La visita d’estat del president dels EUA, Donald Trump, a la Xina aquesta setmana marca un dels moviments diplomàtics més rellevants dels últims anys entre les dues grans potències mundials. La trobada amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, arriba enmig d’un escenari internacional especialment tens: la guerra entre els Estats Units i l’Iran, la disputa pel lideratge tecnològic global i una relació bilateral marcada per la desconfiança i la competència econòmica. Malgrat el clima de rivalitat, tant Washington com Pequín necessiten mantenir oberts canals de negociació en qüestions que poden afectar l’estabilitat global.

Pressió sobre l’Iran

Un dels principals objectius de Trump és aconseguir que la Xina pressioni Teheran per facilitar negociacions i garantir la reobertura de l’estret d’Ormuz, una ruta estratègica per al transport mundial de petroli. Aproximadament la meitat de les importacions de cru xinès passen per aquesta via marítima, fet que converteix la crisi en una amenaça directa per a l’economia del gegant asiàtic.

Pequín, però, ha mantingut fins ara una posició prudent i evita implicar-se obertament en el conflicte. A més, la situació s’ha tensat després que Washington sancionés diverses empreses xineses acusades de col·laborar amb exportacions petrolieres iranianes i de facilitar tecnologia vinculada a operacions militars.

Taiwan, el gran punt sensible

La qüestió de Taiwan torna a situar-se al centre de la relació entre les dues potències. Trump ha deixat clar que està disposat a abordar les vendes d’armes nord-americanes a l’illa, que Pequín considera part inalienable del seu territori.

L’any passat, Washington va aprovar un paquet militar d'11.000 milions de dòlars per a Taiwan, el més important de la història, tot i que encara no s’ha executat. Xi Jinping intentarà pressionar els Estats Units perquè endureixin el seu posicionament diplomàtic i rebutgin de manera més explícita qualsevol opció d’independència taiwanesa. Els experts alerten que qualsevol canvi de to en aquesta qüestió podria alterar l’equilibri geopolític a l’Indo-Pacífic.

La batalla per la intel·ligència artificial

La cimera també servirà per evidenciar la nova guerra freda tecnològica entre Washington i Pequín. Els Estats Units acusen la Xina de robatori massiu de propietat intel·lectual relacionada amb la intel·ligència artificial, mentre que Pequín denuncia les restriccions nord-americanes a l’exportació de semiconductors avançats.

La disputa afecta especialment els xips d’alt rendiment de Nvidia, considerats essencials per al desenvolupament de sistemes d’IA i aplicacions militars. Malgrat la tensió, diferents analistes internacionals consideren possible que els dos líders explorin mecanismes mínims de cooperació i protocols de seguretat per evitar riscos derivats de l’ús militar de la intel·ligència artificial.

Comerç i minerals crítics

La relació comercial continua sent un altre dels grans fronts oberts. Trump havia impulsat aranzels superiors al 140% sobre productes xinesos, però Pequín va respondre limitant les exportacions de terres rares i minerals crítics, indispensables per a sectors estratègics nord-americans.

La dependència dels EUA d’aquests materials ha augmentat després del desgast militar provocat pel conflicte amb l’Iran. Segons fonts nord-americanes, la Xina podria anunciar noves compres d’avions Boeing, productes agrícoles i energia dels Estats Units, mentre reclama més accés tecnològic i facilitats d’inversió.

El fentanil, factor polític

Trump també vol exhibir mà dura contra el tràfic de fentanil, una qüestió especialment sensible per a la seva base electoral. Washington acusa empreses xineses de subministrar precursors químics als càrtels mexicans responsables de fabricar la droga.

Pequín rebutja aquestes acusacions i reclama sortir de la llista nord-americana de països vinculats al tràfic il·lícit de drogues. La reunió entre Trump i Xi arriba així marcada per una barreja de confrontació i necessitat mútua. El resultat de la cimera pot definir no només el futur de la relació entre les dues potències, sinó també l’estabilitat política i econòmica global dels pròxims anys.