Carregant...

Què passaria si un matí no poguéssim consultar el compte bancari, no poguéssim agafar un avió perquè els sistemes de control aeri han deixat de funcionar i, al mateix temps, ens quedéssim sense accés al correu electrònic de la feina? Sembla l'argument d'una pel·lícula sobre un ciberatac massiu contra els Estats Units. Però aquesta setmana, una successió d'incidències tecnològiques ha fet que molts nord-americans es preguntin si alguna cosa molt més profunda està fallant en les infraestructures digitals de les quals depèn el país. I, per si no n'hi hagués prou, també s'ha sabut que la xarxa interna de comunicacions de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), l'organisme responsable de bona part de la intel·ligència electrònica i la ciberseguretat dels Estats Units, ha patit una interrupció. Més enllà de les explicacions oficials que s'han donat per a cadascun d'aquests episodis, diversos mitjans de comunicació nord-americans intenten trobar respostes a una pregunta que va més enllà de cada avaria concreta: hi ha algun factor comú darrere d'aquesta successió de fallades? Per què fallen tants sistemes essencials en tan poc temps i, sobretot, fins a quin punt la cursa accelerada de les empreses i les institucions per modernitzar els seus sistemes i incorporar-hi la intel·ligència artificial pot estar posant a prova unes infraestructures que no sempre estan preparades per assumir aquests canvis?

Microsoft, United Airlines, JPMorgan Chase, Bank of America, els sistemes de control del trànsit aeri i, fins i tot, la xarxa interna de comunicacions de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA). En pocs dies, diferents serveis essencials han patit interrupcions que han afectat milions de persones i han alimentat tota mena d'especulacions sobre un possible ciberatac coordinat o fins i tot sobre una ofensiva informàtica impulsada per la intel·ligència artificial. Però, de moment, les autoritats nord-americanes descarten aquesta hipòtesi. El secretari d'estat, Marco Rubio, ha assegurat que no hi ha cap indici que les incidències estiguin relacionades entre si ni que siguin obra d'actors maliciosos. El secretari de Seguretat Nacional, Markwayne Mullin, també ha descartat que es tracti d'un ciberatac i ha apuntat cap a un problema diferent: la introducció de tecnologia nova sobre sistemes informàtics molt antics, que no sempre poden suportar els canvis. Aleshores, què està passant? Els mitjans intenten posar llum a la foscor i també es pregunten si potser la clau no és trobar un únic responsable de totes aquestes avaries, sinó entendre el moment de transformació tecnològica que travessen les grans empreses i les institucions nord-americanes. Una cursa per modernitzar-se i incorporar la intel·ligència artificial que està posant a prova unes infraestructures molt més vulnerables del que semblen.

Però, per entendre què pot haver-hi darrere d'aquesta successió d'incidències, cal mirar una mica més enrere, concretament fins a l'octubre. Els experts en ciberseguretat van batejar aquell període com a Black October (octubre negre), arran de la descoberta d'una onada de vulnerabilitats greus en programes i sistemes informàtics d'ús massiu. Una de les més preocupants afectava PHP, un llenguatge de programació que és a la base d'aproximadament el 70% de les pàgines web del món. La particularitat és que algunes d'aquestes debilitats es van localitzar amb l'ajuda de models d'intel·ligència artificial, capaços d'examinar el codi informàtic i detectar errors que havien passat desapercebuts durant anys. El descobriment va encendre les alarmes: si la IA pot trobar aquestes vulnerabilitats amb tanta rapidesa, les empreses i les institucions seran capaces de corregir-les abans que algú les aprofiti?ç

Una setmana d'incidències

De l'octubre vam passar al novembre, quan la successió de problemes ha estat especialment significativa. El dia 12, Microsoft va patir una interrupció dels seus serveis, que va afectar Outlook i altres eines utilitzades per milions de treballadors. La companyia va atribuir l'avaria a un problema relacionat amb una actualització de la capacitat de la xarxa i un defecte de programari que ja existia, però que va acabar manifestant-se després d'un canvi en els sistemes.

La situació va ser encara més greu en el transport aeri. Divendres passat, l'Administració Federal d'Aviació (FAA) va ordenar mantenir els avions a terra durant més de quatre hores a tot el país. La incidència va provocar la cancel·lació de més de 18.000 vols durant el cap de setmana. Segons les autoritats, una actualització tecnològica del sistema de control aeri va sobrecarregar equips antics i va provocar interrupcions en les comunicacions i en la informació dels radars. La substitució de cablejat de coure per fibra òptica i la instal·lació d'un rúter en una instal·lació remota d'Arkansas van formar part del problema.

Quan semblava que la situació començava a normalitzar-se, dilluns va arribar el torn de JPMorgan Chase, el banc més gran dels Estats Units. Una fallada tècnica va provocar retards en les transaccions i problemes d'accés als serveis bancaris. Les incidències també van afectar operacions vinculades a altres entitats financeres. Aquell mateix dia, United Airlines va informar d'una caiguda general dels seus sistemes que va obligar a interrompre temporalment les sortides de vols.

I dimarts va transcendir una nova incidència: la xarxa interna de comunicacions de la NSA, utilitzada pels seus treballadors per compartir informació classificada, havia patit una interrupció. Segons la mateixa agència, es tractava d'una degradació temporal durant unes tasques de manteniment programades i les seves capacitats essencials de seguretat nacional continuaven operatives.

Però la cadena d'incidències no es va aturar aquí. Aquest dimarts també va ser el torn d'Apple, que va patir una interrupció de diversos serveis que va afectar milions d'usuaris. iCloud, Apple Pay, l'App Store, Apple Music i AppleCare van experimentar problemes, i fins i tot alguns treballadors de les botigues de la companyia van tenir dificultats per completar compres i gestionar cites. Apple va atribuir l'avaria a una actualització interna dels seus sistemes i va descartar que fos conseqüència d'un ciberatac. La majoria dels serveis es van restablir al llarg de la tarda.

La suma de tots aquests episodis ha provocat una sensació d'inquietud. Però, com adverteix The Washington Post en una anàlisi publicada el 17 de novembre, no hi ha proves que les diferents caigudes estiguin connectades. Les causes conegudes són diverses i, en alguns casos, aparentment molt diferents.

La IA accelera la detecció de vulnerabilitats

Hi ha, però, un element de context que els experts consideren especialment rellevant: la intel·ligència artificial està canviant la manera com es detecten els errors i les debilitats dels sistemes informàtics. El The Washington Post relaciona aquesta successió d'incidències amb el Black October, per l'elevat nombre de vulnerabilitats importants que es van descobrir durant el mes passat. Algunes d'aquestes debilitats han estat localitzades amb l'ajuda de noves eines d'intel·ligència artificial. Un dels casos més destacats és el de PHP, un llenguatge de programació que es troba darrere d'aproximadament el 70% dels llocs web del món. Investigadors de seguretat van identificar-hi vulnerabilitats greus amb l'ajuda de models d'IA, cosa que va obligar empreses, organismes públics i administradors de pàgines web a revisar i actualitzar els seus sistemes.

La importància d'aquest descobriment és enorme, asseguren els experts. Durant anys, determinats errors podien romandre amagats en el codi informàtic sense que ningú els detectés. Ara, les eines d'intel·ligència artificial poden examinar grans quantitats de codi, identificar comportaments anòmals i localitzar possibles portes d'entrada per als atacants amb una rapidesa molt superior a la dels mètodes tradicionals. Però descobrir una vulnerabilitat és només el primer pas. Després cal corregir-la, instal·lar els pedaços de seguretat i comprovar que els canvis no provoquin problemes en altres parts del sistema. I aquí apareix una paradoxa: la IA està accelerant la capacitat de detectar els errors, però les infraestructures que els han de corregir no necessàriament poden avançar al mateix ritme.

Modernitzar sense aturar la màquina

Moltes grans empreses i institucions continuen funcionant amb sistemes informàtics dissenyats fa dècades. Els experts els anomenen legacy systems, o sistemes heretats. No vol dir necessàriament que siguin inútils o que no funcionin. De fet, alguns són tan importants que no es poden substituir d'un dia per l'altre. Amb el pas dels anys, les empreses hi han anat incorporant noves aplicacions, connexions, bases de dades i programes de proveïdors externs. El resultat són unes estructures molt complexes, en què una modificació aparentment petita pot tenir conseqüències inesperades en altres parts del sistema. És com reformar una casa antiga durant trenta anys: cada propietari hi afegeix una instal·lació, modifica una paret o canvia una canonada, però ningú no ha reconstruït mai l'edifici sencer. Quan arriba el moment d'incorporar-hi una tecnologia nova, és possible que una modificació afecti elements que semblaven no tenir-hi cap relació.

Aquesta és una de les advertències que recull The Washington Post. Anjana Rajan, antiga responsable tecnològica de l'Administració Biden i especialista en ciberseguretat, alerta de la dificultat de comprendre uns sistemes cada vegada més extensos i interconnectats. El problema, explica, no és només saber qui ha provocat una avaria, sinó entendre com funcionen les infraestructures en condicions normals, quan es produeix una incidència i quan pateixen un atac. El senador demòcrata Mark Warner, un dels principals membres del Comitè d'Intel·ligència del Senat, també ha advertit que les vulnerabilitats descobertes amb IA estan exercint una pressió enorme sobre empreses i administracions perquè apliquin correccions. Segons Warner, això està sotmetent a una tensió extraordinària uns sistemes que no van ser dissenyats per assumir aquest ritme de canvis.

La cursa per incorporar la IA pot augmentar la pressió

La qüestió és que les empreses no només han de corregir els errors que es descobreixen. També estan immerses en una cursa per modernitzar les seves infraestructures, automatitzar processos i incorporar eines d'intel·ligència artificial que els permetin guanyar productivitat i competitivitat. I aquesta transformació no es pot fer aturant les operacions. Els bancs han de continuar gestionant milions de transaccions, les aerolínies han de mantenir els seus vols i les administracions han de garantir els serveis públics mentre actualitzen els seus sistemes. És com canviar el motor d'un avió mentre continua volant. No es pot interrompre el servei durant setmanes per reconstruir tota la infraestructura. Cal introduir les millores progressivament, comprovar que cada peça funciona i assegurar-se que els canvis no provoquen problemes en altres components.

La incidència de la NSA és especialment il·lustrativa d'aquest context. Segons va publicar The New Republic, un funcionari nord-americà va atribuir la interrupció de la xarxa interna a unes tasques rutinàries d'actualització de seguretat. La mateixa font va apuntar que la IA està permetent identificar moltes més vulnerabilitats i que el volum de correccions necessàries pot acabar provocant interrupcions en les xarxes. La IA, per tant, no és necessàriament el problema. També pot ser part de la solució: permet detectar errors, reforçar la seguretat i anticipar amenaces. Però la seva capacitat d'accelerar els processos obliga les organitzacions a adaptar unes infraestructures que no sempre estan preparades per seguir aquest ritme.

Quan falla una peça, pot quedar afectat tot el sistema

Hi ha encara un altre factor que ajuda a entendre per què una avaria tècnica pot tenir conseqüències tan importants: la interconnexió. Quan una persona paga amb targeta, reserva un vol o consulta el seu compte bancari, sovint no utilitza un únic sistema. Al darrere hi ha servidors, xarxes, plataformes de pagament, proveïdors tecnològics i serveis externs que han de comunicar-se entre si. Una fallada en una d'aquestes peces pot provocar problemes en cadena, fins i tot en empreses que no han patit cap avaria pròpia. És el que va passar amb les operacions bancàries vinculades a JPMorgan Chase: un problema intern del banc va acabar afectant transaccions que implicaven altres entitats.

La dependència tecnològica ha arribat a un punt en què moltes activitats quotidianes necessiten que desenes de sistemes diferents funcionin alhora. I com més interconnectades estan aquestes infraestructures, més difícil resulta anticipar les conseqüències d'una incidència. Però la realitat actual és que cada vegada tenim eines tecnològiques més sofisticades, però també depenem més que mai d'unes estructures que no sempre entenem ni controlem del tot.