Des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, diferents organitzacions i activistes es dediquen a documentar crims de guerra. El propòsit és, tal com diuen, protegir a les víctimes de les agressions armades russes a Ucraïna i portar davant la justícia els principals líders de la Federació Russa, així com els perpetradors directes de crims de guerra i crims contra la humanitat. Això és precisament el que intenta fer Oleksandr Pavlichenko, que treballa per Ukraine. 5 am CoalitionTribunal for Putin. I és que des del començament de la invasió russa al país el passat 24 de febrer, els activistes de drets humans han estat registrant crims de guerra, crims de lesa humanitat i greus violacions de drets humans. Aquests inclouen, tot i que no es limiten, a matar, ferir civils, destruir edificis civils, llocs culturals, saquejar, fer servir civils com escut, reclutar persones des de Crimea i el Donbass per a l'exèrcit o segrestar persones

Ambdues organitzacions treballen des de l'inici de la guerra, recopilant i organitzant informació. També brinden protecció legal a les víctimes. Els membres de les organitzacions tenen experiència i coneixements professionals rellevants que els ajuden a desenvolupar aquest tipus de tasques, ja que des del 2014, amb l'agressió de Rússia a la regió del Donbass i l'annexió de Crimea van començar a recollir dades i han seguit centenars de presentacions davant de tribunals. "Recopilem tota mena de crims sense distinció", destaca Pavlichenko, en conversa amb ElNacional.cat. "Intentem tenir la fotografia completa de tot el que passa, dades de totes les regions i intentem posar tot el material sobre la taula. Cada regió reporta tot el que està passant, tots els crims queden recollits per dies en cròniques permanents de tot el que passa. Posteriorment, ho posem en una base de dades". El següent pas, explica, és posar-ho en coneixement dels advocats. "Treballem amb diverses organitzacions, també amb el Tribunal Penal Internacional (ICC) i el Tribunal de Justícia Europeu. A escala nacional també, però ara mateix no és gaire útil i molt difícil per la guerra. En aquest sentit, treballem per recopilar informació i documentació i preparar-ho tot per quan es pugui engegar la maquinària". Fins ara, assegura que s'han documentat més de 2.000 casos des del principi de la guerra.

La difícil tasca de documentar crims de guerra

Precisament, però, perquè el país està en guerra resulta complex i difícil d'entendre com es pot treballar sobre el terreny. Preguntat per aquesta qüestió, Pavlichenko detalla que fan "servir monitors en diferents regions". Tot i això, no només es basen en això. "Fem entrevistes personals d'acord amb les coses que els han passat. Tenim uns qüestionaris que haurien de ser emplenats i en funció d'això, introduïm les dades en aquesta base de dades. Hi ha altres processos que fem servir que per protecció no puc detallar-te". Però no només reben vulnerabilitats d'ucraïnesos, també dels russos. "En rebem de l'enemic, i han d'estar avaluades i comprovades. No volem propaganda ni fake news, i en aquestes circumstàncies és difícil. Precisament per això, ho hem de verificar tot". D'aquesta manera, constata que tenen acords amb organitzacions que fan una feina similar per tal de poder intercanviar informació i donar-se suport i suport legal. "Oferim assistència i protecció legal". 

guerra rusia ucrania soldado kiev efe

Un soldat es passeja per un carrer després d'una batalla prop de Kíiv / Efe

Destaca que s'ha trobat amb alguns casos de persones mortes a Mariúpol o Kíiv sense documentació o nens amb un pare, que no pot travessar la frontera, però no tenen cap altre familiar. "L'administració ha d'actuar de pressa, tot i que tot costa més perquè estem en guerra. No s'hi val en aquests casos només tenir la foto. Cal saber més enllà. Has de tenir un certificat per poder travessar la frontera i potser no el tens perquè la persona que l'havia de fer és morta o està ferida. També actuem en aquests casos". Pavlichenko menciona dues ciutats concretes i nosaltres volem saber quines són les ciutats o municipis més afectats pels crims de guerra. "No et puc dir només una ciutat", diu mentre enumera una llarga llista de municipis ucraïnesos afectats. "Moltes ciutats han patit crims de guerra, no cal ni que et digui Kherson, que està ocupada i Mariúpol, que està sent devastada". I ressalta: "Pensa que han fet de tot, han robat, violacions brutals del dret internacional, han destrossat el que han trobat, han matat gent de manera aleatòria... en alguns casos és dificilíssim documentar i trobar la informació pertinent".

Judici nacional vs. judici internacional

"Putin i el Kremlin són responsables per tots aquests crims. Hauria de ser presentat a tot arreu així. En casos particulars, són alguns soldats i representants de les forces russes, però és igual qui era el pilot de l'avió que va bombardejar fa tres setmanes una ciutat. Qui ha donat l'ordre? Hi ha gent morta per aquests bombardejos. Els perpetradors són coneguts i són al Kremlin", sentencia. La feinada de documentar tot el que està passant a Ucraïna no és nova. Tal com exposa, tot plegat va començar l'any 2014. "Ara, hauríem de pensar com seran jutjats i això hauria de ser a escala nacional. Caldria investigar a escala nacional, no pas internacional, perquè no em malinterpretis, però els processos són llargs. Potser d'aquí a 20 anys, trobaran 3 o 4 culpables. Això hauria de ser fort, ràpid i amb un efecte immediat. S'hauria d'investigar i detenir els culpables, tanmateix, la guerra ho dificulta tot". 

D'aquesta manera, per agilitzar els processos comenta que hi hauria la possibilitat d'introduir un nivell híbrid a escala nacional i portar jutges internacionals. Malgrat que assegura que nacionalment "seria més ràpid i eficient. Perdó per dir-ho un altre cop, però els processos no van gaire de pressa". "Jo no soc polític i no decidiré què acaba passant, no obstant això, som molts els que creiem que proposar experts internacionals en un judici nacional podria facilitar les coses". 

 

Imatge principal: un membre d'un grup territorial de defensa d'Ucraïna fa guàrdia en un punt de control prop de Kíiv / Efe