El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha anunciat aquest divendres que no té intenció de tornar-se a presentar a un nou mandat, posant així fi —si compleix la seva paraula— a més de tres dècades al poder. El mandatari, que governa el país sense interrupció des del 1994 i que tot just al gener va revalidar el càrrec en unes eleccions molt qüestionades per l’oposició i per observadors internacionals, sempre ha mantingut que “governar amb estil autoritari és una característica meva i sempre ho he admès”. Ara, Lukaixenko ha descartat de manera rotunda una nova candidatura. “No, ara ja no ho planejo”, ha respost durant una entrevista amb la revista Time emesa pel canal de televisió estatal bielorús, tot reivindicant la solidesa de l’aliança amb Moscou. “Sé quant importa Bielorússia a Rússia. Això no és com l’Iran, Corea del Nord o Armènia. L’Iran no val prou perquè dues potències nuclears s’enfrontin, però Bielorússia sí. Ucraïna tampoc”, ha afirmat, subratllant la importància estratègica del seu país per al Kremlin en plena tensió internacional.
Un dels punts més destacats de l’entrevista s’ha donat quan Lukaixenko ha descartat categòricament el seu fill Nikolai com a possible successor. Ho ha fet en la vigília del cinquè aniversari de les massives protestes contra el frau electoral que, l’agost del 2020, van marcar la seva reelecció i van desencadenar una de les onades de mobilitzacions més grans de la història recent de Bielorússia. “No, no és un successor. Sabia que volies preguntar això. No, no, no. El podríeu ofendre'l realment suggerint això”, ha afirmat a la revista nord-americana, tallant de soca-rel qualsevol especulació sobre una successió dinàstica al capdavant del país.
En la seva línia habitual de presentar la política nacional com un relat de continuïtat gairebé idíl·lica, Lukaixenko ha expressat el desig que el seu successor mantingui una “evolució constant” del país. Tot i admetre que el pròxim president podria optar per polítiques lleugerament diferents, el líder autoritari s’ha posicionat en contra de qualsevol canvi brusc que, a parer seu, pogués “enderrocar” allò que s’ha construït durant el seu llarg mandat. “Només voldria que no ho enderroquessin tot, sinó que procedissin com vaig fer jo: recolzant-se sobre les espatlles dels forts, construint sobre el que ja existeix, fent evolucionar constantment el país sense aquest aixecament revolucionari destructiu. Això és el que vull. Si convencen la societat que necessita una direcció diferent, perfecte, que així sigui”, ha conclòs.
Un oasi per a l'autoritarisme a Europa
Bielorússia és una espina clavada a l’esquena d’Europa, un record constant de fins on pot arribar la repressió política en un entorn que vol presentar-se com a democràtic. L’Alta representant de la Unió Europea, Kaja Kallas, va qualificar les últimes eleccions presidencials del país com una “ofensa flagrant a la democràcia”, però la realitat és que les derives autoritàries del país exsoviètic s’arrosseguen des del segle passat. Es tracta d’una nació ancorada en un règim repressiu, situada en una de les fronteres més tenses del Vell Continent. Mentre Brussel·les i Moscou continuen topant pel futur d’Ucraïna, Lukaixenko va revalidar el poder el gener passat amb un 87,6% dels vots i continuarà governant amb mà de ferro fins que arribi el moment de cedir el testimoni al seu successor polític.