Era 23 de juny, mentre Catalunya es preparava per a la revetlla i també per a les eleccions estatals del 26-J, que els britànics votaven si seguien com a membres de la Unió Europea o no. Ho feien amb la majoria d’enquestes a favor de quedar-se, i amb la conseqüent tranquil·litat de polítics i mercats. El dia 24, però, Europa va despertar-se com si li hagués caigut al damunt un autèntic gerro d’aigua freda. Els britànics havien decidit abandonar la UE.
De tot això ja en fa un any, però no va ser fins aquest dilluns que no van començar les negociacions per acordar la sortida. Unes negociacions que es podrien allargar fins al març del 2019, si els estats membres del club comunitaris i el govern del Regne Unit no decideixen ampliar el termini. Sobre la taula hi ha temes força espinosos com la situació dels europeus que viuen al Regne Unit, la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, la possibilitat de seguir dins la zona de lliure comerç, i la possiblement conseqüent contribució que el Regne Unit hauria d'abonar al pressupost comunitari.
La primera ministra britànica, Theresa May, va assegurar fa uns mesos que volia un Brèxit 'dur', i que preferia no arribar a cap acord, abans que pactar un "mal acord". Els últims esdeveniments, però, podrien obligar-la a canviar d’opinió. Les perspectives semblen ara més favorables per a la Unió Europea, que se sent més forta davant d'una May debilitada, i sembla que un Brèxit “suau” és ara més a prop.
Caos polític
No ha estat un any tranquil pel que fa a la política britànica. Just quan es van saber els resultats del Brèxit -un 51,9% a favor del Brèxit i un 48,1% a favor del Remain-, l’aleshores primer ministre, David Cameron, va dimitir. La seva aposta havia fracassat, ell havia apostat per seguir essent membre de la UE. El va substituir l’actual primera ministra, Theresa May, qui havia fet campanya pel Remain però des d’un perfil baix i que anteriorment s’havia mostrat euroescèptica.
Amb un lideratge qüestionat dins i fora el partit dels Conservadors, May va agafar les regnes d’un país dividit i amb un futur incert. En busca de l’estabilitat, la nova premier va assegurar que no celebraria unes eleccions anticipades. Tot i això, després de les vacances de Setmana Santa va canviar d’opinió i va decidir convocar eleccions anticipades per al 8 de juny. Buscava ampliar la majoria a la Cambra dels Comuns per evitar el bloqueig dels altres partits, més contraris al Brèxit, en les negociacions amb Brussel·les. L’aposta, però, tampoc a ella li va sortir com esperava.
Els conservadors van perdre la majoria absoluta a la cambra i encara ara estan acabant d’elaborar un pacte amb el DUP, els unionistes i ultraconservadors d’Irlanda del Nord, per poder seguir governant amb minoria. La seva aposta per una ruptura “dura”, però, s’ha desinflat després de les eleccions, i la premier ja parla ara d’aconseguir un Brèxit que “funcioni per a tot el Regne Unit” i compti amb més suport ciutadà. El que vol dir rebaixar les expectatives. Un 48,1% dels britànics va votar a favor d’abandonar la UE, sobretot a Escòcia (62,2%) i també a Irlanda del Nord (55,8%).
Això sí, les eleccions anticipades van servir per reduir el poder dels nacionalistes escocesos a Westminster, fet que ha dilatat en part el full de ruta d’Sturgeon de convocar un nou referèndum d’independència a Escòcia. Era un dels punts calents arran del Brèxit després del vot a favor del projecte europeu dels escocesos, i la ministra principal d’Escòcia havia demanat un nou referèndum abans que es fes efectiu el Brèxit.
Bona marxa de l’economia
Però si aquesta ha sigut la situació política, de caos i incertesa, no ha passat el mateix en l’àmbit econòmic. Analistes i polítics havien predit que la sortida dels britànics de la UE causaria una crisi econòmica immediata. Els preus de l’habitatge havien de caure estrepitosament, i s’esperava una recessió i un augment de l’atur gairebé sense precedents. De fet, des del govern de David Cameron s’havia avisat durant la campanya que seria necessari un pressupost públic d’emergència per portar a terme grans retallades.
Finalment, però, res de tot això va ser necessari. Si bé és cert que l’endemà de la votació la lliura esterlina va desplomar-se, i que encara es manté força baixa respecte als valors de fa un any, les prediccions fatalistes no han arribat. L’economia britànica va créixer el 2016 un 1,8%, la inflació va pujar un 2,6% i la taxa d’atur ha seguit disminuint, situant-se al 4,8%.
Europa, a la recerca del seu camí
La sortida dels britànics, però, no només ha causat un autèntic terrabastall al Regne Unit, també ho ha fet a la Unió Europea. Era el primer país del projecte comunitari que decidia sortir-ne un cop ja n'era membre, a més de ser una de les potències, i deixava la porta oberta que altres països se sumessin a la reivindicació i impulsessin un referèndum als seus territoris.
De fet, el temor que en països clau com França i també Holanda la ultradreta pogués treure uns bons resultats electorals, amenaçant amb un Nexit o un Frexit, posaven la UE en una situació molt compromesa. Finalment, però, sembla que Europa ha posat fre a l’extrema dreta i en un dels països clau, com França, el nou govern de Emmanuel Macron té per objectiu refundar la UE i fer-la més forta.
Un any després, sembla que Europa respira més alleujada i que el govern en minoria de May es veurà obligat a consensuar un pacte de sortida favorable a les diferents sensibilitats britàniques i europees, el que podria acabar en un Brèxit força més suau del que s’esperava.