En una nova mostra de les dificultats d’Europa per liderar el diàleg diplomàtic sobre la guerra a Ucraïna, el Regne Unit ha cancel·lat la reunió de ministres d’Afers Exteriors prevista per a aquest dimecres a Londres, arran de la negativa dels Estats Units a participar-hi. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, ha comunicat hores abans de la trobada al seu homòleg britànic, David Lammy, que ni ell ni l’enviat especial del president acudirien a la reunió. Tot i això, Steve Witkoff, emissari de Donald Trump per a les converses de pau, sí que mantindrà la seva agenda i assistirà aquesta setmana a una quarta reunió a Moscou. Rubio ha anunciat que té previst visitar el Regne Unit “en els pròxims mesos”.
Davant d’aquesta absència, el Ministeri d’Afers Exteriors britànic ha informat en un comunicat que la trobada queda ajornada. En lloc d’una reunió al més alt nivell, Londres acollirà aquest dimecres converses entre representants de rang inferior, a porta tancada i sense presència de mitjans. No es preveu cap comunicació oficial ni roda de premsa posterior.
Malgrat tot, la delegació ucraïnesa s’ha desplaçat a la capital britànica. Hi són presents el ministre d’Afers Exteriors, Andrii Sybiha; el ministre de Defensa, Rustem Umerov; i el cap de gabinet del president Zelenski, Andrí Iermak. “Treballarem per la pau, malgrat les circumstàncies”, ha afirmat Iermak a través de les xarxes socials. “Avui explorarem vies per assolir un alto el foc complet i incondicional, com a primer pas cap a un acord sòlid i una pau justa i sostenible.”
Una filtració enverinada
La cancel·lació —o ajornament— de la reunió ministerial coincideix amb la circulació d’una proposta conjunta dels Estats Units i Rússia per posar fi a les hostilitats, segons han informat els diaris Financial Times i The Telegraph. El pla contemplaria congelar l’actual línia del front i permetre que Rússia mantingui els territoris ocupats des de l’inici de la invasió a gran escala d’Ucraïna, el febrer de 2022.
Segons aquestes informacions, la proposta inclouria el reconeixement per part dels Estats Units de l’annexió de Crimea, consumada per Rússia el 2014, així com el compromís de vetar l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN. Moscou conservaria el control de quatre regions ucraïneses parcialment ocupades: Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia.
El Financial Times atribuïa inicialment aquesta iniciativa al president rus, Vladímir Putin, però The Telegraph assenyalava aquest dimarts que també comptaria amb el suport de Donald Trump, que ha intensificat les seves gestions diplomàtiques a través del seu emissari, Steve Witkoff.
Putin observa les declaracions de Trump
El Kremlin, per altra banda, ha assegurat que no considera un ultimàtum l'amenaça dels Estats Units d'abandonar les negociacions sobre Ucraïna si no hi ha progressos els pròxims dies. “No (…). Continuem els contactes amb els Estats Units”, ha destacat Dmitri Peskov, portaveu presidencial, a la roda de premsa telefònica diària, en resposta a la pregunta sobre si Rússia considera un ultimàtum l'advertència de la Casa Blanca.