Enmig de la polèmica creixent que envolta el Partit Republicà i sota la pressió de les demandes de transparència, el Congrés dels Estats Units ha publicat aquest dimarts un volum massiu d’informació relacionada amb el cas Epstein. Es tracta de més de 33.000 pàgines d’arxius que recullen detalls sobre la vida, els delictes i la mort de Jeffrey Epstein, el financer condemnat per tràfic sexual de menors que va suïcidar-se en una presó federal l’any 2019, poques setmanes després de la seva detenció. La documentació ha estat publicada pel Comitè de Supervisió i Reforma de la Cambra de Representants, que ha difós un lot de 33.295 pàgines lliurades recentment pel Departament de Justícia. Aquesta acció respon a la petició del president del comitè, el republicà James Comer, i deriva d’una moció prèvia impulsada pels demòcrates. La revelació arriba en un moment de tensió dins les files republicanes, ja que els vincles passats entre Epstein i Donald Trump han tornat a aparèixer amb força en el debat públic, alimentant controvèrsies i malestar entre els conservadors.
La publicació dels arxius, però, ha estat llegida per molts com una maniobra política més que no pas un exercici de transparència. Segons els crítics i la minoria demòcrata al Congrés, la decisió respon a la necessitat dels republicans d’apaivagar la frustració de la seva pròpia base, que durant anys ha sostingut que Epstein mantenia una xarxa de complicitats amb figures demòcrates de primer nivell i que existia una llista secreta de clients poderosos que l’“estat profund” hauria protegit deliberadament. Aquesta teoria, alimentada durant llarg temps pels mateixos sectors conservadors, va fer del cas Epstein un dels grans motors de la conspiració dins la dreta nord-americana. Ara, amb Trump de nou a la Casa Blanca, molts dels seus seguidors esperaven que finalment es revelés “tota la veritat”.
Des de la Casa Blanca, el missatge és clar: el cas està legalment tancat i Epstein va suïcidar-se abans d’afrontar un judici. Aquesta posició ha provocat indignació i un sentiment de traïció dins d’un sector important de l’electorat republicà, que acusa Trump de manca de transparència i de renunciar a complir una de les grans promeses simbòliques de la seva croada contra l’“estat profund”. Mentre el president demana “girar full” per centrar-se en altres prioritats polítiques, tant els demòcrates com alguns congressistes republicans insisteixen a reclamar més claredat i pressionen per a la desclassificació completa dels arxius.
La resposta més recent de l’administració a la pressió de les bases republicanes ha estat la difusió d’un volum considerable de material vinculat al cas. Entre la documentació publicada hi ha arxius judicials, gravacions de vídeo preses tant des de l’exterior de la cel·la d’Epstein com de la seva residència a Florida, així com enregistraments d’àudio de l’interrogatori del fiscal Todd Blanche a Ghislaine Maxwell, sòcia i exparella del financer. Tot i això, bona part d’aquests materials ja eren coneguts prèviament, tal com han denunciat diversos representants demòcrates, que acusen els republicans de voler aparentar transparència sense aportar res de nou. Per la seva banda, el president de la Cambra de Representants, el republicà Mike Johnson, ha remarcat que “ja s’han recopilat 34.000 documents d’Epstein” i ha promès que “no ens aturarem aquí”. Segons Johnson, l’objectiu és doble: garantir que totes les persones implicades en els abusos i el seu encobriment responguin davant la justícia i, alhora, preservar la intimitat i la protecció de les víctimes. “Aquest és el principi, no la fi”, ha remarcat.
Una amistat que encara passa factura
Jeffrey Epstein va ser detingut el juliol del 2019 acusat d’abusos sexuals i de tràfic de menors durant la primera dècada dels anys 2000, però va ser trobat penjat a la seva cel·la abans de ser jutjat, en un suïcidi que encara avui genera controvèrsia. El financer havia teixit relacions amb figures polítiques i mediàtiques de gran projecció, entre elles el príncep Andreu d’Anglaterra, Bill Clinton i Trump. Aquest darrer, que va coincidir amb Epstein en els anys noranta i a començaments dels 2000, ha negat reiteradament qualsevol vinculació amb els delictes del financer. Malgrat això, el Wall Street Journal va revelar l’existència d’una carta de felicitació enviada per l’actual president nord-americà el 2003, que incloïa un dibuix d’una dona nua, fet que va alimentar novament les sospites.