Nova jornada de mobilitzacions i de vaga a França en contra de l'encariment de la vida i en defensa dels serveis públics. Aquest dijous, 600.000 persones segons les autoritats del país (1,6 milions, segons els sindicats), han sortit als carrers en un nou pols contra el govern de Macron i suposa un clar repunt del descontentament social respecte a les anteriors protestes d'aquesta tardor. Aquestes dades són comparables a les registrades durant l'auge de les macroprotestes contra la reforma de les pensions de l'hivern del 2023, cosa que deixa entreveure en descontentament dels francesos en una tardor calenta, des que els estudiants van encendre la metxa de les protestes.
Les noves mobilitzacions són la continuació a un octubre de protestes i d'extrema violència urbana ocorreguda al marge de manifestacions socials, en què van resultar saquejats almenys 3.000 comerços a França i cremats edificis com la seu de l'Ajuntament de Llemotges. Aquest dijous, de moment, les autoritats no han informat de greus incidents en un país encara amb el record dels fets del 17 d'octubre passat. Aquest nou pols al govern ha provocat la ràpida reacció del seu primer ministre, Sébastien Lecornu, que s'ha afanyat a anunciar que rebrà dilluns que ve a Matignon (seu del govern francès) els sindicats i les organitzacions empresarials en una "conferència social" destinada a buscar respostes a les preocupacions sobre el poder adquisitiu i els salaris.
Pel que fa a les reivindicacions, Christelle Kelf, secretària general adjunta de la federació de metal·lúrgia i mines de la Confederació Francesa de Treballadors (CFDT, primera central del país), ha destacat l'augment del salari mínim, la reindustrialització, "més justícia social i també condicions a les ajudes" i ha dit que la continuació del moviment dependrà "de la resposta del govern". També ha volgut insistir que una part de les reclamacions van dirigides a la patronal, que "no es priva" de donar dividends als seus accionistes, i amb què va dir que "hauríem de ser una mica més ferms". Per la seva banda, la líder sindical de la CFDT, Marylise Léon, ha denunciat que "no havien tingut mai tantes dificultats per organitzar una manifestació", en al·lusió a la prohibició que el Ministeri d'Interior ha posat al recorregut inicial desitjat pels organitzadors, de la plaça de Bastilla a la de la Concòrdia, que passava per zones pròximes a seus de poder a França, com l'Elisi o l'Assemblea Nacional francesa.
La jornada de vaga ha tingut un seguiment desigual. Mentre que a les universitats, prop d'un 30% dels centres l'han secundat, als instituts, on va néixer fa gairebé dos mesos l'onada de protestes, ha tingut un seguiment menor. La vaga nacional també ha obligat a tancar al públic la Torre Eiffel i algunes sales del Museu del Louvre o la reducció de l'horari de visita del Museu d'Orsay.