La prohibició de l’ús de les xarxes socials per a menors de 16 anys a Austràlia ha situat el país al centre del debat global sobre la protecció de la infància en l’entorn digital. La mesura, en vigor des del desembre passat, impedeix als adolescents crear o mantenir comptes a les principals plataformes socials i ha despertat l’interès –i la polèmica– de governs, empreses tecnològiques i experts en drets digitals.
La decisió de l’executiu australià respon a la preocupació pels efectes que tenen les xarxes socials en la salut mental dels joves. Un estudi encarregat pel govern va concloure que pràcticament tots els infants d’entre 10 i 15 anys utilitzaven aquestes plataformes i que una majoria havia estat exposada a continguts considerats perjudicials, com violència, discurs d’odi, misogínia o missatges que promouen trastorns alimentaris i conductes autolesives. L’informe també assenyalava una elevada incidència de ciberassetjament i interaccions inapropiades amb adults.
La prohibició afecta serveis com Instagram, TikTok, Snapchat, Facebook, X, YouTube, Reddit, Twitch o Kick. Segons el govern, s’han inclòs aquelles plataformes que tenen com a funció principal la interacció social entre usuaris i la publicació de contingut. En canvi, aplicacions com WhatsApp, YouTube Kids o eines educatives han quedat excloses. Els menors continuen podent accedir a continguts en línia que no requereixin registre.
Llums i ombres
A diferència d’altres regulacions, la llei no sanciona ni els joves ni les seves famílies. La responsabilitat recau en les empreses tecnològiques, que s’enfronten a multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians si no implementen sistemes efectius de verificació d’edat. Aquests mecanismes poden incloure documents oficials, reconeixement facial o tecnologies d’inferència d’edat basades en el comportament en línia.
Tot i això, la norma ha rebut crítiques per la seva viabilitat i pels riscos associats a la recopilació massiva de dades personals. Diversos experts han advertit que els sistemes de verificació no sempre són fiables, especialment en el cas dels adolescents, i que podrien bloquejar usuaris adults o ser fàcilment esquivats. També s’ha qüestionat l’abast limitat de la prohibició, que deixa fora plataformes de videojocs, webs de cites o xatbots amb intel·ligència artificial.
Malgrat les reticències de les grans empreses del sector, el precedent australià ja ha començat a replicar-se. Espanya ha anunciat aquesta setmana una prohibició similar per a menors de 16 anys, mentre que França, el Regne Unit i diversos països nòrdics estudien mesures equivalents. Aquestes iniciatives reflecteixen una tendència creixent: la voluntat dels estats de posar límits a un ecosistema digital que, segons molts governs, ha fallat a l’hora de protegir els menors.