La missió de les Nacions Unides al Sàhara Occidental afronta el moment més crític dels seus 35 anys d’història. El Consell de Seguretat de l’ONU no ha aconseguit aquest divendres, 30 d’octubre, renovar el mandat de la MINURSO, l’operació internacional creada el 1991 per supervisar l’alto el foc i preparar un referèndum d’autodeterminació a l’antiga colònia espanyola. L’enfrontament diplomàtic entre els Estats Units i Rússia ha impedit aprovar cap de les dues propostes presentades, de manera que la missió es queda sense una pròrroga a les portes de l’expiració del seu mandat, aquest dissabte 31 d’octubre. El bloqueig obre una etapa d’incertesa sobre la presència de l’ONU al territori i representa un possible avantatge polític per al Marroc, que controla la major part del Sàhara Occidental i defensa la seva incorporació definitiva al regne.
Dues votacions fallides i un enfrontament entre Washington i Moscou
La primera proposta, impulsada pels Estats Units, pretenia renovar la missió durant un any, però introduint canvis importants en els seus objectius. Washington volia situar el pla d’autonomia del Marroc com a única base per continuar les negociacions i eliminar la referència al referèndum del nom de la missió, que passaria de MINURSO a MINUSO. La iniciativa va obtenir el suport d’onze dels quinze membres del Consell de Seguretat, però Rússia hi va votar en contra i va utilitzar el seu dret de veto per impedir-ne l’aprovació. La Xina, el Pakistan i Somàlia es van abstenir. L’ambaixador nord-americà davant l’ONU, Mike Waltz, va lamentar la decisió i va defensar que mantenir una missió incapaç d’organitzar el referèndum durant dècades no ajudaria a resoldre el conflicte.
La resposta russa va arribar amb una resolució alternativa que proposava prorrogar la MINURSO fins al 31 d’octubre del 2027, sense modificar-ne el nom ni les funcions. Moscou rebutjava que el Consell de Seguretat condicionés les negociacions a una única solució política i insistia que calia preservar el principi d’autodeterminació del poble sahrauí. El representant rus, Vassili Nebénzia, va advertir que l’organisme internacional no podia decidir anticipadament sobre la sobirania del territori. Tanmateix, la proposta russa tampoc no va prosperar, ja que no va reunir els suports necessaris i va topar amb el vot contrari dels Estats Units. El resultat va deixar el Consell sense cap acord per garantir la continuïtat de la missió.
Per què eliminar la paraula "referèndum" és tan important?
La disputa va molt més enllà d’un simple canvi de nom. La MINURSO es va crear el 1991, després d’un acord entre el Marroc i el Front Polisario, el moviment que defensa la independència del Sàhara Occidental. El territori havia estat sota administració espanyola fins al 1975, quan la retirada d’Espanya va obrir un conflicte entre les aspiracions territorials marroquines i el moviment independentista sahrauí. La missió de l’ONU havia de facilitar una consulta perquè la població pogués escollir entre la independència i la integració al Marroc. Aquell referèndum, però, no s’ha celebrat mai, principalment per les discrepàncies sobre qui tenia dret a votar. Malgrat aquest fracàs, l’operació ha continuat desplegada per observar la situació militar i intentar reduir les tensions, especialment després de la ruptura de l’alto el foc el novembre del 2020.
El debat actual reflecteix un canvi progressiu en l’enfocament diplomàtic del conflicte. El Marroc defensa des del 2007 una proposta que concediria autonomia al Sàhara Occidental, però sempre sota sobirania marroquina. Això permetria als sahrauís gestionar determinats assumptes interns, mentre que Rabat conservaria competències com la defensa i les relacions exteriors. El Front Polisario, en canvi, exigeix que qualsevol solució mantingui oberta la possibilitat de la independència. L’octubre del 2025, el Consell de Seguretat ja va aprovar una resolució que situava la proposta marroquina com a base de les negociacions, tot i mantenir formalment el principi d’autodeterminació. Els Estats Units volien anar ara un pas més enllà, consolidant l’autonomia sota sobirania marroquina com l’únic marc negociador, una fórmula que Rússia considerava excessivament favorable a Rabat.
El Marroc celebra el bloqueig i el Front Polisario defensa el veto rus
La reacció del Marroc no s’ha fet esperar. En un comunicat difós pel Gabinet Reial, Rabat ha qualificat la manca de renovació de la MINURSO d’un pas significatiu cap al tancament definitiu del conflicte a les Nacions Unides. La monarquia marroquina considera que la missió ha contribuït durant dècades a mantenir internacionalitzada una disputa que interpreta com una qüestió de sobirania pròpia, i defensa que els efectius de l’ONU abandonin el territori. El Front Polisario, per contra, ha agraït a Rússia que bloquegés una resolució que, segons el moviment independentista, hauria perjudicat el dret dels sahrauís a decidir el seu futur. Aquest desacord també reflecteix els equilibris geopolítics de la regió: Algèria és el principal aliat del Front Polisario, mentre que els Estats Units han reforçat el seu suport al Marroc, especialment des que Washington va reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori el desembre del 2020. Espanya també va modificar la seva posició el 2022 i va passar a considerar la proposta d’autonomia marroquina com la base més seriosa, realista i creïble per resoldre el conflicte.
Què passarà ara amb la MINURSO i el futur del Sàhara Occidental?
La conseqüència més immediata del desacord és que la MINURSO es pot quedar sense mandat vigent a partir de l’1 de novembre, si no s’aprova una pròrroga d’última hora. Això no significa que tots els efectius de l’ONU hagin d’abandonar automàticament el territori aquest dissabte, però sí que posa en qüestió la continuïtat de les operacions i obliga a preparar una possible retirada ordenada. Segons les dades recollides per Reuters a partir d’un informe del secretari general de l’ONU, la missió disposa d’uns 155 efectius militars i té un cost previst d’uns 62 milions de dòlars per a l’exercici pressupostari iniciat el juny del 2026. Una revisió estratègica enviada al Consell de Seguretat el 13 d’octubre ja havia plantejat diferents opcions per adaptar el desplegament a la situació actual, però el fracàs de les votacions deixa el seu futur en una situació molt més incerta.
Les conseqüències també poden ser importants sobre el terreny. L’organització humanitària Oxfam ha advertit que la desaparició de les funcions de vigilància de la MINURSO podria posar en risc la seguretat dels civils i dificultar una solució pacífica, en una regió on persisteixen enfrontaments de baixa intensitat des del 2020 i on desenes de milers de sahrauís continuen vivint en campaments de refugiats a Algèria. En qualsevol cas, la fi del mandat de la missió no significa que l’ONU hagi reconegut la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental ni que el conflicte estigui resolt. El territori continua inscrit a la llista de territoris pendents de descolonització de les Nacions Unides des del 1963. El Consell de Seguretat encara podria intentar un nou acord, mentre que Washington ha anunciat que continuarà treballant amb l’enviat especial de l’ONU, Staffan de Mistura.