La Unió Europea ha fet un pas decisiu en la reforma de la seva política migratòria amb l'aprovació d'una nova normativa de retorns que endureix les mesures contra les persones en situació administrativa irregular. El text, acordat entre el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea, ha generat una forta controvèrsia perquè diverses organitzacions i eurodiputats asseguren que incorpora mecanismes que recorden les pràctiques de l'Immigration and Customs Enforcement (ICE), l'agència encarregada de les deportacions als Estats Units.
La reforma té un objectiu clar: augmentar el nombre de retorns de persones que no tenen dret legal a romandre a la Unió Europea. Segons dades comunitàries, actualment només una de cada cinc persones amb una ordre d'expulsió acaba retornant efectivament al seu país d'origen.
Què suposen aquestes mesures?
Per aconseguir-ho, la nova regulació dota les autoritats nacionals de més eines coercitives. Entre les mesures més destacades hi ha la possibilitat de realitzar escorcolls en domicilis o altres espais considerats rellevants per localitzar persones subjectes a una ordre de deportació. Les autoritats també podran confiscar pertinences personals si consideren que això és necessari per garantir el compliment de l'expedient de retorn.
El text també amplia els terminis de detenció administrativa. Les persones considerades no cooperatives o amb risc de fuga podran ser retingudes fins a dos anys, amb la possibilitat d'allargar aquest període fins als trenta mesos en determinades circumstàncies. La legislació actual fixa un màxim de divuit mesos.
Una altra de les novetats és la creació dels anomenats "centres de retorn" fora del territori comunitari. Aquests equipaments, que podrien ubicar-se en països tercers, servirien per allotjar migrants pendents de ser retornats als seus països d'origen. Diversos estats membres mantenen converses amb països africans per desenvolupar aquest model, tot i que de moment no s'ha anunciat cap acord concret.
La normativa també preveu sancions addicionals per a les persones que rebutgin complir una ordre de deportació, incloent-hi la retirada d'ajudes socials o altres prestacions. A més, aquells considerats una amenaça per a la seguretat podrien ser objecte d'una prohibició permanent d'entrada a la UE, en contrast amb el límit actual de deu anys.
La detenció de famílies amb menors i de menors no acompanyats continuarà sent possible, encara que el text especifica que només es podrà aplicar com a últim recurs i durant el període més breu possible, atenent l'interès superior de l'infant.
Europa defensa el model
Els responsables europeus defensen que la reforma és necessària per garantir la credibilitat del sistema migratori. Segons la Comissió Europea, disposar d'un mecanisme de retorn més eficaç és imprescindible perquè les normes d'asil funcionin correctament i per evitar situacions d'irregularitat prolongada.
Les crítiques, però, han estat immediates. Representants dels Verds i diverses entitats de defensa dels drets dels migrants alerten que l'ampliació dels poders policials, l'augment dels períodes de detenció i la creació de centres fora de la UE poden comportar vulneracions de drets fonamentals. També denuncien que Europa s'està aproximant a un model de control migratori inspirat en les pràctiques més dures aplicades als Estats Units.
La nova normativa culmina una reforma iniciada el 2020 després de la crisi migratòria del 2015. Un cop rebi l'aprovació formal de les institucions europees, marcarà una nova etapa en la gestió de la immigració a la Unió Europea i en el debat sobre l'equilibri entre control fronterer i protecció dels drets humans.