El Brasil arriba a la recta final de la campanya presidencial amb un escenari que fa poques setmanes semblava menys probable: Luiz Inácio Lula da Silva, al poder des del 2023, es juga la continuïtat davant Flávio Bolsonaro, fill de l'expresident Jair Bolsonaro, en una segona volta pràcticament empatada. Les últimes enquestes no permeten assenyalar un favorit clar i converteixen la votació d'aquest diumenge en una prova tant per al projecte de l'esquerra com per a la capacitat del bolsonarisme de mantenir el control de la dreta brasilera.
El sondeig de Datafolha, publicat dijous pel diari Folha de S.Paulo, situa tots dos candidats en el 50% dels vots vàlids. L'estudi, elaborat entre el 20 i el 22 d'octubre amb 2.520 entrevistats, té un marge d'error de dos punts. Una altra enquesta, de Vox Radar i difosa per CNN Brasil, dona a Lula un 50,6% davant del 49,4% de Flávio, també dins del marge d'error. Les dades dibuixen una cursa molt ajustada, sense un avantatge estadísticament concloent per a cap dels dos aspirants.
Quina és la situació?
La primera volta del 4 d'octubre ja havia evidenciat la fortalesa de l'oposició: Flávio va obtenir el 47,03% dels vots vàlids, davant del 45,16% de Lula. Segons les dades publicades per l'agència pública Agência Brasil, cap dels dos candidats va superar el llindar necessari per evitar una segona votació. El senador del Partit Liberal ha convertit aquest resultat en un argument per presentar-se com l'alternativa al govern, mentre Lula intenta mobilitzar els votants que temen un retorn del projecte polític del seu predecessor.
La candidatura de Flávio no és una simple repetició de l'enfrontament entre Lula i Jair Bolsonaro del 2022. El fill gran de l'expresident ha de demostrar que pot heretar-ne el capital polític i ampliar-lo més enllà del nucli fidel del moviment. Per a Lula, la disputa és també un examen del seu tercer mandat: el president aspira a continuar al poder, però arriba a la votació amb una valoració del govern dividida. Segons una altra enquesta de Datafolha publicada per Folha de S.Paulo, el 39% dels enquestats considera negativa la gestió, davant del 36% que la valora positivament.
Una campanya cada vegada més polaritzada
La recta final ha estat marcada pels atacs personals i les acusacions mútues. En el debat de TV Bandeirantes de diumenge passat, recollit per Agência Brasil, els candidats van confrontar-se sobre seguretat, corrupció, serveis públics i drets laborals. La discussió va evidenciar la dificultat de tots dos per convèncer els electors menys identificats amb els seus blocs. El debat final a TV Globo, de divendres, va ser la gran oportunitat televisiva per intentar decantar els indecisos.
La batalla també s'ha traslladat a les xarxes socials. El Tribunal Superior Electoral del Brasil ha ordenat retirar tres publicacions de Flávio que vinculaven Lula amb organitzacions criminals; una utilitzava intel·ligència artificial per simular una situació que no havia passat. La resolució, difosa pel mateix tribunal, il·lustra el paper que han adquirit les autoritats electorals en una campanya en què les acusacions circulen ràpidament i poden confondre fets provats amb missatges de propaganda.
Més que una elecció presidencial
El resultat tindrà conseqüències sobre les polítiques socials, la seguretat pública, la protecció de l'Amazònia i el paper internacional del Brasil. Una victòria de Lula permetria mantenir el rumb actual, però no li garantiria una legislatura fàcil; una victòria de Flávio obriria una nova etapa per al bolsonarisme i podria reorientar les prioritats del govern.
La votació també serà un indicador de la profunditat de la divisió política del país. El sondeig de Datafolha publicat per Folha de S.Paulo situa en el 48% la proporció d'electors que rebutgen votar tant Lula com Flávio, un senyal del fort rebuig que generen tots dos candidats. Amb els aspirants gairebé empatats, la mobilització dels seus electorats i la participació poden acabar sent decisives. Brasil escollirà president i posarà a prova fins a quin punt la polarització que domina la seva política des del 2018 continua definint el futur del país.