La mort de Renee Good, una dona nord-americana de 37 anys, a mans d’un agent del Servei de Control d'Immigració i Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès) durant una batuda a Minneapolis, ha sacsejat els Estats Units i ha revifat la fractura social al voltant de la violència policial i les polítiques migratòries del govern de Donald Trump. Segons diversos testimonis i vídeos del moment dels trets, l’oficial va disparar a boca de canó contra la víctima a plena llum del dia i a escassos metres de l’indret on, l’any 2020, va morir George Floyd. L’escena, que s’ha fet viral a les xarxes socials, ha encès la indignació de milers de ciutadans. Les autoritats parlen d’un “incident tràgic” i han obert una investigació, però defensen l’actuació de l’agent. Mentrestant, el país es polaritza entorn de dos relats: d’una banda, el que denuncia la impunitat i brutalitat de les forces de l’ordre; de l’altra, el que justifica l’ús de la força en el context d’una suposada amenaça. Les protestes han escalat en tensió i ja s’han registrat els primers enfrontaments amb la policia a Minneapolis, mentre les mobilitzacions s’han replicat a altres ciutats arreu del país.

Val a dir que les imatges enregistrades pels testimonis posen en dubte la versió oficial sostinguda per la Casa Blanca i les autoritats federals, fins al punt que mitjans com The New York Times han assegurat que aquestes contradiuen el relat de l'administració Trump. En els vídeos, es pot observar com Renee Good, en lloc d’accelerar directament cap a l’agent, sembla realitzar una maniobra evasiva amb el vehicle, girant el volant cap a la dreta per evitar l’impacte. Tot i això, va acabar sent disparada a boca de canó. La seqüència ha desencadenat una allau de crítiques contra la versió oficial i ha fet esclatar la indignació de representants polítics opositors. Un dels primers a reaccionar va ser l’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, que va rebutjar rotundament els arguments de l’ICE i va denunciar públicament la presència i els mètodes d’aquest cos a la seva ciutat. “Foteu el camp d’aquí”, va etzibar.

Al seu torn, el governador de Minnesota, Tim Walz, excandidat a la vicepresidència dels Estats Units, va acusar l’executiu de Trump d’haver construït una “maquinària de propaganda” per justificar accions com la de Minneapolis. Walz va advertir que no permetria que el seu estat fos utilitzat com a escenari d’una guerra política i va anunciar que havia donat ordre d’activar la Guàrdia Nacional de Minnesota com a mesura de prevenció davant una possible escalada de tensió. “He emès una ordre d’advertència per preparar la Guàrdia Nacional. Tenim soldats en entrenament i preparats per ser desplegats, si cal”, va declarar el demòcrata. “Minnesota no picarà l’ham”, va reblar.

“Una trastornada d’esquerres”

La versió de la Casa Blanca no només contradiu el relat difós per les autoritats de Minnesota i l’oposició demòcrata, sinó que ha estat acompanyada de desqualificacions i insults dirigits cap a la víctima mortal. Després de visionar un dels vídeos de l’operació, Trump va afirmar que “la dona que conduïa el cotxe era molt desordenada i va atropellar violentament, voluntàriament i brutalment l’agent de l’ICE, que li va disparar en defensa pròpia”. Més polèmic va ser el vicepresident JD Vance, el qual va titllar Renee Good de “trastornada d’esquerres”, encenent encara més l’ambient. Però les paraules que més rebuig han provocat han estat les de la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, que no va dubtar a qualificar el cop de volant de la víctima de “terrorisme domèstic”. “Els agents de l’ICE van quedar atrapats a la neu durant una acció policial quan una dona va intentar envestir-los amb el seu vehicle”, va declarar. “Un agent va actuar en defensa pròpia per protegir-se a si mateix i als altres”.

“Fora els assassins de l’ICE dels nostres carrers”

En les hores posteriors a la mort de Renee Good, milers de persones han sortit als carrers d’arreu dels Estats Units per condemnar la violència de l’ICE i denunciar l’escalada repressiva de les seves operacions, que ja són mortals. A Minneapolis, milers de persones s’han concentrat prop del lloc on va caure assassinada, en una vigília que ha servit tant per retre-li homenatge com per exigir responsabilitats. “Diguem-ho una vegada, diguem-ho dues vegades. No acceptarem a l’ICE”, han cridat els assistents, que sostenien pancartes amb lemes com “Fora els assassins de l’ICE dels nostres carrers” o “Els carrers són nostres”. Segons diverses fonts, Good s’havia apropat a documentar l’actuació dels agents, enmig de les crítiques creixents per vulneracions dels drets constitucionals en les batudes. Les protestes s’han estès a Nova York, Miami i altres grans ciutats del país.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!