L’estrena de la sèrie El Eternauta a Netflix ha tornat a posar al centre del debat públic una de les històries més colpidores de la dictadura argentina: la desaparició forçada del seu creador, Héctor Germán Oesterheld, i gairebé tota la seva família, víctimes del terrorisme d’Estat entre 1976 i 1978. Segons recull El País, el guionista, les seves quatre filles —dues d'elles embarassades— i els seus gendres van ser segrestats i assassinats pels militars per la seva militància a la guerrilla Montoneros.

Només van sobreviure la seva esposa, Elsa Sánchez, i dos nets petits: Martín Mortola Oesterheld i Fernando Araldi Oesterheld. Martín, de quatre anys, aleshores, va ser el darrer a veure el seu avi amb vida, en el centre clandestí de detenció El Vesubio. Tal com relata Infobae, el nen va ser portat a veure’l durant unes hores i encara conserva aquell record com la primera imatge de la seva vida. El País assenyala que el llançament internacional de la sèrie, protagonitzada per Ricardo Darín, ha donat ales a la campanya impulsada per HIJOS i Abuelas de Plaza de Mayo per localitzar dos dels nets d’Oesterheld, que haurien nascut en captivitat i que podrien estar vius avui en dia, criats amb una identitat falsa. Es tracta de fills de Diana i Marina Oesterheld, dues de les filles del guionista, segrestades i embarassades en el moment de la seva detenció.

Diana, de 23 anys, va ser segrestada a Tucumán el 7 d’agost de 1976, quan estava embarassada de sis mesos. Marina, de 20 anys, va ser capturada amb la seva parella, Alberto Seindlis, a la perifèria sud de Buenos Aires a finals de 1977. El part de Marina hauria tingut lloc entre novembre de 1977 i gener de 1978. “Estàs mirant El Eternauta? Si és així i vas néixer en aquestes dates i tens dubtes sobre la teva identitat, contacta amb Abuelas”, diu el missatge llançat per les organitzacions a les xarxes socials, citat per El País.

La periodista Giselle Tepper, membre d'HIJOS i una de les responsables de la campanya, ha explicat que, gràcies a la difusió internacional de la sèrie, han començat a arribar consultes de persones amb dubtes sobre la seva identitat. “La millor repercussió seria la recuperació d’un d’aquests joves apropiats, sigui de la família Oesterheld, sigui d’altres”, declarava Tepper a El País.

500 nadons robats

La dictadura militar va robar almenys 500 nadons, segons les estimacions d’Abuelas de Plaza de Mayo. Fins avui, només s’han restituït 139 identitats. Encara en falten més de 300. En aquest context, la visibilitat d’un cas tan emblemàtic com el d’Oesterheld ajuda a continuar la tasca de recerca i memòria en un moment especialment delicat. El País destaca que des de l’arribada al poder del president Javier Milei, el desembre de 2023, el govern ha començat a desmantellar polítiques de memòria i ha impulsat un discurs revisionista que equipara la violència guerrillera amb la repressió estatal. Tot i les més de 300 sentències judicials que confirmen l’existència d’un pla sistemàtic de persecució i extermini.

Elsa Sánchez, vídua del guionista, va morir l’any 2015 sense haver pogut trobar els seus nets desapareguts ni saber on són els cossos del seu marit i de les seves tres filles grans, que continuen desaparegudes. Només va poder recuperar el cos de la filla menor, Beatriz, assassinada amb 19 anys. Segons recull Infobae, hores abans de ser assassinada, Beatriz va compartir un cafè amb la seva mare per dir-li que deixava la militància per estudiar Medicina: “Però mami, no vull ser una doctorcita de consultori, em vull instal·lar a la selva, com el Che, o als barris, on la gent necessiti ajuda de debò”, recordava Elsa amb emoció.

El País recull també el testimoni de familiars i activistes que assenyalen que les filles d’Oesterheld haurien estat utilitzades com a esquer per capturar-lo. En aquell moment, el guionista vivia en clandestinitat i estava en plena redacció d’El Eternauta II, una versió molt més política de la seva obra original. “Estava fora del país i segurament esperaven que, matant les filles, ell tornés”, va dir Elsa en una entrevista. “Els assassins estaven interessats en ell, més que en elles. No té ni cap ni peus la forma en què les van matar”.

A l’Argentina, diversos cartells promocionals de la sèrie han estat intervinguts amb fotografies d’Oesterheld i les seves filles, acompanyats de les dates i llocs on van ser segrestades. La campanya, com recull El País, busca posar en diàleg la memòria d’una família devastada amb una ficció que defensa el col·lectiu davant l’adversitat. En paraules d'HIJOS, potser algú, en algun racó del món, mira El Eternauta i s’adona que la seva història no és només ficció, sinó part d’una veritat oculta.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!