Espanya ha mogut fitxa en el conflicte territorial entre Ucraïna i Rússia: hi ha enviat dues fragates de guerra. De fet, la segona nau va salpar ahir en direcció al mar Negre per blindar els ucraïnesos de les "possibles amenaces" russes. Avui, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha agraït l'aportació espanyola al president de l'Executiu central, Pedro Sánchez, per la seva "vital contribució" a l'Aliança Atlàntica sobre la crisi a Ucraïna amb el desplegament de la nau militar Blas de Lezo. El president de l'OTAN ha dit que ha parlat amb Sánchez, i ha reafirmat així el missatge que ahir el president espanyol llançava amb unes fotografies on aguantava un telèfon, un bolígraf i vestia una camisa color coral. "He parlat amb el president Pedro Sánchez per preparar la cimera de l'OTAN a Madrid. Li he donat les gràcies per la vital contribució d'Espanya a l'OTAN, amb l'últim exemple del desplegament de la fragata", ha assenyalat Stoltenberg.

El secretari general de l'OTAN ha afegit que la conversació amb Sánchez ha abastat "Rússia i Ucraïna" i ha reiterat la unió entre Espanya i l'Aliança Atlàntica, tant en la crisi actual com en vistes de la pròxima celebració de la cimera de l'Otan a la capital espanyola el 29 i 30 de juny. "Continuarem units, llestos per defensar-nos mútuament, i llestos per al diàleg", ha sentenciat el secretari general. Aquest diumenge Sánchez també ha estat en contacte amb la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i ha insistit en la "importància de la unitat dels 27" pel perill de dissolució. Segons ha informat La Moncloa, tant el president espanyol com la de la CE han destacat també que la "voluntat de la comunitat internacional és ferma". "La UE està preparada per a totes les eventualitats", assegura el comunicat.

Les fragates de guerra

La nau, destinada a la protecció antisubmarina i antiaèria, és la segona unitat militar marítima que l'exèrcit espanyol ha enviat al mar Negre per reforçar l'OTAN a causa del conflicte entre Rússia i Ucraïna per suposades amenaces russes a la integritat territorial ucraïnesa. El vaixell Meteoro va ser la primera passa de la intervenció espanyola en el conflicte. Dilluns passat, el vaixell caçamines va sortir des de les illes Canàries en direcció al mar Negre. La segona es va produït dissabte al matí quan, a les 8:30 hores, va salpar el Blas de Lezo amb la intenció d'integrar-se a la SNMG-2, una de les agrupacions navals de l'OTAN, en unes maniobres habituals que ja estaven previstes per a aquest any i que les autoritats espanyoles han decidit avançar.

La sortida de l'embarcació va ser possible després de completar-se el protocol sanitari previ davant de la covid. Concretament, s'havia d'examinar la càrrega viral de covid dels 190 militars que tripulen el vaixell. A més, aquest desplegament militar incorpora un equip especial del Terç Nord d'Infanteria de Marina, també amb base a Ferrol. Amb tot, l'Armada espanyola espera que accedeixi a aigües del Mediterrani occidental entre dimarts i dimecres de la setmana que ve. Pel que fa a l'armament embarcat, el capità de l'embarcació, Gonzalo Leira Neira, ha explicat que la nau està equipada amb els components "usuals" per a aquest tipus de missions i aprovats per l'Estat Major de la Defensa. Així, ha assenyalat que les fragates F-100 compten amb el sistema de combat Aegis, que utilitza un complex sistema per rastrejar i dirigir míssils. Per accelerar la lleva de l'àncora, el capità del navili ha explicat que "el vaixell ha intensificat una mica més els seus preparatius".

Donar exemple amb Catalunya

Segons han informat fonts de Ministeri d'Exteriors al Periódico de España, l'Executiu de Pedro Sánchez estaria buscant erigir-se en aliat clau de l'OTAN per defensar la "sobirania" i la "integritat territorial" d'Ucraïna davant l'amenaça de Rússia, mirant de reüll el cas català. Així, i malgrat el malestar generat entre els seus socis de govern pel pronòstic d'una guerra a Europa, l'Estat estaria disposat a assistir l'Aliança "en el diàleg", però també en la "dissuasió" dels russos per acostar-se als Estats Units i "aprofundir" en la seva col·laboració. D'altra banda, Sánchez també tindria l'ull posat en un altre conflicte territorial, el del Sàhara Occidental, en el qual també estan involucrats els nord-americans.

No a la guerra

Arran de la disputa entre Rússia i Ucraïna, Unides Podem, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís han fet públic un manifest per rebutjar l'enviament de tropes espanyoles a la zona del mar Negre. En aquest sentit, han demanat diàleg i mesures diplomàtiques concretes per aturar l'escalada "bèl·lica". Alhora, han afirmat que "no té sentit que ara l'OTAN s'estengui a Ucraïna i Geòrgia per satisfer els interessos dels Estats Units perquè els estatunidencs són percebuts per Rússia com una amenaça militar que afegeix més tensió a una zona que ja ha patit massa".

En el comunicat que han publicat les diverses formacions, s'expressa "preocupació per l'augment de la tensió bèl·lica" entre els EUA i Rússia a causa de la situació al voltant d'Ucraïna, un conflicte que, segons ells, només es podrà resoldre per la via del "diàleg", la "distensió" i el "convenciment de la pau com a únic camí". A més, al document —titulat Manifest per la pau i per evitar una nova guerra a Europa— Unides Podem, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís "rebutgen frontalment qualsevol amenaça o agressió militar a un Estat sobirà, així com l'enviament de tropes espanyoles al mar Negre i Bulgària en el marc de l'OTAN".