La tensió amb Rússia a la frontera amb Ucraïna s'allarga dia rere dia sense una solució aparent. Aquesta llarga espera per un desenllaç està tensant l'activitat de govern i aliances, que a poc a poc van apujant el to de les seves declaracions i els seus moviments. Mentre els Estats Units i el Regne Unit han estat les potències més actives en mobilitzar o evacuar el seu personal de la zona, la Unió Europea ha advocat els darrers dies per un punt mig entre la col·laboració amb l'OTAN i la calma per dialogar. Ara, Josep Borrell, alt reassentant de la UE per Afers Exteriors, ha deixat de banda la contenció europea i ha declarat: "Europa està en perill, vivim el pitjor moment des de la Guerra Freda". 

La nova posició alarmista de Borrell contrasta durament amb les declaracions que ell va mateix va fer menys de 24 hores abans, on menystenia la ràpida evacuació de les ambaixades dels Estats Units i el Regne Unit. Menys d'un dia abans l'alt representant europeu assegurava que "no cal dramatitzar" respecte a la situació a Ucraïna. Retreia els moviments diplomàtics dels americans i assegurava que els membres de la Unió no seguirien aquest camí. Ara, però, compara la situació amb la Guerra Freda. Segons Borrell, Europa ha vist en els dos darrers anys "el deteriorament més greu del seu entorn de seguretat, fins al punt que estic convençut que avui estem vivint el moment més perillós del període post-Guerra Freda". 

"Afrontem el risc d'un gran conflicte militar al nostre continent", va afirmar, i va assenyalar Rússia i als almenys 100.000 militars i equips pesants que ha posicionat a la frontera ucraïnesa, mentre "fa amenaces obertes d'usar la força llevat que les seves demandes es compleixin", segons informa Efe. El cap de la diplomàcia comunitària va deixar clar que no es tracta d'una crisi que només afecta Ucraïna, sinó també l'ordre de seguretat a Europa, ja que segons la seva opinió Rússia "pretén tornar la pàgina de la història, aturar el rellotge i tornar a les esferes de seguretat que pertanyen al passat".

Militars en alerta 

L'aliança de l'OTAN fa dies que comença a reforçar les seves posicions a la zona. El passat dilluns 24 de gener l'organització va anunciar el desplegament de vaixells i avions de combat a l'est d'Europa.  El secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, va anunciar el nou moviment de l'aliança a través d'un comunicat en el qual assegurava que "l'OTAN continuarà prenent totes les mesures necessàries per protegir i defensar tots els aliats, inclòs el reforç de la part oriental de l'Aliança. Sempre respondrem a qualsevol deteriorament del nostre entorn de seguretat, fins i tot mitjançant l'enfortiment de la nostra defensa col·lectiva". 

Per ara diversos països aliats, entre ells Espanya, han anunciat el desplaçament de forces militars addicionals sobre la zona d'Ucraïna. Segons remarca el comunicat, els països que hi estan enviant més suport bèl·lic són Dinamarca, Espanya, França, els Països Baixos i els Estats Units. Aquests avions i vaixells se sumen als que l'organització ja té desplegats a l'Europa de l'Est des de l'annexió de Crimea l'any 2014. La destinació de les forces armades addicionals que han aportat alguns dels aliats de l'OTAN és Bulgària, Romania o Lituània. 

Tot i això, hi ha membres de l'OTAN que han a més de col·laborar en aquests moviments col·lectius, es preparen per a la seva banda, com és el cas dels Estats Units. El passat dimarts 25 de gener, el govern nord-americà va anunciar que han posat en "alerta elevada" 8.500 soldats davant d'un possible desplegament a l'est d'Europa. És una manera del Pentàgon per apujar el to contra Moscou, que s'ha mostrat impassible les darreres hores. Malgrat aquesta amenaça velada americana de mobilitzar més forces militars, el portaveu del Departament de Defensa dels EUA, John Kirby, no ha descartat la via diplomàtica: "No les estem desplegant ara, no estem dient que la diplomàcia ha mort".