L’anomenada Fundació Humanitària per a Gaza, una organització nord-americana creada amb el suport d’Israel per distribuir ajuda a la Franja, ha començat aquest dimarts a repartir subministraments, rebent quantitats ingents de civils afamats i sent víctima immediata de milers de crítiques sobre el funcionament i objectius reals de l'operació humanitària. S'han habilitat dos punts de lliurament a la zona de Rafah (Tal al Sultan i al corredor de Morag, al sud de l’enclavament), segons han anunciat les forces armades israelianes. La intervenció arriba molt tard i en un moment especialment delicat per Netanyahu, que ha vist com tant Europa com Trump li començaven a girar l'esquena aquesta setmana. De moment, regna l'escepticisme davant una injecció que genera dubtes sobre si ha de ser més revitalitzadora per Gaza o pel govern Israelià.

Als vídeos difosos per mitjans palestins i corresponsals a Gaza s'hi poden veure capses de cartró amb tres paquets de pasta, dos sacs d’arròs d’un quilo cadascun, un altre de llenties vermelles i llaunes de tomàquet i cigrons, entre altres aliments. Fonts d’organitzacions humanitàries que operen a Gaza expliquen que agències internacionals privades (com ara IHRC, RAHMA i Multifaith Alliance, aquestes dues últimes nord-americanes) contribueixen al repartiment d’aliments i disposen d’un magatzem amb unes 24.000 al sud de Gaza, però domina la incertesa sobre si la voluntat de les ajudes té massa connotacions polítiques i si s'està duent a terme de manera correcta. De moment, el primer dels problemes és la gestió logística del repartiment, que està deixant imatges realment caòtiques dels punts neuràlgics.

 

Negació de les Nacions Unides i desconfiança generalitzada

La iniciativa del govern d'Israel amb el suport dels Estats Units a través de la Fundació Humanitària per Gaza ha despertat aversions i crítiques per part de les organitzacions humanitàries imperants. L’ONU i diverses ONG que operen a Gaza s’han negat rotundament a participar en aquest sistema promogut per Israel, que, segons afirmen, suposa una “militarització de l’ajuda humanitària”. Aquestes fonts assenyalen, per exemple, que Safe Research Solutions, una empresa de seguretat nord-americana que ja durant l’alto el foc controlava els accessos entre el nord i el sud de l’enclavament, també està present per garantir la distribució en aquests punts. A més, el portaveu de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de les Nacions Unides, Jens Laerke, ja va afirmar el passat 6 de maig que la no adhesió d'Israel als plans de distribució establerts és "el contrari del que es necessita".

Addicionalment, cal destacar la dimissió de Jake Wood, cap fundador de la Fundació Humanitària per Gaza, dos dies abans de l'inici de l'operació. En línia amb el que al·leguen les Nacions Unides i els països que rebutgen la iniciativa, l'exdirector de l'ONG va esgrimir la impossibilitat de seguir assegurant el compliment dels "principis humanitaris d'humanitat, neutralitat, imparcialitat i independència". La polseguera que ha aixecat la nova ajuda humanitària es basa, en poques paraules, en l'al·lusió al lligam entre l'ajuda i els objectius polítics i militars d’Israel. S'argumenta que el sistema obliga a recollir dades biomètriques dels beneficiaris, cosa que suposa una vigilància massiva, i la logística prevista pot excloure persones vulnerables i no garanteix que l’ajuda arribi a tothom ni que sigui suficient per cobrir les necessitats bàsiques. Tot plegat, segons els detractors, incompleix el dret internacional i pot agreujar la crisi humanitària.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!