FDI, el coronel Avichay Andraee, ha fet una crida als palestins perquè no tornin a Gaza, ja que tornar és “extremament perillós”, donat que la zona al nord de Wadi Gaza (la part al nord de la Franja) encara està definida com a zona de combat.
L’alliberament dels presos palestins
L’acord inclou que Israel haurà d’excarcerar prop de 2.000 presos palestins, d’acord amb la llista presentada per Hamàs i negociada amb els mediadors, que també començaria en el termini de 72 hores establert després de l’oficialitat de l’acord per Israel. Un alt responsable de Hamàs va declarar a l’agència AFP que Israel alliberarà gairebé 2.000 presoners palestins a canvi de 20 ostatges vius: la xifra inclou 250 que compleixen cadena perpètua i 1.700 detinguts més des del començament de la guerra. Entre ells destaquen diversos líders i comandaments molt coneguts de Hamàs, considerats “línies vermelles” per a Israel, com Marwan Barghouti, l’anomenat Nelson Mandela palestí, que és el pres palestí més famós. Barghouti, que compleix cinc cadenes perpètues pel seu lideratge en la segona Intifada i pel seu paper en grups militants dins de Fatah, és vist com un futur candidat a tenir un paper determinant en el futur polític de Gaza. Altres presos que Hamàs ha inclòs en la llista són Hassan Salameh (46 cadenes perpètues), Ahmad Sa’adat (35 cadenes perpètues) i altres alts comandaments palestins condemnats per atemptats contra Israel. El Canal 14 hebreu ha emfatitzat que l'alliberament d'aquests presos estratègics palestins representa "la futura columna vertebral i la legitimitat del lideratge palestí", i que "l'ambient en els cercles israelians és de temor: això no és només un intercanvi tàctic, sinó un cop existencial al sistema de control de l’ocupació".
Retirada militar limitada
“Israel retirarà les seves tropes fins a una línia acordada com a primers passos cap a una pau sòlida, duradora i eterna”, va afirmar Donald Trump en l’anunci de l’acord. Les forces israelianes es replegaran fins a línies preestablertes, abandonant certes zones de la Franja de Gaza com a senyal de desescalada. No obstant això, algunes unitats romandran en posicions estratègiques, segons va precisar el mateix Netanyahu. El primer ministre ha assegurat que la retirada no serà total ni immediata, atès que aquestes unitats militars israelianes s'hi quedaran per garantir la seguretat i el control de zones sensibles dins de la franja. Netanyahu ha deixat clar que el pla total de desmilitarització de Hamàs i l’estabilització de Gaza es desenvoluparà en fases posteriors de l’acord o, si fos necessari, per vies militars si Hamàs no compleix. La línia de retirada està definida pels negociadors a Egipte i representa un replegament de les tropes israelianes a zones acordades que no impedeixin la seguretat principal per a Israel.
Entrada de l’ajuda humanitària
Un dels punts que inclou aquesta primera fase és l’entrada d’ajuda humanitària a través de corredors segurs, i també es permetrà l’assistència massiva a Gaza per atenció mèdica, aliments, combustible i materials per a la reconstrucció de l’enclavament, en la qual els Estats Units tindran un paper molt actiu. S’ha acordat permetre l’entrada diària d’uns 400 camions amb ajuda humanitària durant els primers cinc dies, amb la intenció d’augmentar aquesta quantitat en fases posteriors a mesura que la situació s’estabilitzi. Hamàs ha insistit que aquesta obertura sigui un senyal de bona voluntat per a la implementació total de l’alto el foc i el respecte a l’acord. L’entrada d’aquesta ajuda serà supervisada pels mediadors internacionals (Qatar, Egipte, Turquia) i es garantirà que arribi directament a la població civil sense interferències. Els Estats Units han expressat el seu compromís d’involucrar-se en la reconstrucció estructural i econòmica de Gaza després de la retirada de les tropes israelianes, assegurant fons i recursos.
Supervisió internacional de compliment dels acords
Un dels punts en què Hamàs ha posat més èmfasi durant les negociacions és el de tenir garanties internacionals, tant de Donald Trump com dels països que han actuat d’intermediaris, que Israel complirà amb la seva part i respectarà l’acord, perquè un dels temors és que, un cop obtingui l’alliberament dels ostatges, pugui trencar la treva i busqui l’aniquilació de Hamàs, com volen els partits més extremistes del govern. Els mediadors han actuat com a garants de l’acord, comprometent-se a supervisar estrictament el compliment dels punts pactats, incloent-hi l’alto el foc, la retirada parcial de les tropes israelianes, l’alliberament d’ostatges i presos, així com l’entrada d’ajuda humanitària. La comunitat internacional, incloses les Nacions Unides i la Unió Europea, ha donat suport al compromís dels mediadors perquè no es produeixi una ruptura de l’alto el foc i perquè les restriccions humanitàries s’aixequin adequadament, amb una supervisió internacional constant per evitar incompliments. S’han establert mecanismes de verificació i monitoratge per al compliment de l’acord, amb fases concretes i protocols per a la repatriació d’ostatges, el control de la retirada militar i la garantia d’accés humanitari.
Foto principal: Narwan Barghouti, el Nelson Mandela palestí, és el pres més famós que pot ser alliberat gràcies a l'acord.