L’atac dels Estats Units contra les instal·lacions nuclears de l’Iran ha provocat un autèntic terratrèmol informatiu, però no necessàriament un punt d’inflexió militar. Tot i que Donald Trump ha assegurat que els complexos de Fordow, Esfahan i Natanz han estat “destruïts completament”, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) no ha detectat cap augment de radiació, i fonts iranianes indiquen que les reserves d’urani enriquit ja havien estat retirades abans del bombardeig. En paral·lel, mitjans afins al règim han restat importància a l’impacte real de l’atac, una reacció que, si bé no neutralitza el risc d’escalada amb una eventual resposta contra Washington, indica que Teheran podria estar calibrant la seva rèplica. Tot plegat, sumat als indicis que la Casa Blanca hauria avisat prèviament l’Iran, obre la porta a una lectura menys alarmista dels fets.
Fonts iranianes citades per Amwaj.media afirmen que Washington va advertir Teheran abans dels bombardejos del 21 de juny. Segons una font política d’alt rang que parla sota condició d’anonimat, l’administració Trump va transmetre que no buscava una confrontació oberta, sinó una operació limitada contra les instal·lacions nuclears de Fordow, Esfahan i Natanz. Aquesta mateixa font va confirmar que els centres atacats ja havien estat evacuats i que les reserves principals d’urani enriquit havien estat traslladades a llocs segurs dies abans. Diversos observadors internacionals han establert paral·lelismes amb l’escalada de gener del 2020, quan els Estats Units van assassinar el general Qassem Soleimani. Aquella acció va provocar una represàlia simbòlica de l’Iran —un atac amb míssils contra bases nord-americanes a l’Iraq— que no va desencadenar una guerra oberta. Trump podria estar buscant repetir aquella fórmula de pressió i contenció simultànies.
Així mateix, les declaracions més recents de la Casa Blanca reforcen la idea que l’ofensiva dels Estats Units ha sigut un cop precís contra les centrals nuclears, no pas un atac directe a la legitimitat de la república Islàmica. El secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, ha assegurat des de Washington que sempre s'ha tractat d'una "operació de precisió" contra l'"amenaça que representa el programa nuclear de l'Iran" i que els Estats Units mai han perseguit un "canvi de règim" a Teheran, com s'ha especulat. En la mateixa línia, el vicepresident JD Vance ha deixat ben clar que no hi ha cap intenció d’entrar en un conflicte directe. "No estem en guerra amb l'Iran", ha dit.
Per la seva banda, l’AIEA ha emès un comunicat després dels bombardejos nord-americans en què afirmava que no ha detectat cap augment de radiació a les instal·lacions colpejades. L’agència de les Nacions Unides ha indicat que continuarà vigilant de prop l’evolució de la situació, alhora que el director general, Rafael Grossi, ha convocat una reunió extraordinària de la junta de govern a Viena per aquest dilluns, atesa la gravetat dels esdeveniments. Segons les dades preliminars, a Natanz —on l’urani se sotmet a enriquiment— no s’han detectat fuites radioactives externes, tot i que sí que ha aparegut contaminació química i radiològica dins els límits de la planta. Ara per ara, l’Iran enriqueix urani fins a un 60% de puresa, molt a prop del 90% necessari per a una arma nuclear. La república islàmica és l’únic país sense arsenal atòmic que produeix combustible nuclear amb aquest nivell de puresa.
L’Iran té molt a perdre
Tot i estar ja sotmesa a una pressió militar intensa d’Israel, la república islàmica mostra poc interès a desencadenar una guerra total amb els Estats Units. Abans dels bombardejos de l’11 de juny, Teheran ja havia expressat la seva disposició a reactivar les negociacions nuclears amb l’administració Trump. Ara bé, si finalment escollís executar les “conseqüències eternes” promeses per Teheran, es podria optar per opcions no simbòliques: sortir del Tractat de No Proliferació (TNP), expulsar inspectors internacionals, atacar la planta nuclear d’Israel a Dimona o bloquejar el traçat marítim de l’estret d’Ormuz —potser amb el suport dels houthis—. Tots aquests escenaris impliquen riscos i costos considerables, però cap a l’alçada d’un possible atac directe als Estats Units.