El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha posat en llibertat aquest dissabte 123 presos polítics, incloent-hi tres figures destacades de l’oposició: el Premi Nobel de la Pau Ales Bialiatski, l’excandidat presidencial Viktor Babariko i l’activista Maria Kolesnikova, protagonista de les protestes contra el frau electoral en els comicis de 2020. Aquesta mesura, que se situa dins de l’aproximació del règim bielorús a l’Administració de Donald Trump, ha permès l’alliberament previ de centenars de presos, tot i que els alliberats es veuen obligats a exiliar-se fora del país. Segons l’organització de drets humans Viasna, encara hi ha més d’un miler de detinguts a les presons bielorusses. Les negociacions entre les autoritats de Minsk i una delegació nord-americana liderada per l’enviat especial de Trump, John Cole, van durar dos dies i van culminar amb l’aixecament de sancions sobre la potassa, recurs estratègic en la producció de fertilitzants i un producte clau per a l’economia bielorussa.
Malgrat l’impacte mediàtic d’aquesta llibertat, la situació de la població femenina a les presons de Bielorússia continua sent alarmant. Segons l’última edició del World Female Imprisonment List, publicada el novembre de 2025, Bielorússia lidera Europa en taxa d’empresonament femení, amb 30,1 dones empresonades per cada 100.000 habitants. Aquesta xifra és comparable a països com els Estats Units, Tailàndia o Ruanda, i molt superior a la dels veïns europeus. Per exemple, Rússia en registra 27,1, Letònia 13,2, i a la majoria dels països de la Unió Europea el nivell rarament supera 10–12 preses per cada 100.000 habitants.
Falta de transparència de les autoritats
A més del nombre relatiu, les xifres absolutes mostren que la presència femenina dins del sistema penitenciari bielorús és significativa. A finals de 2018, 2.834 dones estaven recloses, representant el 10,8% de la població total de preses, una de les més altes del continent europeu. En els darrers vint anys, el nombre de preses ha fluctuat sense tendència clara a la baixa: el 2000 hi havia 3.368 dones, el 2010 2.988 i el 2015 2.611. Posteriorment, els números van començar a créixer de nou, tot i l’absència de dades oficials recents. La falta de transparència de les autoritats –ni el Ministeri de l’Interior, ni l’Agència d’Estadística, ni el sistema judicial proporcionen informació actualitzada– dificulta una anàlisi completa, especialment en el context de la crisi política, les detencions massives i l’augment de presos polítics femenins, que segons activistes arribaven a 209 el 22 d’octubre de 2025, una xifra rècord.
Aquest fenomen s’emmarca dins d’una tendència global: la població femenina a les presons creix a un ritme gairebé tres vegades superior al dels homes. Des de l’any 2000, el nombre de dones empresonades ha augmentat un 57%, mentre que el dels homes només un 22%. Actualment, almenys 733.000 dones i nenes són preses al món, tot i que moltes estadístiques són parcials, ja que nombrosos països no publiquen dades detallades ni permeten l’accés independent a les institucions.
Les condicions extremes de les preses
Les condicions de les preses sovint són extremes: maltractaments físics, violència sexual, registres degradants i treball forçat són comuns en molts llocs. Sovint, les dones són empresonades per delictes vinculats a la pobresa, des de petits robatoris d’aliments fins a activitats informals per guanyar-se la vida. Els sistemes penitenciaris han estat dissenyats tradicionalment sense tenir en compte les necessitats específiques de les dones i no ofereixen assistència mèdica ni psicològica adequada. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la taxa de suïcidi entre preses a Europa és nou vegades superior a la de la població general.
A Bielorússia, la combinació d’una alta taxa d’empresonament femení, la presència creixent de preses polítiques i la manca de dades actualitzades fa que la situació sigui especialment preocupant. Tot i les alliberacions recents, el país continua ocupant un lloc alarmant en el panorama europeu i global. La transparència limitada i l’absència d’implementació efectiva de les Bangkok Rules, que protegeixen els drets de les dones preses, exacerben la problemàtica.
Aquest context mostra que gestos polítics com l’alliberament de presos poden captar l’atenció internacional, però no amaguen una realitat estructural complexa i preocupant. La combinació d’elevades taxes d’empresonament, condicions adverses i opacitat institucional evidencia la necessitat urgent de vigilància internacional i d’un compromís efectiu amb els drets humans de les dones a les presons de Bielorússia i del món.