Jeffrey Epstein va edificar el seu poder i la seva influència sobre una fortuna arreplegada mitjançant múltiples vies de negoci, amb les inversions financeres i l’evasió fiscal com a eixos centrals. La riquesa que va acumular no només va obrir-li les portes de l’elit política, econòmica i intel·lectual, sinó que també va ser l’eina que va fer possibles els crims pels quals seria condemnat anys més tard. Els arxius desclassificats pel Departament de Justícia dels Estats Units han incrementat les evidències que evidencien que el pedòfil utilitzava els seus recursos econòmics per fer xantatge a figures de primer nivell, presumiblement mitjançant enregistraments encoberts d’activitats sexuals ocorregudes a les seves propietats. No n’eren poques; el seu imperi incloïa la mansió residencial més gran de Manhattan, dues illes al Carib i tres avions privats, un patrimoni difiícil d’assolir per a un home nascut a Brooklyn, fill d’un jardiner i una mestressa de casa. Com va aconseguir transformar aquell origen humil en una fortuna multimilionària que li va permetre infiltrar-se en les més altes esferes d’Occident i crear una xarxa internacional de pedofília? La resposta combina xantatge disfressat d’assessorament financer i una relació opaca amb els serveis d’intel·ligència nord-americà, rus i israelià, per als quals hauria reclutat persones d’interès estratègic.
Un document signat pel pedòfil condemnat només dos dies abans del seu suïcidi el 2019 revela que el seu patrimoni estava valorat en aproximadament 580 milions de dòlars. El testament, batejat com a “fideïcomís de 1953” —en referència a l’any del seu naixement—, adoptava la forma d’un fons fiduciari dissenyat específicament per ocultar la identitat dels seus beneficiaris, una opció que oferia més opacitat que un testament convencional. La versió definitiva d’aquest document, publicada pel Departament de Justícia nord-americà en el marc de l’última onada de fitxers desclassificats, va desvelar que més de 40 persones estaven destinades a heretar milions de dòlars cadascuna. Entre els noms que figuren al testament destaca el de Ghislaine Maxwell, la seva còmplice en la xarxa de tràfic sexual, a qui corresponien 10 milions de dòlars.
On va començar tot?
Epstein era considerat un geni de les matemàtiques, però mai va arribar a graduar-se. Va abandonar la universitat per dedicar-se a impartir classes a adolescents en una escola privada de Nova York freqüentada pels fills de l’elit de la ciutat, tot i que no disposava de cap qualificació formal per a la docència. Després de ser acomiadat, aparentment per manca d’habilitats pedagògiques, va rebre una oferta laboral al gegant de la banca d’inversió Bear Stearns, de la mà d’Alan “Ace” Greenberg, un magnat que tenia fills precisament a l’escola on Epstein havia ensenyat. Aquest contacte va marcar el seu primer gran salt professional i va consolidar la seva posició financera durant els anys següents. En el lustre que va passar a Bear Stearns, Epstein va anar ascendint dins la jerarquia de l’entitat. Jimmy Cayne, que posteriorment es convertiria en director executiu del banc, va elogiar públicament la seva habilitat per tractar amb clients adinerats i per operar amb productes financers complexos. El 1980 va ser un any d’èxits per al pedòfil, ja que va aconseguir el càrrec de soci comanditari del banc i, en l’àmbit social, va ser designat “solter del mes” per la revista Cosmopolitan al número de juliol d’aquell mateix any.
No obstant això, el 1981 va abandonar Bear Stearns després d’una infracció comercial per la qual l’empresa el va sancionar amb una multa de 2.500 dòlars. Va ser a partir d’aquest moment quan Epstein va optar per vies de negoci més tèrboles. L’agost del mateix any va fundar Intercontinental Assets Group, una empresa especialitzada en la recuperació de diners per a particulars i per a diversos governs estrangers. El negoci consistia a ajudar els seus clients a recuperar fons robats per corredors i advocats fraudulents, una activitat que Epstein descrivia com la d’un caça-recompenses d’alt nivell. Als seus amics els explicava que de vegades treballava com a consultor per a governs i persones molt adinerades per recuperar fons malversats, mentre que en altres ocasions els seus clients eren precisament els mateixos malversadors que buscaven blanquejar o ocultar el seu botí. Un dels clients als quals Epstein va assistir va ser l’actriu espanyola Ana Obregón, a qui el 1982 va ajudar a recuperar els milions d’inversions del seu pare que havien desaparegut quan Drysdale Government Securities va col·lapsar a conseqüència d’un frau.
Després danys movent-se entre buits legals i operacions qüestionables, el pedòfil va fundar J Epstein & Company el 1988. Aquesta va ser l’empresa a través de la qual van començar a aparèixer les grans quantitats de diners. Segons la versió d’Epstein, l’entitat es dedicava a administrar els actius de clients amb més de mil milions de dòlars de patrimoni net, tot i que altres fonts han expressat el seu escepticisme sobre aquesta xifra i sobre la veracitat de la seva cartera de clients. L’únic multimilionari al qual Epstein va assessorar de manera públicament reconeguda va ser Leslie Wexner, director executiu de Victoria’s Secret. Epstein va convertir-se en assessor financer i mà dreta de l’empresari, amb ple poder notarial sobre els seus assumptes, una confiança que va permetre-li embutxacar-se milions en honoraris. La relació amb Wexner també va obrir-li les portes al món de la moda; Epstein assistia sovint a les desfilades de Victoria’s Secret, rebia models a la seva residència de Nova York i ajudava aspirants a models a aconseguir feina a l’empresa. El 1996, Epstein va canviar el nom de la seva firma a Financial Trust Company i, per motius fiscals, la va domiciliar al paradís fiscal nord-americà de St. Thomas, a les Illes Verges dels Estats Units, trasllat mitjançant el qual va aconseguir reduir els impostos federals sobre la renda en un 90%.
Ja consolidat com a milionari, Epstein va rebre almenys 360 milions de dòlars en dividends de les seves empreses entre el 1999 i el 2018, i va estalviar-se 300 milions de dòlars en impostos gràcies a la jurisdicció de les Illes Verges, segons càlculs de Forbes. No obstant això, la crisi financera del 2008 va colpejar durament els seus negocis. Financial Trust era inversora en un fons de Bear Stearns que va fer fallida el març d’aquell mateix any, convertint-se en una de les primeres grans víctimes del col·lapse. L’empresa va registrar pèrdues netes de 166 milions de dòlars entre el 2008 i el 2010, una sagnia financera que va empènyer Epstein a crear una nova estructura empresarial. El 2011 va fundar Southern Trust Company, que posteriorment va convertir-se en la seva principal font d’ingressos i el vehicle a través del qual va continuar operant amb clients d’alt patrimoni.
I les operacions de tràfic sexual?
Els crims d’Esptein van produir-se de manera paral·lela als seus negocis i van tenir un gran facilitador: JPMorgan, el banc d’inversions dels Estats Units que va mantenir Epstein com a client entre 1998 i 2013 i que va acabar pagant aquesta relació a través d’una sèrie d’acords judicials posteriors. La justícia va detectar més de mil milions de dòlars en transaccions sospitoses vinculades a Epstein poc després de la seva mort. A més, segons va revelar The New York Times, l’entitat va identificar milers de transaccions que podrien haver facilitat el tràfic sexual de menors, una activitat criminal que hauria estat financera operativament gràcies als serveis bancaris que JPMorgan va proporcionar durant més de 15 anys. El govern de les Illes Verges, per la seva banda, va al·legar que Epstein va dirigir des de les seves illes caribenyes una conspiració de tràfic sexual durant més de dues dècades, fins al 2018, amb víctimes que incloïen nenes d'11 anys. Les autoritats de l’arxipèlag també van emprendre accions judicials contra JPMorgan, acusant el banc d’haver “facilitat, recolzat i amagat la xarxa de tràfic de persones dirigida per Jeffrey Epstein”.